21 de març del 2007

LLUNA ROJA... I JUGANERA

Bé, i passat un temps de l'última aparició per aquí... potser ja ha arribat l'hora de respondre a la pregunta que ha quedat a l'aire, no? Fa uns dies us preguntava.

L'eclipsi de l'altre dia va ser en lluna plena...podrem veure algun dia un eclipsi en que la lluna no estigui en "lluna plena"???

Per què???

Per respondre a la pregunta, el millor serà que recuperem un gràfic que fa temps ja va fer la seva aparició en aquest bloc. És aquest:

El que hi veiem és una representació de la situació que ens anem trobant al llarg dels aproximadament 29 dies que triga la lluna en donar la volta a la Terra.

Com és habitual en aquestes preguntes astronòmiques de posició la resposta surt quasi sola si ens ho mirem tot des del punt de vista (sistema de referència) més adient. Si us demano en quina de les 8 posicions diferents en les que trobem la lluna es pot donar l'eclipsi, i heu assumit l'informació que fa uns dies explicàvem tothom hauria de respondre que l'ÚNICA posició en que es pot donar l'eclipsi és la nº 5.

El perquè, és ben senzill. Un eclipsi només es dóna quan l'ombra que fa la Terra es projecta sobre la Lluna. I si la llum del Sol ve de la part dreta de la imatge, només la Lluna podrà quedar absolutament immersa dins l'ombra terrestre quan estigui en l'extrem totalment oposat al Sol. En la resta de posicions mai tindrem l'ombra de la Terra interferint-hi, ja que aquesta es projecte en línia recta seguint la direcció dels rajos de llum provinents del Sol.

I JA QUE HI SOM...

I ja que estem embrancats amb Sols, Llunes, ombres, posicions i demés. Aprofitaré per respondre a una pregunta que es feia en aquest bloc fa un temps, i que xerrant amb diverses persones he vist que tampoc està tan clara.

La pregunta era:

Quina diferència hi ha entre un eclipse de lluna i la lluna nova?

Aha! En els dos casos, la lluna queda amagada als nostres ulls i no la veiem, però la diferència rau en el següent punt.

La Lluna no emet llum de manera autònoma (no és una estrella), així que per poder-la veure necessitem que li arribi llum (procedent del Sol, òbviament) i ens la reflexi. Així doncs, trobem dos motius principals que ens impedeixen la visió de la Lluna.
  1. No la veiem perquè els rajos de llum que s'hi dirigien han estat ocultats per algun altre objecte i no hi han pogut arribar (cas d'un eclipsi).
  2. No la veiem perquè no hi arriben rajos de llum (cas de la lluna nova).
Aquesta diferència que pot semblar tan "perepunyetes", no ho és tant. De fet si fos pel primer cas, sempre tindríem lluna plena menys en els moments d'eclipsi, i en canvi de manera molt regular anem veient com es repeteixen els cicles de fases de la lluna.

DES D'UN ALTRE PUNT DE VISTA

Sí! Senyores i senyors, hem tornat a marxar ben lluny de la Terra per poder entendre millor el perquè de les fases de la lluna i acabar de veure clar que una lluna nova i un eclipsi, són en realitat situacions completament oposades.

Si us demano on està situat el Sol en aquest moment, sense vacilar tothom respondrà que està a la dreta de la imatge. Perfecte.

Fixem-nos en la Terra.
Això és el que passa continuament, sempre en tenim una part il·luminada i una part sense il·luminar. Meitat i meitat. Concretament ens interessa el punt de vista de la gent que resideix a la zona nocturna. Quan aixequin el cap i mirin la Lluna què veuran? (a menys que hi hagi núvol) Exactament el mateix que veiem nosaltres. La lluna en quart creixent.

Fixem-nos en la Lluna.
A mesura que vagin passant els dies anirà rotant al voltant de la Terra, de manera que si ens mantenim en la mateixa posició i fem una foto al cap d'uns quants dies terrestres, trobarem la Terra en la mateixa situació, però la lluna s'haurà desplaçat de manera que ara els residents a la zona nocturna de la Terra podran veure tota la part il·luminada de la mateixa.
I si voleu anar continuant la successió, hi haurà un moment en que la Lluna estarà en una posició on la cara que veurem no serà la il·luminada, aleshores tindrem lluna nova.

I si us penseu que això és tot el suc que podíem treure-li a la nostra veïna més propera aneu errats, ja que encara ens queda per descobrir un altre gran misteri que provoca a la Terra: les marees. Però això serà d'aquí uns dies.

11 de març del 2007

LLUNA ROJA

Per fi puc dedicar una estona a escriure al bloc!!! Feia molt de temps que ho tenia pendent i m'ha estat impossible degut a altres feines que s'havien de realitzar de manera imminent. Però bé, ara que ja hem arribat al final de la setmana i tot el que s'havia de fer ja s'ha fet (i sinó s'ha fet... ja és massa tard i no paga la pena) des de la tranquilitat que em dóna estar a la meva habitació un matí de diumenge, ja estic en condicions d'explicar-vos ben bé el que s'amaga darrera d'un eclipsi lunar.

Per què he titulat aquest post "LLUNA ROJA" ?

Doncs perquè quan trobem un eclipsi lunar total, la lluna lluny de desaparèixer rere l'ombra que la vol tapar, ens reflexa la llum roja que més endavant veurem com li arriba... una imatge que no deixa de ser-me molt simpàtica. :P

Anem a veure el QUÈ i el COM de tot plegat.

