14 d’octubre del 2006

Bellesa magnètica: les aurores

A mi almenys, mai pararà de sorprendre'm la naturalesa.
Fotomuntatges? Cap. Natural com la vida mateixa.

Aquí tenim una imatge de les moltes que s'han captat d'una aurora. Responent a una pregunta que se'm feia per aquí l'altre dia... explicarem una mica què són les aurores i així de pas descobrirem una faceta del planeta terra que potser no coneixem... la Terra és un gran iman.

I ara que diria, que ja us he posat la mel a la boca... comencem.

LA NOSTRA VEÏNA MÉS PROPERA

Tot és culpa de l'estrella que tenim més a prop. EL SOL. Si, la seva influència també la notem de nit. De dia la seva radiació ens arriba aporant-nos el que ja hem mencionat aquí altres vegades (si teniu mala memòria o sou uns nou vinguts, feu una ullada aquí). Però un estudi més detallat del seu funcionament ens ensenyarà alguna cosa més.

Avui ens centrarem més concretament en la superfície del Sol de la que encara no hem parlat gaire.

Aquí al costat, teniu un esquema de les parts de les que està compost el Sol. A nosaltres avui, ens interessa la Corona Solar. És la més exterior de l'atmosfera solar, i fa uns quants quilòmetres, al voltant d'un milió.(sí, sí, penseu que estem parlant en termes astronòmics!)

Aquesta capa de gas, es troba formada per partícules carregades (la majoria són àtoms d'heli i hidrògen ionitzats). Tot i el seu tamany, normalment no la veiem, ja que la brillantor de la resta de l'astre ens l'oculta. Les ocasions més bones que tenim per fotografiar-la o contemplar-la són els eclipsis totals, on la Lluna ens oculta el Sol, però no tota la seva atmosfera... obtenint imatges com la de més avall.

I d'aquí sorgeix el vent solar, que no és res més que fluxos de partícules de la corona solar, que s'escampen per tot el sistema solar.
Tot i que li diguem "vent" solar, no és tan inofensiu com el vent al que estem acostumats aquí a la terra. Són partícules carregades que viatgen per l'espai en totes direccions.
Recordant, que el corrent elèctric que ens fa tan mal si ens passa per dins el cos són partícules carregades circulant, o pensant en un llamp... deduïm fàcilment que no és gaire inofensiu i que no ens faria molt de bé, que ens anés atacant cada temps.

LA TERRA ÉS UN IMAN: ESTEM SALVATS!

Com dèiem, no ens faria gens de bé, que anéssin descarregant alenades de partícules carregades sobre la terra cada temps determinat (de fet la vida a la Terra no seria possible), però una vegada més... salvats! La terra té un camp magnètic, que actua com a tal i desvia aquestes partícules carregades.

Això és degut a que el nucli de la Terra, és un conglomerat de ferro i níquel, i aquests dos materials són els que provoquen el camp magnétic que té els dos pols que conicideixen (molt aproximadament) amb els pols geogràfics de la mateixa.

D'aquí, que les brúixoles sempre apuntin al mateix lloc, i aquest sigui el Pol Nord.

Doncs bé, aquest camp magnètic també actua respecte a les partícules que dèiem que ens porta el vent solar cap aquí. I com ho fa? Com que són partícules carregades, un iman té la capacitat de desviar-les i atraure-les cap als seus pols. Aquí tenim el motiu, que fa que les aurores només es puguin contemplar en punts propers als pols de la Terra.

Concretament, les aurores que podem veure al nord, són les aurores boreals; les que podem veure als sud són les aurores australs.

FESTIVAL DE LLUM I COLOR


Una vegada han entrat en contacte amb el camp magnètic i són dirigides cap als pols, les partícules segueixen el seu camí cap a la Terra (tot i que sigui un camí dirigit).

En aquest camí es troben amb la ionosfera. La ionosfera és una de les capes més externes i calentes de la nostra atmosfera que també té totes les partícules ionitzades (carregades). Això és perquè és la capa que absorveix els rajos X i gamma (els rajos més energètics que provenen del Sol).

Quan arriben aquí les partícules provinents de l'espai, es queden atrapades produint un xoc amb les partícules de l'atmosfera, que és el que produeix la llum de color que veiem.

A la foto d'aquí sobre, podem veure com es veu una aurora des de l'espai i com, efectivament, s'inicia a la capa més externa de l'atmosfera.

Però, no totes les aurores són del mateix color... i això?


Depèn senzillament de la verticalitat o horitzontalitat amb que xoquin contra el pol.

Així doncs, si alguna vegada marxeu a latituds polars i veieu una aurora, ja sabreu que són partícules que provenen directament del Sol! I que sort, que queden atrapades a la ionosfera... sinó, ara mateix no podríeu estar llegint aquest post ni jo escrivint-lo.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

gràcies a tu quan anem a veure a l'Olga a Noruega podré mirar les aurores amb orgull perquè ja sabré què són!

ptoNGs

Anònim ha dit...

No fa por escriure al nofapor. Àngela, moltes gràcies per explicar-nos com funcionen les Aurores. Ara haurem de demanar a l'Aurora que ens expliqui com funcionen les Àngeles...

tttttooooonnnteria al canto!!!

Ara seriosament, aquest blog és fantàstic pels AFC- analfabets físics curiosos (col·lectiu en el que m'incloc). I per això des de l'AFC volem transmetre aquest agraïment a l'Aurora... ai, a l'Àngela: gràcies! (menudo agraïment!!)

Àngela ha dit...

derrès roger!!!

