2a RUTA: l'ensenyament al servei de...

Si una cosa ha estat i segueix sent essencial dins la ciència i molts altres camps del coneixement és la transmissió d'aquest. Ja podríem anar fent hipòtesis i anar-les contrastant amb la natura, que si després no comuniquem i comparem opinions amb la resta de companys no evolucionarem. La comunicació és necessària tan des d'un nivell acadèmic entre científics i investigadors professionals per poder treballar millor, com entre la gent que porta a terme la recerca i la societat.

Aquesta última, es pot portar a terme des de molts nivells diferents, des dels més bàsics i essencials (un exemple, aquest bloc) fins als més rigurosos com l'aprenentatge d'una llicenciatura en una universitat.

Però a Catalunya no vam tenir universitat fins el segle XV i a partir d'aleshores diferents estaments de la societat han anat desenvolupant acadèmies d'ensenyaments dels que avui en dia anomenem superiors.

Conèixer aquests centres és el nostre objectiu d'avui... i ves a saber, si quan tornem de la ruta no en podem treure alguna conclusió profitosa.

PRIMERA PARADA: l'educació al servei de la religió

Escola de la Sinagoga Major (c/Marlet, 5)

Les comunitats jueves que es van anar instalant en els calls, teníen les seves pròpies escoles (normalment sempre vinculades a les sinagogues) per ensenyar als seus joves. El call barceloní no era menys, tot i que molt sovint els ensenyaments més tècnics i científics de l'edat mitjana quedaven fora d'aquestes i quedaven únicament relegats a un contacte molt personal entre "el mestre" i un sol "deixeble".

Escola Capitular de Barcelona (c/Bisbe, 10)

La comunitat cristiana no era menys i molt abans de l'aparició de les universitats, també tenia la seva escola. Les escoles catedralícies són considerades els primers centres d'educació superior establerts a Barcelona. Els ensenyaments que s'hi donaven eren els que necessitava que s'adquirís l'església, bàsicament sobre gramàtica i llengua llatina. Més endavant, però van afegir-hi l'aprenentatge de les "arts liberals". Quan un estudiava arts liberals podia escollir entre estudiar el trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) o el quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música).

SEGONA PARADA: l'educació al servei de l'exèrcit

Acadèmia Militar de Matemàtiques. Convent de St. Agustí Vell (c/Comerç, 36)

Impulsada cap al 1720, va esdevenir el principal centre per la formació dels militars enginyers de tot l'Estat. El que s'hi aprenia... doncs el que pot necessitar un enginyer que treballi al servei dels militars: construcció, aixecament de plànols, elaboració d'estratègies defensives i d'atac...
Més endavant l'acadèmia va ser traslladada a Alcalà de Henares.

TERCERA PARADA: l'educació al servei de l'economia

Escoles tècniques de la Junta de Comerç (Pla de Palau, 22)

Seguint el mateix criteri que els exemples anteriors, la Junta de Comerç de Barcelona, va decidir que la millor manera d'impulsar l'economia del país era... la creació d'escoles tècniques.
Les que es van fundar tenien l'objectiu de formar tècnics que poguessin ser d'utilitat a l'hora de fer més efectius sectors importants per l'economia.
El 1769, es fundà l'Escola de Nàutica (per formar pilots) i uns anys més tard, el 1775 es va fundar l'Escola de Nobles Arts on es podia estudiar dibuix, pintura, escultura, gravat i més endavant química, física experimental i política econòmica.

QUARTA PARADA: l'educació al servei del poble (per fi!)

I semblava que ja ens el descuidàvem, no? Què n'hi ha de tota aquella gent que vol aprendre pel simple fet de conèixer una disciplina? Per fi hi hem arribat...

Estudi General de Barcelona (Rambla - cruïlla entre els carrers Sta. Anna i Canuda)

Amb aquest nom és amb el que es coneixien les actuals universitats durant l'edat mitjana. Es caracteritzaven per ser centres amb una pluralitat d'ensenyaments, que subministraven títols reconeguts oficialment i oberts a tothom que ho desitgés (queda clar, que "tothom" van ser homes fins cap a mitjans del segle XIX).

A Barcelona se li van avançar un parell d'Estudis Generals. El de Lleida fundat el 1297 , i el de Mallorca (Estudi General Lul·lià) fundat el 1483. El segle XIV van sortir les primeres iniciatives per poder establir un Estudi General, però per por a les revoltes estudiantils que això podria originar no va ser fins el 1401 que el rei Martí l'Humà no va establir l'Estudi General de Medecina i el 1533 finalment, Barcelona ja va poder disposar d'Estudi General.

Allà s'hi podia estudiar gramàtica i arts, filosofia, teologia, dret civil i medicina. Això va ser així fins que el 1714 l'Estudi va haver de ser traslladat a la ciutat de Cervera, en el seu lloc s'hi va instal·lar... una caserna militar.

Universitat de Barcelona (c/Gran Via, 585)

Després de moltes reivindicacions es va aconseguir que el 1836 l'Estudi General retornés a Barcelona, ara ja amb el nom d'Universitat.
Aquest fet és conegut per tots, però potser no sabíem que els primers emplaçaments de la universitat no es van situar a la Gran Via. Primerament, es va instal·lar a St. Felip Neri i més endavant al Convent del Carme. No va ser fins el 1871 quan ja va poder traslladar-se a l'edifici que trobem actualment a Pça. Universitat. La nova biblioteca, va acollir tots els fons dels convents que van desaparèixer amb motiu de la desamortització de Mendizábal.

Institut de Cultura i Biblioteca Popular per La Dona (c/St. Pere més Baix, 7-9)

Heus aquí una de les iniciatives més desconegudes i sensates de les que he estat explicant en aquest post. L'any 1909 s'inaugurà per iniciativa de Francesca Bonnemaison la primera biblioteca per dones d'Europa (i una de les primeres del món), és a dir, una biblioteca gestionada, creada i dirigida per dones.
L'Institut de Cultura també va ser impulsat des d'aquí també, però la Guerra Civil va estruncar totes les iniciatives i projectes.

Doncs aquí hem acabat la ruta. Si voleu més informació podeu visitar aquesta web.

REFLEXIONS

Crec que sobren els discursos, que els arguments cauen pel seu propi pes.

El coneixement és vàlid per si mateix en tant que algú hi estigui interessat. Que després en podem trobar aplicacions? Perfecte, enhorabona. Però per mi, de totes les institucions explicades més amunt les que tenen realment sentit són les de l'última parada: proporcionadores de coneixements plurals per la gent que els vol adquirir.

I la parula gent, segons el diccionari descriu un "conjunt de persones, nombre indeterminat de persones; una certa categoria de persones". És a dir, sense distincions de cap mena.

Si us plau, no deixem que aquestes últimes perdin (o no ho facin més del que ja ho han fet) aquesta característica de servei públic que per si algú no recorda és "allò de què pot fer ús tothom; que pot veure o saber tothom, notori. "