És cosa de tots

Aquí em permetré una llicència i no escriuré estrictament sobre explicacions científiques, sinó que utilitzaré més el to de la reflexió personal. Veient els últims posts sobre energia atòmica (Dividint l'indivisible aconseguim l'inimaginable, Aconseguir l'inimaginable és a les nostres mans i On és el perill, doncs?) m'he adonat que s'hi plasma una de les relacions de 3 àrees molt unides entre elles, però que alhora no tenen res a veure.

Si li demaneu a un físic si és enginyer... no us tornarà a dirigir mai més la paraula. Si li demaneu a un filòsof si és enginyer... trucarà a St. Boi perquè us vinguin a bucar. I així podríem seguir comparant les 3 matèries entre elles. No tenen res a veure.

Però l'explicació anterior crec que ens ensenya com n'és de necessari que en moments determinats treballin unides. Si destriem tota la informació donada sobre el tema, queda bastant diferenciada quina àrea s'ocupa de què.

Concretament, els físics han trobat la relació que existeix entre massa i energia, i com d'aquí en podem extreure quantitats d'energia mostruoses. També han buscat la manera de fer-ho (materials adequats, procediment...).

Per altra banda, els enginyers han hagut de dissenyar el mecanisme que ha de servir per transformar l'energia ja mencionada (ja siguin centrals nuclears o bombes atòmiques). Sense els seus càlculs més tècnics tampoc res hagués estat possible.

I deixant de banda la ciència que alberga aquest tema i tota la tecnologia que s'ha desenvolupat al seu voltant, queda palès que queda una feina molt important per fer en aquest assumpte. Reflexionar sobre l'aplicació i utilització dels coneixements obtinguts d'una manera o d'una altra. I aquí si que és on entra TOTA la societat.

Al meu parer, tant físics com enginyers (tot i que potser el treball és més per part dels físics) tenen el deure d'explicar a la societat de manera entenedora quins són els descobriments fets i què se'n pot extreure (en cas de ser rellevants com el que hem tractat aquí). Un cop posat en coneixement públic, tothom hauria de jutjar i a partir d'aquí actuar. Ja que és clar que partint del mateix punt, podem arribar a destruir-nos a tots plegats o aconseguir un subministrament d'energia imperfecte (com tots) però, d'altra banda, imprescindible avui en dia. S'ha de tenir clar que tenim entre mans una eina tan poderosa, com perillosa.

Potser avui en dia no seria tant el tema de les centrals (tot i que també deu n'hi do el que dóna per debatre) com la biologia la que està fent avenços més rellevants, però bé, el criteri funciona de la mateixa manera.

Ni la ciència, ni l'enginyeria entenen d'ètiques ni de responsabilitats. Som els éssers humans que amb coneixement de causa les hem d'aplicar com creguem més oportú i per això (entre altres coses) penso que és essencial la feina de comunicar i relacionar, molt més del que ho estan avui en dia, el món científic amb les persones que viuen en aquest món que estem intentant entendre.