de "bolus" a la ràdio !!!

Doncs això mateix. Fa unes setmanes la gent del programa La Malla Ràdio em van donar l'oportunitat d'anar a explicar què faig amb aquest bloc i què és de la meva vida.

Els que em coneixeu més ja ho sabíeu, però també m'heu fet saber que era una mica complicat trobar el programa enmig de tots els links que naveguen per internet. I els que no em coneixeu personalment, doncs em podreu sentir i saber una mica com és la meva veu i el que dic.

Tot i que em fa una mica de vergonya, també em fa molta il·lusió!

Aquí ho teniu!

Gràcies a tota la gent que tiren endavant el programa per fer-ho. Un espai diari a la ràdio dedicat exclusivament a ciència i tecnologia és un petit tresor que no ens podem permetre deixar escapar. Si la saga continua (com es comenta al final de la conversa... ja us ho faré saber, no patiu! ;) ).

capítol 1: Dupond & Duponde se'n van al bar

Dupond & Duponde van al bar. A la barra hi ha un fumador que es distreu jugant amb un paquet de tabac. De sobte al fumador, avorrit, li passa pel cap fer allò que l’ingeniosa cultura adolescent va batejar com a... “la correguda del camell”, que consisteix en fer un foradet al plàstic protector del paquet de tabac, enrotllar el segell del paquet en forma de petit caneló, posar-lo pel forat i encendre l’extrem del caneló.

Als bessons que els corre la sang investigadora per les venes s'hi fixen bé. Miren detingudament com l'avorrit fumador desenganxa l'etiqueta del paquet...

...com amb el caneló que n'ha fet forada el plàstic...

...i finalment, observen meravellats el resultat de tota aquella operació.

DUPOND: Tu que has estudiat física, com és que el fum baixa quan el caneló està a dins?

DUPONDE: Mmmmmm... Així de cop.. no sé... a veure... M’estàs plantejant un dubte que necessita una resposta científica??!! Creus que haurem de recórrer a...

DUPOND: Sí Duponde, jo encara diria més, crec que hauríem de recorrer a..

DUPOND & DUPONDE: EL MÈTODE CIENTÍFIC!!!

DUPOND: Si recorrem al mètode científic, hauràs de començar elaborant una hipòtesi...

Duponde ha estudiat la carrera de física i l’elaboració de la hipòtesi la pot fer millor gràcies a la seva inteligència, a la teoria que han generat anys de descobriments científics (i que ell coneix gràcies a la carrera) i a la seva creativitat desbordant. Però una hipòtesi es pot fer només amb sentit comú!

DUPONDE: Així d'entrada, podríem fer la hipòtesi que el que està succeïnt aquí és que el fum és més dens que l'aire que ocupa l'espai entre el plàstic i la caixa de cartró. No hi ha cap obertura per on pugui entrar molt més aire provienent de l'atmosfera barera més que les petites ranures de la part superior. Per tant, contant el poc aire que hi pugui entrar més el poc que ja hi havia, quan hem acabat d'estirar l'envoltori del paquet ens trobem amb un espai on tenim una concentració baixa de partícules d'atmosfera => fluïd molt poc dens. El fum ja és més dens que això, i se'n va avall.

DUPOND: Mooolt bé Duponde m’has deixat impressionat!!!

DUPONDE: Gràcies Dupond.

DUPOND: Però, seguint el mètode científic, ara hauríem de contrastar aquesta hipòtesi, oi??

DUPONDE: Jo encara diria més, si seguim el mètode científic hem de contrastar aquesta hipòtesi i per fer-ho, haurem de dissenyar una investigació.

DUPOND: Ai sí Duponde!!! Quina emoció!!! Així contrastarem la hipòtesi... Per fer-ho li hauríem de prendre el paquet de tabac al fumador!!!

DUPONDE: Tot sigui per la ciència i la seva salut.

Dupond & Duponde li prenen el paquet de tabac al fumador. Bé, ho intenten. Això del fumar enganxa una mica i un fumador no es desfà així com així d'un paquet de tabac. Finalment, han d'optar per convidar al fumador a una canyeta a canvi d'indicar-li tot el que ha d'anar fent. Ell els ajudarà, però no deixarà pas el paquet...

DUPONDE: Per mirar sí el que diem és o no cert, el que podem fer és mirar què passaria si abans de fer el forat separem del tot l'envoltori de plàstic de la capseta. Una vegada ho haguem fet, la densitat d'aire que hi hagi dins serà prou elevada, la mateixa que a la resta d'atmosfera. Si la hipòtesi que em fet és certa, el que passarà és que el fum del cigarro ocuparà tot l'espai directament i no baixarà.

Fem-ho??

DUPOND & FUMADOR: Va, fem-ho!!

En veure allò els tres es queden meravellats. L'espectacle és meravellós. El fum, que normalment veiem comportar-se de manera absolutament anarquista segueix una trajectòria quasi recta fins que arriba al final de l'envoltori de plàstic.

