per què invertir en el LHC?

Des de l'últim post escrit durant el setembre. Ja ningú comenta res de la "màquina-laboratori" que fa poc ens havia d'enviar a tots a l'altre barri. Sembla que tot està en ordre i pel moment la física de partícules ha tornat a l' n-èssim pla que li correspon dins d'aquesta societat.

Però en aquest petit lloc de la xarxa, som una mica com el reducte gal que tenien Astèrix i Obèlix, i resisitim. Encara xerrarem una mica més sobre el tema. Perquè de fet, a banda del rap... què en sabem de l'LHC?

Avui us aproparé (perquè a la xarxa ja està escrit tot això) a la resposta d'una qüestió que segur que us heu fet sentint parlar de tot això...

PER QUÈ CAL CONSTRUIR I INVERTIR EN UN ACCELERADOR DE PARTÍCULES?

Per ajudar a la comunitat de físics del món a treballar. La cosa s'ha anat complicant des de que Newton disparava bales de canó, i les evidències experimentals ara són bastant més complicades d'encertar.

Els físics de partícules estan intentant explicar el funcionament de les partícules bàsiques que conformen l'Univers. Això és, les partícules de què estan formats els protons i neutrons, els electrons i moltes altres partícules que es necessiten perquè tot encaixi.

De moment el model teòric construit que té més números per esdevenir el definitiu és el Model Estàndard. Entre moltes altres coses, aquest model intenta explicar el motiu pel que les partícules tenen massa o perquè n'hi ha que no en tenen. Per poder donar una explicació racional a tot això, s'ha fet una hipòtesi, l'existència d'una nova partícula (el bosó de Higgs) que encara no s'ha trobat mai.

Un dels objectius dels investigadors i dels detectors del LHC és trobar-la.

A banda d'això, un fet poc conegut però no per això poc sorprenent és el fet que no sabem de què està fet el 96% de l'univers on vivim (alerta, que és la gran gran gran majoria de l'univers, eh?). La matèria que nosaltres veiem està feta de partícules ordinàries més o menys ben conegudes i estudiades, o en procés d'estudi. Però aquesta immensitat de matèria (des d'una pilota de tennis fins a una estrella de neutrons) només és el 4% de la matèria que trobem a l'univers.

Hi ha evidències d'una quantitat molt més gran de matèria i energia, que encara no s'ha pogut descobrir ni què és ni com és. En un atac d'enginy desmesurat, la comunitat científica les ha anomenat matèria fosca i energia fosca.

A banda d'això, altres incògnites com per exemple:

• múltiples qüestions sobre l'antimatèria
• com era la matèria durant el primer segon posterior a l'explosió del Big Bang?
• l'espai té 3 dimensions o en té més?
  

... també seran objecte d'estudi amb l'ajuda d'aquest gran laboratori.

Les partícules ja volten, i tots continuem aquí!

El passat 10 de setembre va passar un fet insòlit que poques vegades es dóna. La gent parlava pel carrer de recerca en física nuclear, als diaris gratuïts en feien al·lusions, era "vox populi" que se'n diu.

Però per què? Aaaah, senyores i senyores. Perquè el món havia d'acabar engolit per un forat negre que es creés dins d'aquell accelerador. La ciència hi va posar una remota hipòtesi i el morbo va fer la resta. Doncs aprofitarem que ara és fresc a les nostres ments, i que la vostra curiositat per saber què passa allà realment, i de què va això del forat negre és elevada per fer una mica de física nuclear.

EL LABORATORI MÉS GRAN DEL MÓN

L'origen de tot és trobar proves experimentals de les teories que fa anys que s'estan especulant en el terreny de la física de partícules. El problema és que per poder experimentar i provar aquestes hipòtesis realitzades es necessiten energies similars a les que es van donar durant el Big Bang. Aconseguir això, fins fa pocs dies no era possible.

El CERN (European Organization for Nuclear Research) es van posar les piles i van decidir que amb inversions provients de l'acord entre diferents estats i universitats, seria possible. Va començar la construcció del LHC (Large Hadron Collider), que traduït al català és el "Gran Col·lisionador d'Hadrons.

En aquesta imatge veiem marcat amb groc, el LHC. Situat entre 50 i 175 metres sota terra, i entre la frontera de França i Suïssa, aquest túnel d'uns 27 quilòmetres de circumferència és l'accelerador de partícules més gran del món.

En propers posts explicarem ben bé què fa i què busquen els científics de més de 34 països, amb aquest accelerador. Però ara ocupem-nos del que tots teniu al cap...

...

... QUÈ ÉS AIXÒ DELS FORATS NEGRES?

Fa temps ja en vam parlar al Nofapor. Concretament parlàvem de la seva formació aquí, i d'algunes característiques i dubtes que sorgien del seu estudi en aquest altre post.

Doncs els forats negres de què xerraven relacionats amb la posada en marxa del LHC, no tenen res a veure amb els que coneixem fins al moment. L'especulació era sobre forats negres quàntics. Això és, probabilitats de l'existència de forats negres de tamany de les partícules d'estudi. A banda d'això, segons els models fets, aquests eren inestables i ràpidament degeneraven, és a dir, desapareixien.

Però d'on sortien? Si una de les teories especulades durant un temps esdevenia certa, es podien arribar a donar dins el LHC, en les condicions que he especificat més amunt. Diferents informes es van realitzar per experts que res tenien a veure amb l'experiment, i tots ells van certificar que la posada en marxa de l'accelerador era segura.

Així que com veieu, podeu dormir tranquils. Algun dia la Terra desapareixerà, però de moment encara no ens ha arribat l'hora.

D'aquí poc intentarem explicar què busquen els científics amb aquest laboratori tan poc modest.


Per anar fent boca, us deixo amb els mateixos investigadors del CERN, que us ho expliquin de manera ben amena.