28 de febrer del 2007

aquest dissabte... REGAL ASTRONÒMIC

Com que els dies només tenen 24 hores i últimament m'he encaparrat en ocupar-les totes, no he tingut temps de preparar el que volia abans de dissabte. Però prometo solemnement que el dilluns o dimarts tindreu una explicació ben detalladeta de que succeirà aquest dissabte a la nit...
UN ECLIPSI TOTAL DE LLUNA
Si voleu informacions més concretes sobre el fet, podeu fer un tomb per aquí.

fins dilluns!

18 de febrer del 2007

una lliçó d'humilitat

Buscant idees pel bloc, un amic m'ha dit que tractés el Principi (Ppi, des d'ara mateix) d'incertesa de Heisenberg. No és el primer que ho feia...


Acte seguit em deia:

"Si tot estudi modifica la realitat.. com ho feu els físics? Teniu un % que diu, error per intromissió en l’afer estudiat?"

Tant el Ppi d'Incertesa de Heisenberg com la impossiblitat d'efectuar una mesura sense alterar la realitat són dos aspectes molt relacionats i que pertanyen a un mateix món del que ja hem parlat alguna vegada:

LA FÍSICA QUÀNTICA

La física quàntica és, junt amb la física relativista, una de les visions més recents que tenim de la natura. Una altra cosa que tenen en comú és que ens condueixen a visions de la natura absolutament anti-intuïtives i que aparentment podem pensar irreals del tot, però que l'experiència als laboratoris corrobora.

UN JOVE EMPRENEDOR, HEISENBERG

En els seus inicis (els primers anys en que va començar a ser acceptada i considerada) la física quàntica era una nova branca absolutament observacional. Només s'havien observat determinats fenòmens i s'havien pogut explicar en base a que l'energia era quantitzada i no una magnitud contínua com fins aleshores s'havia assegurat sempre. No hi havia però, cap formalisme matemàtic que fos capaç de donar-li un cos amb el que els físics poguessin treballar i fer prediccions.

No es va fer esperar.

El 1925, Wermer Heisenberg va inventar: la mecànica quàntica matricial.

Ni més ni menys.

Si encara no heu caigut de cul a terra, només direm que va néixer el 1901 i que per tant, quan va fer-ho tenia... 24 anyets. Posats a inventar... fem-ho bé, no? (Suposo que deuria pensar en Wermer)

Tractant el formalisme que va donar per la mecànica quàntica, va trobar evidències matemàtiques que el van portar a enunciar el seu Principi d'Indeterminació (o d'incertesa) ja que era necessari perquè pogués funcionar tot l'edifici que estava construint.

Ja ho he mencionat alguna vegada, però un principi és un enunciat físic impossible de demostrar. Tota la seva credibilitat recau en que mai s'ha demostrat que allò no succeeixi d'aquella manera i totes les evidències experimentals trobades hi coincideixen.

Al cap d'uns anys, el 1932, li va ser concedit el Premi Nobel de Física per:

"La creació de la mecànica quàntica, l'ús de la qual ha conduit, entre altres coses, el descobriment de formes alotròpiques de l'hidrogen."

Que d'una teoria o formalisme (amb tots els seus principis i demés) se'n pugui extreure una predicció i que aquesta porti a un descobriment experimental, és una de les millors coses que li pot passar i que la permetrà abandonar el terreny de l'especulació.

LA NATURA ENS ENSENYA A SER HUMILS

Però què diu aquest principi???

No es pot saber, al mateix temps i amb total precisió, el valor de certs observables. Com per exemple la posició i el moment d'una partícula.


Una cosa que en el món macroscòpic ens sembla tan senzilla i evident, com mesurar la velocitat d'un objecte i saber la posició on és aquest, és impossible de fer en el món atòmic. Heisenberg mateix, va pensar en idear algun aparell que pogués mesurar posicions i velocitats ... i què va passar?


Va demostrar que és possible fer un aparell que ens indiqui prou bé on trobem un electró. La conseqüència directa és que no sabem a quina velocitat es mou.

El nucli del problema rau en que per saber on és l'electró hem d'il·luminar-lo d'alguna manera. La llum són fotons i una llum capaç de fer-nos veure de manera precisa on és l'electró, causarà un impacte massa fort sobre aquest i n'afectarà a la seva velocitat.

Perquè l'impacte del fotó amb l'electró no sigui tan fort i la velocitat no se'n vegi tan afectada podem modificar el raig de llum amb que l'il·luminem i disminuir-ne l'energia. Quan disminuïm l'energia d'un raig de llum estem disminuint la freqüència i n'allarguem la longitud d'ona. La conseqüència d'això és que no afectarem tan a la velocitat de l'electró però no serem capaços de distingir prou bé on és l'electró.

Com veieu.. la ciència, inclús la més rebuscada i complicada no és capaç de poder mesurar el que en el món real ens sembla bàsic i senzill. I tornant a la pregunta...

Doncs, no no tenim un % d'error anomenat "error per intromissió en l'afer estudiat". En el món macroscòpic podem aplicar també el principi però aquest efecte és quasi negligible. I en el terreny quàntic, senzillament s'accepta que no es pot mesurar i es treballa amb aquest fet.

No intentaràs mesurar la velocitat i la posició alhora si no es pot, no?
La natura ens imposa els seus límits.

1 de febrer del 2007

a l'ECONOMIA li falta... TERMODINÀMICA!!!

Així de provocatiu és el títol, i així d'atractiu.


