capítol 1: Dupond & Duponde se'n van al bar
Als bessons que els corre la sang investigadora per les venes s'hi fixen bé. Miren detingudament com l'avorrit fumador desenganxa l'etiqueta del paquet...
...com amb el caneló que n'ha fet forada el plàstic...
...i finalment, observen meravellats el resultat de tota aquella operació.
DUPOND: Tu que has estudiat física, com és que el fum baixa quan el caneló està a dins?
DUPONDE: Mmmmmm... Així de cop.. no sé... a veure... M’estàs plantejant un dubte que necessita una resposta científica??!! Creus que haurem de recórrer a...
DUPOND: Sí Duponde, jo encara diria més, crec que hauríem de recorrer a..
DUPOND & DUPONDE: EL MÈTODE CIENTÍFIC!!!
DUPOND: Si recorrem al mètode científic, hauràs de començar elaborant una hipòtesi...
Duponde ha estudiat la carrera de física i l’elaboració de la hipòtesi la pot fer millor gràcies a la seva inteligència, a la teoria que han generat anys de descobriments científics (i que ell coneix gràcies a la carrera) i a la seva creativitat desbordant. Però una hipòtesi es pot fer només amb sentit comú!
DUPONDE: Així d'entrada, podríem fer la hipòtesi que el que està succeïnt aquí és que el fum és més dens que l'aire que ocupa l'espai entre el plàstic i la caixa de cartró. No hi ha cap obertura per on pugui entrar molt més aire provienent de l'atmosfera barera més que les petites ranures de la part superior. Per tant, contant el poc aire que hi pugui entrar més el poc que ja hi havia, quan hem acabat d'estirar l'envoltori del paquet ens trobem amb un espai on tenim una concentració baixa de partícules d'atmosfera => fluïd molt poc dens. El fum ja és més dens que això, i se'n va avall.
DUPOND: Mooolt bé Duponde m’has deixat impressionat!!!
DUPONDE: Gràcies Dupond.
DUPOND: Però, seguint el mètode científic, ara hauríem de contrastar aquesta hipòtesi, oi??
DUPONDE: Jo encara diria més, si seguim el mètode científic hem de contrastar aquesta hipòtesi i per fer-ho, haurem de dissenyar una investigació.
DUPONDE: Tot sigui per la ciència i la seva salut.
Dupond & Duponde li prenen el paquet de tabac al fumador. Bé, ho intenten. Això del fumar enganxa una mica i un fumador no es desfà així com així d'un paquet de tabac. Finalment, han d'optar per convidar al fumador a una canyeta a canvi d'indicar-li tot el que ha d'anar fent. Ell els ajudarà, però no deixarà pas el paquet...
DUPONDE: Per mirar sí el que diem és o no cert, el que podem fer és mirar què passaria si abans de fer el forat separem del tot l'envoltori de plàstic de la capseta. Una vegada ho haguem fet, la densitat d'aire que hi hagi dins serà prou elevada, la mateixa que a la resta d'atmosfera. Si la hipòtesi que em fet és certa, el que passarà és que el fum del cigarro ocuparà tot l'espai directament i no baixarà.
Fem-ho??
DUPOND & FUMADOR: Va, fem-ho!!
En veure allò els tres es queden meravellats. L'espectacle és meravellós. El fum, que normalment veiem comportar-se de manera absolutament anarquista segueix una trajectòria quasi recta fins que arriba al final de l'envoltori de plàstic.
Passa pel mig del bar, una bola de males herbes i palla de les pel·lícules de l'oest.
DUPOND: Ostres Duponde, diria que la teva hipòtesi no era del tot encertada, no?
DUPONDE: Jo encara diria més, estimat Dupond, la hipòtesi que he fet no és encertada. Aquí veiem que el fum no cau per cap motiu de densitat de fluids, ja que l'atmosfera que trobem dins del plàstic en l'experiment que hem fet és la mateixa que hi ha a la resta del bar. I que jo pugui observar, el fum de la resta de fumadors del local puja cap al sostre.
DUPOND: Així doncs, ara què fem?
DUPOND: Mai direm que no a una canya! Però, va... pensem una altra hipòtesi.
DUPONDE: Home, ara sabem clar que és una característica del fum i no del que l'envolta. Si ens fixem on es produeix el fum i per on apareix hi trobem una pista. El fum es produeix en el punt on es crema el paper (a l'extrem esquerra del que veiem a la fotografia) però no surt a l'exterior fins que no ha atravessat tot el caneló que hem fabricat. El més probable és que durant aquest recorregut es vagi empaltant de moltes de les impureses que haurà d'empènyer per poder passar pel petit orifici que li deixem. És a dir, el fum que surt està extremadament carregat d'impureses, per tant quan surt, el que fa és literalment: caure.