Passa pel mig del bar, una bola de males herbes i palla de les pel·lícules de l'oest.

DUPOND: Ostres Duponde, diria que la teva hipòtesi no era del tot encertada, no?

DUPONDE: Jo encara diria més, estimat Dupond, la hipòtesi que he fet no és encertada. Aquí veiem que el fum no cau per cap motiu de densitat de fluids, ja que l'atmosfera que trobem dins del plàstic en l'experiment que hem fet és la mateixa que hi ha a la resta del bar. I que jo pugui observar, el fum de la resta de fumadors del local puja cap al sostre.

DUPOND: Així doncs, ara què fem?DUPONDE: Com bé saps, hem de tornar a fer una altra hipòtesi que inclogui les dades que ens ha donat aquest experiment i no cometre els mateixos errors que hem comès ara, bé que he comès. Però per fer-ho... diria que necessitem un parell de canyetes, no?

DUPOND: Mai direm que no a una canya! Però, va... pensem una altra hipòtesi.

DUPONDE: Home, ara sabem clar que és una característica del fum i no del que l'envolta. Si ens fixem on es produeix el fum i per on apareix hi trobem una pista. El fum es produeix en el punt on es crema el paper (a l'extrem esquerra del que veiem a la fotografia) però no surt a l'exterior fins que no ha atravessat tot el caneló que hem fabricat. El més probable és que durant aquest recorregut es vagi empaltant de moltes de les impureses que haurà d'empènyer per poder passar pel petit orifici que li deixem. És a dir, el fum que surt està extremadament carregat d'impureses, per tant quan surt, el que fa és literalment: caure.

D'altra banda, però, podem veure que quan acaba el trajecte per dins de l'emboltori de plàstic, es desvia de la recta que seguia. Això és perquè quan abandona el refugi de plàstic és automàticament sotmès a totes les turbulències que té l'atmosfera barera. L'únic que fa l'emboltori és protegir-lo de moltes de les turbulències que podria trobar de manera que la força que predomini sobre les partícules que formen el fum sigui la gravetat.

DUPOND: Eureka!!! Estic impressionat!!

DUPONDE: Sí Dupond, sembla que ens ha sortit bé. Podríem concloure que aquesta és l'explicació que li podem donar, de moment, al fenomen de la correguda del camell. Però pensa que sempre estem exposats a que algú qüestioni, i corregeixi la nostra proposta (que ja ha estat provada empíricament i que nosaltres mateixos hem hagut de modificar).

DUPOND: Aaaaahh!! Podem ser falsejats!!!

DUPONDE: Jo encara diria més, si surt una explicació igualment vàlida i més senzilla o més general... serem falsejats. S'imposarà altra vegada a la nostra, però tampoc serà definitiva. Un coneixement científic mai és definitiu per definició del mètode científic.

DUPOND: Un coneixement científic mai és definitiu per definició del mètode científic. Frase de llibre, sí senyor.

NOVETATS... això no s'acabarà mai!

I això continua.

Noves idees ataquen amb ganes i per tant, noves seccions (si és que en podem dir així) apareixeran per aquí.

MIRANT CAP AMUNT!

Moltes són les vegades que passejant pel camp, quan és fosc hem aixecat els ulls cap al cel i els hem deixat que disfrutin una estona i es perdin entre tant objecte espacial, estrella, planeta i galàxia. I això la humanitat ho ha fet des de fa milers d'anys, d'aquí que ja tinguem el cel mínimament acotat i "endreçat". Les consetelacions ens hi ajuden, però també van despertar la imaginació d'aquells que les van idear.

La idea és que poc a poc, anem descobrint el cel. Podem dir poc a poc, o constelació o constelació. Farem una repassada a cada una d'elles des d'un punt de vista de l'astronomia (com podem trobar la consetelació, què hi ha d'interessant en els objectes que veiem...) i des del punt de vista de la mitologia. Quina història hi ha darrera de cada una d'elles? N'hi trobarem un munt que ens han regalat els nostres avantpassats de la Grècia Clàssica.

Concretament, utilitzaré un llibre d'Eratòstenes de Cirene - Mitologia del Cel / Catasterismes. Eratòstenes va néixer el 276 a.C a les costes africanes, dins d'una colònia grega (Cirene) tot i que després es va viatjar i es va traslladar a viure cap a Grècia. Va crear una OBRA (amb majúscules) va escriure literatura, però també va fer assajos sobre geografia, matemàtiques i astronomia. Una biografia molt curiosa i particular que també pot merèixer un post per ella sola... només avançar que va viure 80 anys. Tenint en compte que estem parlant del segle III a.C., estem parlant de tota una proesa.

DUPOND & DUPONDE

Canviem de terç. L'altre tipus d'escrits que aniran apareixent properament són una creació compartida. Han nascut de manera casual, però pot donar lloc a un espai en que conversin ciències que no trobem juntes normalment.