M'estic llegint un llibre que està sent molt interessant i del que tard o d'hora em sentireu comentar. Els autors en són economistes, enginyers i filòsofs de la France que exposen els motius que ells tenen per pensar que si volem seguir conservant aquest món com ha arribat fins a nosaltres, la manera de fer-ho és a través del DECREIXEMENT ECONÒMIC. Van més enllà i proposen maneres i vies d'aconseguir-ho.

En un dels artícles/capítols que formen el llibre, se'ns presenta la figura de Nicholas Georgescu-Roegen, creador de la "bioeconomia". Al llegir el nom: bioeconomia, no amago que em vaig posar a la defensiva. El prefix "bio-" s'està utilitzant molts cops en va i he d'acceptar que el tinc associat ja a una superficialitat que no m'agrada gens a l'hora de tractar temes ambientals i amb la que moltes vegades tinc la sensació que es tracten. Però aquest és un altre tema.

Retornant, a Nicholas Georgescu-Roegen. Vaig continuar llegint a veure què m'explicaven sobre la bioeconomia... i el que vaig trobar em va entusiasmar.

L'ECONOMIA NO HA CANVIAT DE PARADIGMA

Durant el segle XIX dos grans científics van donar un gran gir a la ciència experimental. Carnot i Darwin, van iniciar la termodinàmica i l'evolucionisme respectivament. Les dues branques van implicar per les seves respectives disciplines (la física i la biologia) un canvi de paradigma.

El que tenen en comú la termodinàmica (amb l'aparició del concepte de l'entropia) i l'evolucionisme és que marquen una interacció entre els sistemes estudiats i el seu entron. Tenen en compte el context en que es prenen i el moment en que ho fan.

En el cas de l'evolucionisme és prou clar per tothom, suposo que cal aclarir una mica què hi pinta la termodinàmica en tot això.

Amb la mecànica newtoniana, amb el formalisme aportat per Newton si un vol retrocedir en el temps obtindrà els mateixos resultats que ha obtingut prèviament (això sempre sobre el paper, tots sabem que la realitat és molt més complexa). En canvi, un dels principis base de la termodinàmica ens indica que l'evolució d'un sistema és unidireccional amb el temps. És a dir, que a mesura que avança el temps un sistema evolucionarà d'una manera irreversible.

La tesi de Georgescu-Roegen s'inicia mirant un temps enrere fins arribar al moment de creació de la ciència econòmica. La ciència econòmica que nosaltres coneixem és marcadament un producte del racionalisme occidental, que va aparèixer com a imatge de la mecànica celest, una aplicació social d'aquesta. És una ciència basada en l'equilibri, separada del que envolta i que no té en compte les influències que tenen els resultats fora d'ella mateixa. Les mateixes característiques que la mecànica newtoniana. No contempla una evolució d'un sistema en el sentit termodinàmic de la paraula.

Per Georgescu-Roegen, és necessari un canvi de paradigma en l'economia. Que abandoni la concepció mecanicista dels sistemes i que evolucioni com ja han fet la resta de ciències experimentals. En l'evolució s'hauria de tenir en compte que aquesta (o els humans elaborant les diferents accions per dur a terme activitat econòmica) porten a terme activitats sotmeses a un sistema que és la bioesfera. Sistema aquest sí, sotmès a les lleis de l'evolucionisme i la termodinàmica.

Alguna cosa grinyola entre l'engranatge que uneix a l'economia que fa girar al món (o a part d'ell, almenys) amb el món que no només habitem els humans, que gira sense que ningú el provoqui i que té una sèrie de recursos LIMITATS.

POTI-POTI D'APORTACIONS PERSONALS

Portem uns dies, en que sembla que s'ha posat de moda xerrar sobre el canvi climàtic i l'escalfament global de la Terra i bla, bla, bla...

Aquest és un problema real que certament ens ha d'ocupar i preocupar durant els pròxims anys, però també és un problema davant del qual és molt senzill causar alarma i apel·lar al catastrofisme. I de fet aquest és el tractament que crec que en fan els mitjans de comunicació.

Fem una parada aquí.

Vull aclarar un aspecte que em posa bastant frenètica cada vegada que veig que es repeteix per televisió. Quan es parla de contaminació atmosfèrica, d'escalfament global, de contaminació atmosfèrica... les televisions ens obsequien amb una sèrie d'imatges horribles de grans i monstruoses xemeneies que treuen quantitats enormes de FUM BLANC densíssim.

Des de la meva modesta posició, només vull aclarar que el que contamina aquest fum és el mateix que contaminem cada un de nosaltres quan ens dutxem, o quan bullim una olla de macarrons... aquell horrible fum és VAPOR D'AIGUA. Res més que això. El diòxid de carboni, que és el gas culpable de tots aquests desastres és inodor i incolor.

Bé, i ara que ja m'he tret l'espineta... continuo. :P

Crec aquí, que han d'anar per separat absolutament les consideracions teòriques que poguem fer de la pràctica. M'explico.

Llegint i averiguant alguna cosa més sobre Georgescu-Roegen, i actuant introduint canvis en l'economia (per posar un exemple) és necessari, però comporta uns canvis que són tan lents que pot ser que quan haguéssim aconseguit alguna cosa fos massa tard. Mentre emprenem grans projectes que permetin canviar el model en que vivim (que és el que ens ha dut a la situació actual) no hem de deixar d'anar actuant en el dia a dia, amb accions molt més reduïdes i d'abast molt més limitat però necessàries igualment.

Aquí si que el debat queda obertíssim. No en tinc ni idea d'economia, per tant agrairé enormement qualsevol comentari que vagi en la direcció de la viabilitat i veracitat del que presenta el gran personatge que ens ha ocupat avui, per part d'algú més entès en la matèria que servidora.