fent calendari astronòmic
Hola de nou!
Aquí un post ben estiuenc i per tant, poc dens de llegir. Però espero que no per això sigui menys interessant.
Alguns de vosaltres ja sabeu de la meva afició per l'astronomia. I de la meva afició per intentar que la gent quan és de nit, aixequi una mica el cap i es fixi en la història i els fenòmens que ens observen des d'allà dalt. Doncs bé, què millor que una nit estival per tal de contemplar el firmament una estoneta.
I ara algú al qui faci mandra sortir (en el millor dels casos amb algun jersei) per contemplar el firmament em dirà... però si sempre està igual el cel, ja sortiré demà. I un dia per l'altre... arribarà el setembre i encara estarem igual. Doncs vinc amb els arguments necessaris per arrencar-vos la mandra i fer-vos sortir.
Aquí va un calendari amb els esdeveniments que succeiran en els propers mesos per tot el món (com que tinc amistats escampades per quasi tots els continents no me n'estalviaré cap)
AVUI AL CEL VEUREU...
Si us hi heu fixat, aquests dies al cel hi ha un punt brillant a una distància relativament propera a la lluna. El veureu segur perquè a les ciutats, on per desgràcia no hi ha gaire estrelles és l'única o de les úniques que es veu. A llocs on la contaminació lumínica no sigui gaire present, el distingireu de la resta d'estrelles perquè és molt més brillant.
Doncs aquest punt és Júpiter.
Ja podeu fardar davant de les amistats i ligues estiuencs varis, perquè és molt fàcil de localitzar i sempre impresiona més veure un planeta que una estrella qualsevol, no?
El motiu de tal brillantor, és que està situat en oposició. Això vol dir que la Terra s'ha situat just entre el Sol i el planeta en qüestió i d'aquesta manera el 100% de la superfícies visible des de casa nostra està il·luminada i per tant reflexa aquesta llum. Això fa que sigui molt més brillant.
Aquesta situació no és l'habitual ja que nosaltres veiem la meitat de la superfície d'un planeta, però aquesta no té perquè estar tota il·luminada. Passa exactament igual que amb la lluna. Si aconseguíssim fer la imatge prou gran veuríem una imatge similar a la de la lluna quan no està plena.
Doncs bé, la fase de Júpiter va ser "plena" el 9 de juliol, així que ara encara és molt brillant, però poc a poc anirà deixant de ser-ho. Seguiu-li la pista!
PROPERAMENT...
I en els propers mesos tindrem:
1 d'agost: ECLIPSI TOTAL DE SOL (Visible des de Canadà, Groenlàndia, Sibèria, Mongòlia i la Xina)
1 d'agost: ECLIPSI PARCIAL DE SOL (Visible des de l'orient d'Amèrica del Nord, i el nord d'Europa i Àsia)
17 de juliol - 24 d'agost: PERSÈIDS.
Pluja d'estels que té lloc durant tot l'estiu, amb un pic d'intensitat el dia 12 d'agost. Aquesta serà la més intensa que podrem observar en condicions aquest any. Hi haurà la de les Leònides durant el més d'octubre, però costarà d'observar degut a que aquells dies són dies de lluna plena.
15 d'agost: Oposició de NEPTÚ
16 d'agost: ECLIPSI PARCIAL DE LLUNA (Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i est d'Amèrica del Sud.) ... Per tant, aquest serà visible des de Catalunya.
13 de setembre: Oposició d' URÀ
Apa, doncs ja tenim l'estiu astronòmic enfilat. Espero que almenys, us ajudi a treure el cap per la finestra algun vespre... jo ja em donaré per satisfeta.
Ah! Si ho feu, dieu-me què us ha semblat!
Aquí un post ben estiuenc i per tant, poc dens de llegir. Però espero que no per això sigui menys interessant.
Alguns de vosaltres ja sabeu de la meva afició per l'astronomia. I de la meva afició per intentar que la gent quan és de nit, aixequi una mica el cap i es fixi en la història i els fenòmens que ens observen des d'allà dalt. Doncs bé, què millor que una nit estival per tal de contemplar el firmament una estoneta.