ALINEACIÓ DELS ASTRES


Què és un eclipsi? Si busquem l'etimologia de la paraula ho veurem clar.

Eclispi ve del llatí "eclipsis" que al seu temps deriva del mot grec "ékleipsis" que vol dir "desaparició".

Un eclipsi és l'ocultació d'un objecte degut a l'ombra que n'hi projecti un altre. Els que veiem nosaltres impliquen a la Lluna, al Sol i a la Terra. El fet que hagin estat molt de temps vistos com a estranys, antiintuïtius o màgics és degut a que en som part implicada i els veiem "des de dins". Però la comprensió del que passa es farà òbvia quan veiem el que passa des de fora de casa nostra.

Marxem doncs, d'excursió per l'univers fins que poguem veure la Terra, la Lluna i el Sol.


Aquí tenim un esquema del que podríem veure. A l'esquerra tenim el Sol que emet llum i il·lumina al seu temps la Terra i la Lluna. Al mig de l'esquema tenim la Terra i a la dreta de tot tenim a la lluna.

La combinació adequada d'aquests tres objectes ens donarà com a resultat els diferents eclipsis que podem trobar: els eclipsis solars i els eclipsis lunars.

LA LLUNA S'AMAGA

El primer que hem de fer és fixar-nos en l'ombra que fa la Terra quan és il·luminada pel Sol. Com bé podem veure en l'esquema de més amunt, projecta 2 cons d'ombra degut a ser un objecte no puntual. Des del punt situat a la part superior del Sol s'emet llum que projecta l'ombra en una direcció, el mateix va succeint en totes direccions fins que arribem al punt inferior. Això provoca que hi hagi unes zones d'ombra i zones de penombra, que queden marcades a l'esquema.

Ara pensem... per què veiem la lluna? No emet llum... és un tros de roca orbitant al voltant de la terra. El que passa és que la llum del sol que hi arriba ens és reflexada cap a la Terra. [Degut a la seva posició no sempre la podem veure tota il·luminada i d'aquí les diferents fases (si no ho veieu clar... digueu-ho i en fem un altre post d'això!)]

Amb aquests pensaments presents tornem cap a l'esquema. Què passaria si la lluna un dia s'amaga darrera l'ombra que projecta la Terra de la llum que rep del Sol???

JA ESTÀ! Ja sabeu perquè es produeixen els eclipsis de lluna. No és res més que això, la lluna es situa alineada amb el Sol i la Terra cau just darrera l'ombra d'aquesta.

Ja està? Sí, un eclipsi no és res més que aquest senzill fenomen. Com és habitual en la natura, però, les coses no són tan senzilles i podem trobar diferents tipus i característiques d'eclipsis.

La lluna no està perfectament alineada en el pla de la Terra i el Sol i quan orbita, a vegades passa més amunt o més avall de l'equador. Si torneu a mirar l'esquema, veureu que això farà que encara que estigui alineada de la manera que hem comentat
  • pot haver-hi vegades que passi totalment per sobre de les ombres (posició L4) i no tinguem eclipsi,
  • podem trobar que passi per la zona que està en penombra (posició L3) i tindrem un eclpsi penombral (que quasi no percebrem),
  • podem trobar que estigui entre la zona d'ombra i la de penombra (posició L2) i trobarem un eclipsi parcial,
  • o per últim, podem trobar que la lluna passi pel mateix pla en el que es troben la Terra i el Sol i aleshores tindrem un eclipsi total com el del passat dia 3 (posició L1).

A JUGAAAAAR!!!

I ara una pregunta... i com que és molt senzilla no la responc i així ens exprimim tots una mica la neuroneta. (ja veureu, com quan ho hagueu pensat i ho veieu no se us oblidarà mai més) Qui la sàpiga que no l'escrigui, que se la quedi per ell... així tothom la pot pensar i no li diem la resposta a ningú. Jo d'aquí uns dies penjaré la resposta i ja sabreu si estàveu en el camí encertat o no.

L'eclipsi de l'altre dia va ser en lluna plena...podrem veure algun dia un eclipsi en que la lluna no estigui en "lluna plena"???

Per què???

(Òbviament la resposta important és la del perquè, que a l'altra us ho jugueu tot al 50% i no té gràcia.)

LLUNA ROJA

L'últim eclipsi vaig tenir el privilegi i l'honor d'observar-lo a la muntanya i rodejada de molt bona gent... i la pregunta més recurrent quan l'eclipsi ja s'estava donant en la seva fase més avançada va ser:

"Escolta, i perquè la lluna es veu vermella?"

Cert, per uns instants de la nit la lluna era roja. Això és degut a que quan entra dins la zona d'ombra, l'única llum que li pot arribar és la que prèviament ha travessat l'atmosfera terrestre. Sense aquesta, no veuríem absolutament res ja que cap raig de llum podría ser rebotat per la lluna i arribar als nostres ulls... El roig prové de la refracció que pateix aquesta al travessar l'atmosfera abans d'arribar i reflexar-s'hi.
El fenòmen que ocorre dins l'atmosfera és molt semblant al que trobem quan es pon o surt el sol i que podeu trobar més ben explicat al post que ja fa uns dies vaig penjar sobre el color blau del cel!

Doncs bé, esperant que ja sapigueu si podem o no veure eclipsis en una altra fase de la lluna que no sigui la plena, i el més important: esperant que sapigueu EL PERQUÈ, us deixo fins d'aquí uns dies!!!