Així de provocatiu és el títol, i així d'atractiu.
M'estic llegint un llibre que està sent molt interessant i del que tard o d'hora em sentireu comentar. Els autors en són economistes, enginyers i filòsofs de la France que exposen els motius que ells tenen per pensar que si volem seguir conservant aquest món com ha arribat fins a nosaltres, la manera de fer-ho és a través del
DECREIXEMENT ECONÒMIC. Van més enllà i proposen maneres i vies d'aconseguir-ho.
En un dels artícles/capítols que formen el llibre, se'ns presenta la figura de
Nicholas Georgescu-Roegen, creador de la "bioeconomia". Al llegir el nom: bioeconomia, no amago que em vaig posar a la defensiva. El prefix "bio-" s'està utilitzant molts cops en va i he d'acceptar que el tinc associat ja a una superficialitat que no m'agrada gens a l'hora de tractar temes ambientals i amb la que moltes vegades tinc la sensació que es tracten. Però aquest és un altre tema.
Retornant, a Nicholas Georgescu-Roegen. Vaig continuar llegint a veure què m'explicaven sobre la bioeconomia... i el que vaig trobar em va entusiasmar.
L'ECONOMIA NO HA CANVIAT DE PARADIGMADurant el segle XIX dos grans científics van donar un gran gir a la ciència experimental.
Carnot i
Darwin, van iniciar la termodinàmica i l'evolucionisme respectivament. Les dues branques van implicar per les seves respectives disciplines (la física i la biologia) un canvi de paradigma.
El que tenen en comú la
termodinàmica (amb l'aparició del concepte de l'entropia) i l'evolucionisme és que marquen una interacció entre els sistemes estudiats i el seu entron. Tenen en compte el context en que es prenen i el moment en que ho fan.
En el cas de l'
evolucionisme és prou clar per tothom, suposo que cal aclarir una mica què hi pinta la termodinàmica en tot això.
Amb la
mecànica newtoniana, amb el formalisme aportat per Newton si un vol retrocedir en el temps obtindrà els mateixos resultats que ha obtingut prèviament (això sempre sobre el paper, tots sabem que la realitat és molt més complexa). En canvi, un dels principis base de la termodinàmica ens indica que l'evolució d'un sistema és unidireccional amb el temps. És a dir, que a mesura que avança el temps un sistema evolucionarà d'una manera irreversible.
La
tesi de Georgescu-Roegen s'inicia mirant un temps enrere fins arribar al moment de creació de la ciència econòmica. La ciència econòmica que nosaltres coneixem és marcadament un producte del racionalisme occidental, que va aparèixer com a imatge de la mecànica celest, una aplicació social d'aquesta. És una ciència basada en l'equilibri, separada del que envolta i que no té en compte les influències que tenen els resultats fora d'ella mateixa. Les mateixes característiques que la mecànica newtoniana. No contempla una evolució d'un sistema en el sentit termodinàmic de la paraula.
Per Georgescu-Roegen, és necessari un
canvi de paradigma en l'economia. Que abandoni la concepció mecanicista dels sistemes i que evolucioni com ja han fet la resta de ciències experimentals. En l'evolució s'hauria de tenir en compte que aquesta (o els humans elaborant les diferents accions per dur a terme activitat econòmica) porten a terme activitats sotmeses a un sistema que és la bioesfera. Sistema aquest sí, sotmès a les lleis de l'evolucionisme i la termodinàmica.
Alguna cosa grinyola entre l'engranatge que uneix a l'economia que fa girar al món (o a part d'ell, almenys) amb el món que no només habitem els humans, que gira sense que ningú el provoqui i que té una sèrie de recursos LIMITATS.
POTI-POTI D'APORTACIONS PERSONALSPortem uns dies, en que sembla que s'ha posat de moda xerrar sobre el canvi climàtic i l'escalfament global de la Terra i bla, bla, bla...
Aquest és un problema real que certament ens ha d'ocupar i preocupar durant els pròxims anys, però també és un problema davant del qual és molt senzill causar alarma i apel·lar al catastrofisme. I de fet aquest és el tractament que crec que en fan els mitjans de comunicació.
Fem una parada aquí.
Vull aclarar un aspecte que em posa bastant frenètica cada vegada que veig que es repeteix per televisió. Quan es parla de contaminació atmosfèrica, d'escalfament global, de contaminació atmosfèrica... les televisions ens obsequien amb una sèrie d'imatges horribles de grans i monstruoses xemeneies que treuen quantitats enormes de FUM BLANC densíssim.
Des de la meva modesta posició, només vull aclarar que el que contamina aquest fum és el mateix que contaminem cada un de nosaltres quan ens dutxem, o quan bullim una olla de macarrons... aquell horrible fum és VAPOR D'AIGUA. Res més que això. El diòxid de carboni, que és el gas culpable de tots aquests desastres és inodor i incolor.
Bé, i ara que ja m'he tret l'espineta... continuo. :P
Crec aquí, que han d'anar per separat absolutament les consideracions teòriques que poguem fer de la pràctica. M'explico.
Llegint i averiguant alguna cosa més sobre Georgescu-Roegen, i actuant introduint canvis en l'economia (per posar un exemple) és necessari, però comporta uns canvis que són tan lents que pot ser que quan haguéssim aconseguit alguna cosa fos massa tard. Mentre emprenem grans projectes que permetin canviar el model en que vivim (que és el que ens ha dut a la situació actual) no hem de deixar d'anar actuant en el dia a dia, amb accions molt més reduïdes i d'abast molt més limitat però necessàries igualment.
Aquí si que el debat queda obertíssim. No en tinc ni idea d'economia, per tant agrairé enormement qualsevol comentari que vagi en la direcció de la viabilitat i veracitat del que presenta el gran personatge que ens ha ocupat avui, per part d'algú més entès en la matèria que servidora.
Si voleu informacions més concretes sobre el fet, podeu fer un tomb per aquí.
No es va fer esperar.
Com veieu.. la ciència, inclús la més rebuscada i complicada no és capaç de poder mesurar el que en el món real ens sembla bàsic i senzill. I tornant a la pregunta...
M'estic llegint un llibre que està sent molt interessant i del que tard o d'hora em sentireu comentar. Els autors en són economistes, enginyers i filòsofs de la France que exposen els motius que ells tenen per pensar que si volem seguir conservant aquest món com ha arribat fins a nosaltres, la manera de fer-ho és a través del DECREIXEMENT ECONÒMIC. Van més enllà i proposen maneres i vies d'aconseguir-ho.
La tesi de Georgescu-Roegen s'inicia mirant un temps enrere fins arribar al moment de creació de la ciència econòmica. La ciència econòmica que nosaltres coneixem és marcadament un producte del racionalisme occidental, que va aparèixer com a imatge de la mecànica celest, una aplicació social d'aquesta. És una ciència basada en l'equilibri, separada del que envolta i que no té en compte les influències que tenen els resultats fora d'ella mateixa. Les mateixes característiques que la mecànica newtoniana. No contempla una evolució d'un sistema en el sentit termodinàmic de la paraula.
Des de la meva modesta posició, només vull aclarar que el que contamina aquest fum és el mateix que contaminem cada un de nosaltres quan ens dutxem, o quan bullim una olla de macarrons... aquell horrible fum és VAPOR D'AIGUA. Res més que això. El diòxid de carboni, que és el gas culpable de tots aquests desastres és inodor i incolor.