I ara algú al qui faci mandra sortir (en el millor dels casos amb algun jersei) per contemplar el firmament em dirà... però si sempre està igual el cel, ja sortiré demà. I un dia per l'altre... arribarà el setembre i encara estarem igual. Doncs vinc amb els arguments necessaris per arrencar-vos la mandra i fer-vos sortir.
Aquí va un calendari amb els esdeveniments que succeiran en els propers mesos per tot el món (com que tinc amistats escampades per quasi tots els continents no me n'estalviaré cap)
AVUI AL CEL VEUREU...
Si us hi heu fixat, aquests dies al cel hi ha un punt brillant a una distància relativament propera a la lluna. El veureu segur perquè a les ciutats, on per desgràcia no hi ha gaire estrelles és l'única o de les úniques que es veu. A llocs on la contaminació lumínica no sigui gaire present, el distingireu de la resta d'estrelles perquè és molt més brillant.
Doncs aquest punt és Júpiter.
Ja podeu fardar davant de les amistats i ligues estiuencs varis, perquè és molt fàcil de localitzar i sempre impresiona més veure un planeta que una estrella qualsevol, no?
El motiu de tal brillantor, és que està situat en oposició. Això vol dir que la Terra s'ha situat just entre el Sol i el planeta en qüestió i d'aquesta manera el 100% de la superfícies visible des de casa nostra està il·luminada i per tant reflexa aquesta llum. Això fa que sigui molt més brillant.
Aquesta situació no és l'habitual ja que nosaltres veiem la meitat de la superfície d'un planeta, però aquesta no té perquè estar tota il·luminada. Passa exactament igual que amb la lluna. Si aconseguíssim fer la imatge prou gran veuríem una imatge similar a la de la lluna quan no està plena.
Doncs bé, la fase de Júpiter va ser "plena" el 9 de juliol, així que ara encara és molt brillant, però poc a poc anirà deixant de ser-ho. Seguiu-li la pista!
PROPERAMENT...
I en els propers mesos tindrem:
1 d'agost: ECLIPSI TOTAL DE SOL (Visible des de Canadà, Groenlàndia, Sibèria, Mongòlia i la Xina)
1 d'agost: ECLIPSI PARCIAL DE SOL (Visible des de l'orient d'Amèrica del Nord, i el nord d'Europa i Àsia)
17 de juliol - 24 d'agost: PERSÈIDS.
Pluja d'estels que té lloc durant tot l'estiu, amb un pic d'intensitat el dia 12 d'agost. Aquesta serà la més intensa que podrem observar en condicions aquest any. Hi haurà la de les Leònides durant el més d'octubre, però costarà d'observar degut a que aquells dies són dies de lluna plena.
15 d'agost: Oposició de NEPTÚ
16 d'agost: ECLIPSI PARCIAL DE LLUNA (Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i est d'Amèrica del Sud.) ... Per tant, aquest serà visible des de Catalunya.
13 de setembre: Oposició d' URÀ
Apa, doncs ja tenim l'estiu astronòmic enfilat. Espero que almenys, us ajudi a treure el cap per la finestra algun vespre... jo ja em donaré per satisfeta.
Ah! Si ho feu, dieu-me què us ha semblat!
4 comentaris:
(amb tots els respectes)
No cal saber totes aquestes coses per quedar bé amb novies/ligues/amics. Només fa falta una mica de morro. L'altre dia vaig quedar la mar de bé explicant que si l'estrella que brillava tant era Venus i bla bla! :P
(en serio, molt interessant)
(miraré, miraré)
uo! m'encanta la pluja d'estrelles! de fet aquest any anem amb la family a un dels sopars amb estrelles al fabra! i parlaran de les llàgrimes de sant llorenç! l'11 d'agost! ja t'explicaré!
fins aviat*
merci per posar-ho, pq cada any em pregunto quan es la pluja i mai m'entero fins el mateix dia i ja no puc planejar res!!
Què bé!! fa moooolts dies que he vist el planeta i sempre penso: has de buscar info per saber quin planeta és. I just ara he entrat al blog i pam! gràcies àngela! Què bonic és júpiter!
Aquest any encara no he vist cap pluja d'estels, però la de la nit del meu aniversari no me la perdo mai :) i les altres, espero veure-les des d'algun lloc d'Europa!
Ptons
Publica un comentari a l'entrada