8 de setembre del 2006

On és el perill de les nuclears?

ON ÉS EL PERILL, DONCS?

Segons el que hem explicat fins ara, l'únic perill amb que ens hauríem d'enfrontar quan parlem de centrals nuclears seria una reacció descontrolada. Que no és poc, eh? Però deixant de banda aquest fet, n'hi ha un altre.

Segurament, alguna vegada heu vist el símbol de l'esquerra.

Perill de radiacions.

Una part de l'energia que allibera la desintegració dels àtoms són rajos gamma, que no són res més que ones electromagnètiques. Per saber el perill d'aquests rajos, podem recordar la classificació d'ones que vam fer quan parlàvem del Sol.


Dèiem que com més curta era la longitud d'ona, més energètica era l'ona i més perjudicial per la nostra salut. Més perjudicial perquè incidia directament a les nostres cèl·lules. Doncs si anem cap a la classificació que teníem, els rajos gamma són les ones de longitud més curta, per tant de les més energètiques i perilloses. D'aquestes no ens en podem protegir amb una cremeta, per fer-ho necessitem parets amb una amplada de varis metres de formigó.


Així podem explicar les grans cúpules de formigó que amaguen els reactors nuclears, i perquè mai estan en contacte el líquid contaminat pel material radioactiu amb l'aigua que passa per les turbines amb l'aigua que refreda a aquesta última.


I de rebot, trobem també el problema dels residus nuclears, del que segur també n'heu sentit a parlar quan es tracten aquests temes.

Quan ja fa un temps que està funcionant una central, tenim que el que eren barres d'urani, es van transformant poc a poc en altres materials. Aquests nous materials, també són radioactius. I per tant, els seus nuclis són igual de poc estables. De manera natural no inicien reaccions en cadena, però si que van emetent ones electromagnètiques perjudicials també per la nostra salut i la de tots els éssers vius que rodejen la central. Deixaran de fer-ho en períodes llarguíssims de temps (parlem de l'ordre de milers d'anys). Per tant, ens enfrontem amb residus molt perjudicials, no reciclables i difícils de guardar.

No són pocs els perills que ens amaguen les centrals, però tampoc són gens menyspreables les avantatges que suposen... queda obert el debat!






2 comentaris:

Anònim ha dit...

angie...no he acabat de llegir l'article, pero em deixes bocabadada...
no pares......................................
per cert, ahir vaig anar a la facultat de fisica de brisbane.
hi ha un professor catala, guifre vidal. i aquest dissabte arriba un catala a fer un post-doc. segurament ens veurem dilluns.
quina gracia... catalans pel mon... i fisics!
salut!

Anònim ha dit...

Jarts_: EISss, aquest bloc és genial!!! m'encanta la idea de l'explicació de la física per a no físics. M'hi inscric oficialment! lol
Per cert, els residus de les centrals nuclears, si encara són materials radioactius i per tant amb el nucli inestable, no els podem reusar? O ja no s'en pot exprimir ni un Joule més, queden secs? si repetissim el procés i mentres hi hagi material podriem extreuren més energia no?

Fins la pròxima