D'altra banda, però, podem veure que quan acaba el trajecte per dins de l'emboltori de plàstic, es desvia de la recta que seguia. Això és perquè quan abandona el refugi de plàstic és automàticament sotmès a totes les turbulències que té l'atmosfera barera. L'únic que fa l'emboltori és protegir-lo de moltes de les turbulències que podria trobar de manera que la força que predomini sobre les partícules que formen el fum sigui la gravetat.
DUPOND: Eureka!!! Estic impressionat!!
DUPONDE: Sí Dupond, sembla que ens ha sortit bé. Podríem concloure que aquesta és l'explicació que li podem donar, de moment, al fenomen de la correguda del camell. Però pensa que sempre estem exposats a que algú qüestioni, i corregeixi la nostra proposta (que ja ha estat provada empíricament i que nosaltres mateixos hem hagut de modificar).
DUPOND: Aaaaahh!! Podem ser falsejats!!!
DUPONDE: Jo encara diria més, si surt una explicació igualment vàlida i més senzilla o més general... serem falsejats. S'imposarà altra vegada a la nostra, però tampoc serà definitiva. Un coneixement científic mai és definitiu per definició del mètode científic.
DUPOND: Un coneixement científic mai és definitiu per definició del mètode científic. Frase de llibre, sí senyor.
8 comentaris:
D'això se'n diu ser honesta!!! Quina fidelitat a la ciència!! quan fas una hipòtesi i la recerca empírica no te la confirma, canvies la hipòtesi.
Esperem que la relació científica que hem encetat amb aquest post vagi a més!! besades
Uooooo! Jo al veure el paquet de tabac pensava que explicaries la rotació d'un paral·lepípede segons els seus eixos d'inèrcia principal (el juanili hauria estat content!), però això del fum és molt millor! De veritat que quan el treus del paquet descriu un caminet tant ben delimitat?
Ànims i sort amb l'exàmen de mecànica quàntica!
jo no ho sabia això... quina gràcia
Mmmmmmm, vols dir que no és per la diferència de pressió que passa això del fum??
Seria interessant provar què passa si l'obertura cap a l'exterior no estigui a sota...
Hola "anònim",
La possible diferència de pressions em va passar pel cap quan hi pensava. Però aviat vaig veure que no podia ser.
L'única diferència de pressions que existeix en el sistema és al que trobem entre la pressió de dins del caneló i la que hi ha fora, és a dir, la PRESSIÓ ATMOSFÈRICA. Aquí si que n'hi ha i lògicament l'atmosfèrica és molt menor que la de dins del caneló.
Però la pressió d'aire dins de l'emboltori de plàstic del paquet i fora és la mateixa (sinó el plàstic no aguantaria i es deformaria).
D'altra banda, l'explicació a mí tampoc m'acaba de convèncer... i no sé ben bé perquè. Serà per què mai acabem d'estar contents amb allò que fem? Ves a saber. Però avui un bon amic i físic m'ha comentat un punt clau que no hem comentat i que pot ser molt important: LA TEMPERATURA.
El fet és que un punt molt important que fa que el fum ascendeixi en lloc d'estancar-se o "caure" és l'elevada temperatura que té (molt superior a la de l'aire que el rodeja). I això fins al moment no ho he contemplat, i pot ser l'explicació definitiva.
Cal fer un experiment més i ja tindrem aquest aspecte solucionat. Quan tinguem més certeses continuem xerrant...
El plàstic es deformaria si la pressió exterior (atmosfèrica) fos superior a la interior. Al contrari, el que passa és que l'aire que surt del caneló està molt més calent del que hi ha a a fora i, per tant, com que el volum del plàstic és el mateix (no es pot deformar cap a l'exterior), augmenta la pressió. (Recorda PV=nRT)
Aquesta pressió més gran provoca que l'aire que hi ha a dins flueixi cap a fora a través de l'única obertura que hi ha.
No sé, és la meva explicació...
Doncs de fet, l'especulació que deia dit de la temperatura va per aquest mateix camí, però ho enfoca diferent.
Com que l'aire surt calent dins d'un espai bastant reduït escalfa l'aire que troba al seu voltant molt més fàcilment que quan el fum surt d'un cigarret que s'enfronta amb l'espai obert. D'aquesta manera el fet diferencial que fa pujar al fum que és la seva temperatura ja no ho fa i predomina el fet que sigui més dens que l'atmosfera per contenir-hi més partícules.
Això es pot provar (que encara no ho he fet) encenent el caneló sense l'emboltori de plàstic al voltant.
Tinc la sensació que el que estem dient no està tan allunyat, però ara mateix tinc la quàntica dins del cap, perquè demà tinc l'examen final. Si no et fa res... m'hi torno a posar a partir d'aleshores!
ei!! no el llegeixo sempre, però aquest post m'ha agradat molt, la mítica "correguda del camell", algú sap pq es diu així?? la meva hipòtesi és que qui ho va "inventar" fumava camel...
Ja sabeu jo soc historiador i no em fixo en pq cau el fum, si no en quina va ser la reacció del primer que ho va veure... investigarem per si aquest senyor, o sebyora, encara viu.
Publica un comentari a l'entrada