2 de juny del 2007

museus: eina de canvi social

AVÍS A NAVEGANTS


El que escric a continuació és una part del que vaig aprendre en un curs de "Museologia" que es va celebrar durant el passat mes d'abril al Museu de la Ciència de Barcelona. Va ser una sèrie de xerrades i activitats pràctiques que van servir a estudiants universitaris i encarregats de museus de la ciència d'arreu del món poguessin veure quina és la filosofia i com funciona i ha estat muntat el museu de la ciència de casa nostra. Si quan acabeu de llegir, us quedeu amb ganes de fer conèixer o llegir més sobre el tema, en Jorge Wagensberg té publicats un parell de llibres que us recomano entusiastament. El que ve aquí sota no és res més que aquest punt de vista, per tan no és ni únic ni absolut... però des del meu punt de vista crec que mereix una atenció especial: per la claredat del mateix per l'èxit provat que té el Museu de la Ciència.

Fetes les advertències, comencem!

PER QUÈ UN MUSEU?
Per què necessitem un museu de la ciència?
Si ja tenim un munt de llibres que ens ensenyen el que busquem partint de la divulgació més bàsica fins a la més formal.
Si ja tenim revistes, diaris i programes de televisió que ens informen puntualment de les últimes novetats en avenços científics.

Serveix per ESTIMULAR-NOS. Per crear estímuls en els visitants i despertar així una curiositat fins aleshores adormida.
L'objectiu és provocar que la gent PARLI sobre ciència, que als visitants es facin PREGUNTES sobre els fenòmens i objectes que poden observar. En definitiva que quan sortim del museu (si és un bon museu) hauríem de sortir amb la sensació de saber molt menys del que sabíem quan hem entrat, tot i que sembli que no ha de ser així.

Si entem el museu com una institució amb un paper dins la societat, veiem que encara pot desenvolupar una tasca més interessant encara. Ens proporciona un espai adequat perquè s'hi puguin posar en contacte els diferents sectors que actuen en la ciència dins la societat. Per una banda els científics, per altra banda la classe política i en tercer lloc la societat i les empreses. És a dir, el sector que "produeix" ciència, el sector que administra els recursos per continuar endavant i el sector que la utilitza (normalment, n'utilitza els desenvolupaments tecnològics que ens proporciona).

És a dir, un museu no únicament és l'eina per poder transmetre coneixement i estimular-nos per volguer conèixer com és i funciona i quina és l'explicació que científics donen a allò que ens envolta. També és el lloc idoni per organitzar trobades i posar en diàleg als diferents sectors de la societat mencionats.

En definitiva... un lloc de DIÀLEG, i de CONVERSA. Conversa entre la realitat i nosaltres, entre nosaltres (els visitants), entre científics i visitants, entre científics i polítics.

EINA DE CANVI SOCIAL?

Aquí venen les reflexions personals.

Però realment un museu de la ciència ajuda a canviar una societat?
Certament és una afirmació un pèl arriscada, però pensant-ho bé...
Des del moment en que ESTIMULA a tothom a pensar, no dóna res mastegat al visitant, requereix d'una audiència activa ja està motivant un canvi social. En una societat en que sembla
que la tendència general és cada vegada més que una gran multitud circuli sense qüestionar, acceptant fets i assumint; aquesta és una gran aposta.

Una gran aposta que a més intenta motivar-nos perquè ens inclinem a aprendre alguna cosa més sobre el coneixement científic, que al cap i a la fí no és res més que una vessant més de la nostra cultura. Una vessant de la nostra cultura que no s'ha sabut transmetre de manera adequada, tot s'ha de dir. I que s'ha guanyat uns quants "jo passo d'això", "massa complicat", "mai ho entendré"... Responsabilitat és de tots els que d'alguna manera o altre ens hi hem endinsat, de fer-la arribar a la resta de la societat de la millor manera possible.

O estaríem molt contents si els grans escriptors es guardéssin les seves obres al calaix de casa seva?

1 comentari:

Carles ha dit...

No és de bona persona fer enveja als altres.
D'altra banda, m'alegra que sigui una amiga meva qui pugui anar a aquest seminari de museologia, estar amb el Wagensberg, i explicar-nos millor la física als amants profans.