Des d'aquí... ofereixo tot el que estigui a les meves mans per saciar la curiositat de tot aquell membre o mebressa del AFC (com ens agraden les sigles, eh?)

I si algun dia torbem alguna Aurora, diria que tindrà més feina que jo per arribar a explicar com funcionen les Angeletes...

(i a veure si és veritat que no fa por escriure...juajuajua)

Anònim ha dit...

Hola, hola!!!!! Merci per les aurores i les historietes del Feynman! Ja has explicat que feia compassos de 11/10 o no sé quines barbaritats???

Mmmmm...

jo és que voldria fer una mica el freaky ja que parlem de nuclis de la terra.... el nucli té dos parts...l'intern, requetesòlid degut a les elevadíssimes pressions a pesar de les altes temperatures i l'extern, que és líquid!!!!! oh sí! La terra actua com un motor tèrmic que transfereix el calor cap a l'exterior mitjançant l'energia cinètica. En el cas dels fluids (com el nucli extern) el millor mecanisme per transmetre el calor és el de convecció. Així doncs, en el nucli extern tenim una carretada de partícules ionitzades de Fe i Ni movent-se mitjançant cèl·lules convectives, amunt i avall. Aquest moviment de ions és el que es suposa que genera el camp magnètic al voltant del nostre planeta!!!!

El camp magnètic no ha estat constant al llarg dels milions d'anys de vida de la terra. La intensitat ha variat, el pol Nord magnètic s'ha distanciat més o menys del geogràfic i fins i tot s'ha invertit! De tot això qui ens n'informa?? Les preuades roques! Sabent com afecta un camp magnètic a certs minerals al cristal·Litzar, podem pendre una roca volcànica (per exemple) i apartir de l'estudi dels seus minerals podem saber si el camp estava invertit o no quan aquell magma es va solidificar. Què més...podem saber a quina latitud va tenir lloc l'erupció! "I aixó què m'importa?", us direu. Doncs, mireu, té la seva gràcia saber que fa uns 400 Ma la península estava a l'equador i aquí teniem uns boscos tropicals del copón, no? Hi ha moltes altres coses determinables a partir del magnetisme, però ja no us vull marejar més.

Només dir-vos que hi ha un paio que es diu Larson a qui se li va acudir que hi podria haver relació entre el camp magnètic de la terra, el clima, la deriva continental, el nivell del mar i la producció de petroli!!! però ja ho deixo per un altre dia...si l'àngela me deixa..un altre dia us foto un altre rollo....

petons!

olga.

Anònim ha dit...

Hola, hola!!!!! Merci per les aurores i les historietes del Feynman! Ja has explicat que feia compassos de 11/10 o no sé quines barbaritats???

Mmmmm...

jo és que voldria fer una mica el freaky ja que parlem de nuclis de la terra.... el nucli té dos parts...l'intern, requetesòlid degut a les elevadíssimes pressions a pesar de les altes temperatures i l'extern, que és líquid!!!!! oh sí! La terra actua com un motor tèrmic que transfereix el calor cap a l'exterior mitjançant l'energia cinètica. En el cas dels fluids (com el nucli extern) el millor mecanisme per transmetre el calor és el de convecció. Així doncs, en el nucli extern tenim una carretada de partícules ionitzades de Fe i Ni movent-se mitjançant cèl·lules convectives, amunt i avall. Aquest moviment de ions és el que es suposa que genera el camp magnètic al voltant del nostre planeta!!!!

El camp magnètic no ha estat constant al llarg dels milions d'anys de vida de la terra. La intensitat ha variat, el pol Nord magnètic s'ha distanciat més o menys del geogràfic i fins i tot s'ha invertit! De tot això qui ens n'informa?? Les preuades roques! Sabent com afecta un camp magnètic a certs minerals al cristal·Litzar, podem pendre una roca volcànica (per exemple) i apartir de l'estudi dels seus minerals podem saber si el camp estava invertit o no quan aquell magma es va solidificar. Què més...podem saber a quina latitud va tenir lloc l'erupció! "I aixó què m'importa?", us direu. Doncs, mireu, té la seva gràcia saber que fa uns 400 Ma la península estava a l'equador i aquí teniem uns boscos tropicals del copón, no? Hi ha moltes altres coses determinables a partir del magnetisme, però ja no us vull marejar més.

Només dir-vos que hi ha un paio que es diu Larson a qui se li va acudir que hi podria haver relació entre el camp magnètic de la terra, el clima, la deriva continental, el nivell del mar i la producció de petroli!!! però ja ho deixo per un altre dia...si l'àngela me deixa..un altre dia us foto un altre rollo....

petons!

olga.

Àngela ha dit...

jo et deixo tot el que vulguis...

però, home. Penjar els comentaris de 2 en 2... no cal abusar, home!

Unknown ha dit...

Woooo!
Collons... Olga, si que ens saps tu també! Estic rodejat de tabaleres wapes i a sobre inteligents! colluns quin nivellako! Tot i que tampoc em veig amb gaire cor d'explikar coses per aquí, el meu coneixement no és gaire ampli en aquests increibles camps de la ciencia.
Be Olga, exigim desde aquí que tu també et fagis un blog on ens explikis més coses com les d'aquest Larson, i així puguem disfrutar de dos blogs que te kagas.
Petons a les dues! aviat tornaré amb peu de guerra tabaler! Angela, com es que el 31 no vens? i si et segresto?
Una abraçada!

PD: xq em surt per escollir el meu nom? d'on ha sortit? xq els senyors del blogspot saben que em dic Oriol? cago en l'os pedrer! :P