Quan parlem de ciència i més en aquest bloc, el que primer ens passa pel cap són la física, la química, la biologia, la geologia, les matemàtiques... però i l'economia, la sociologia o la política? També en són de ciències. Es diferencien de les ciències de les que fins avui hem parlat en que unes són experimentals i les altres socials. Però si comparteixen el fet de ser ciències, alguna cosa tindran en comú, no?

Això és el que intentaran investigar "Dupond & Duponde" a través de les seves converses. Esteu pensant bé, un és científic social i l'altra és un intent d'esdevenir algun dia científica experimental. I ja teniu massa pistes :p
Amb un estil semblant al dels bessons belgues, intentaran trobar punts en comú i diferències entre aquests dos móns.

LES VELLES COSTUMS MAI MOREN

I no us preocupeu que mai deixarem d'explicar el per què i el com del que estigui a l'abast dels modestos coneixements de la que us escriu. Però aquesta faceta (la d'explicar els coms, els perquès, de predir...) no és més que una de les cares que té la ciència. En té moltes més i m'agrada anar-les destapant poquet a poquet i una a una. Tot arribarà. Ja ho diuen...

LA PACIÈNCIA, ÉS LA MARE DE LA CIÈNCIA!

museus: eina de canvi social

AVÍS A NAVEGANTS

El que escric a continuació és una part del que vaig aprendre en un curs de "Museologia" que es va celebrar durant el passat mes d'abril al Museu de la Ciència de Barcelona. Va ser una sèrie de xerrades i activitats pràctiques que van servir a estudiants universitaris i encarregats de museus de la ciència d'arreu del món poguessin veure quina és la filosofia i com funciona i ha estat muntat el museu de la ciència de casa nostra. Si quan acabeu de llegir, us quedeu amb ganes de fer conèixer o llegir més sobre el tema, en Jorge Wagensberg té publicats un parell de llibres que us recomano entusiastament. El que ve aquí sota no és res més que aquest punt de vista, per tan no és ni únic ni absolut... però des del meu punt de vista crec que mereix una atenció especial: per la claredat del mateix per l'èxit provat que té el Museu de la Ciència.

Fetes les advertències, comencem!

PER QUÈ UN MUSEU?
Per què necessitem un museu de la ciència?
Si ja tenim un munt de llibres que ens ensenyen el que busquem partint de la divulgació més bàsica fins a la més formal.
Si ja tenim revistes, diaris i programes de televisió que ens informen puntualment de les últimes novetats en avenços científics.

Serveix per ESTIMULAR-NOS. Per crear estímuls en els visitants i despertar així una curiositat fins aleshores adormida.
L'objectiu és provocar que la gent PARLI sobre ciència, que als visitants es facin PREGUNTES sobre els fenòmens i objectes que poden observar. En definitiva que quan sortim del museu (si és un bon museu) hauríem de sortir amb la sensació de saber molt menys del que sabíem quan hem entrat, tot i que sembli que no ha de ser així.

Si entem el museu com una institució amb un paper dins la societat, veiem que encara pot desenvolupar una tasca més interessant encara. Ens proporciona un espai adequat perquè s'hi puguin posar en contacte els diferents sectors que actuen en la ciència dins la societat. Per una banda els científics, per altra banda la classe política i en tercer lloc la societat i les empreses. És a dir, el sector que "produeix" ciència, el sector que administra els recursos per continuar endavant i el sector que la utilitza (normalment, n'utilitza els desenvolupaments tecnològics que ens proporciona).

És a dir, un museu no únicament és l'eina per poder transmetre coneixement i estimular-nos per volguer conèixer com és i funciona i quina és l'explicació que científics donen a allò que ens envolta. També és el lloc idoni per organitzar trobades i posar en diàleg als diferents sectors de la societat mencionats.

En definitiva... un lloc de DIÀLEG, i de CONVERSA. Conversa entre la realitat i nosaltres, entre nosaltres (els visitants), entre científics i visitants, entre científics i polítics.

EINA DE CANVI SOCIAL?

Aquí venen les reflexions personals.

Però realment un museu de la ciència ajuda a canviar una societat?
Certament és una afirmació un pèl arriscada, però pensant-ho bé...
Des del moment en que ESTIMULA a tothom a pensar, no dóna res mastegat al visitant, requereix d'una audiència activa ja està motivant un canvi social. En una societat en que sembla
que la tendència general és cada vegada més que una gran multitud circuli sense qüestionar, acceptant fets i assumint; aquesta és una gran aposta.

Una gran aposta que a més intenta motivar-nos perquè ens inclinem a aprendre alguna cosa més sobre el coneixement científic, que al cap i a la fí no és res més que una vessant més de la nostra cultura. Una vessant de la nostra cultura que no s'ha sabut transmetre de manera adequada, tot s'ha de dir. I que s'ha guanyat uns quants "jo passo d'això", "massa complicat", "mai ho entendré"... Responsabilitat és de tots els que d'alguna manera o altre ens hi hem endinsat, de fer-la arribar a la resta de la societat de la millor manera possible.

O estaríem molt contents si els grans escriptors es guardéssin les seves obres al calaix de casa seva?