21 de març del 2007

LLUNA ROJA... I JUGANERA

Bé, i passat un temps de l'última aparició per aquí... potser ja ha arribat l'hora de respondre a la pregunta que ha quedat a l'aire, no? Fa uns dies us preguntava.

L'eclipsi de l'altre dia va ser en lluna plena...podrem veure algun dia un eclipsi en que la lluna no estigui en "lluna plena"???

Per què???

Per respondre a la pregunta, el millor serà que recuperem un gràfic que fa temps ja va fer la seva aparició en aquest bloc. És aquest:

El que hi veiem és una representació de la situació que ens anem trobant al llarg dels aproximadament 29 dies que triga la lluna en donar la volta a la Terra.

Com és habitual en aquestes preguntes astronòmiques de posició la resposta surt quasi sola si ens ho mirem tot des del punt de vista (sistema de referència) més adient. Si us demano en quina de les 8 posicions diferents en les que trobem la lluna es pot donar l'eclipsi, i heu assumit l'informació que fa uns dies explicàvem tothom hauria de respondre que l'ÚNICA posició en que es pot donar l'eclipsi és la nº 5.

El perquè, és ben senzill. Un eclipsi només es dóna quan l'ombra que fa la Terra es projecta sobre la Lluna. I si la llum del Sol ve de la part dreta de la imatge, només la Lluna podrà quedar absolutament immersa dins l'ombra terrestre quan estigui en l'extrem totalment oposat al Sol. En la resta de posicions mai tindrem l'ombra de la Terra interferint-hi, ja que aquesta es projecte en línia recta seguint la direcció dels rajos de llum provinents del Sol.

I JA QUE HI SOM...

I ja que estem embrancats amb Sols, Llunes, ombres, posicions i demés. Aprofitaré per respondre a una pregunta que es feia en aquest bloc fa un temps, i que xerrant amb diverses persones he vist que tampoc està tan clara.

La pregunta era:

Quina diferència hi ha entre un eclipse de lluna i la lluna nova?

Aha! En els dos casos, la lluna queda amagada als nostres ulls i no la veiem, però la diferència rau en el següent punt.

La Lluna no emet llum de manera autònoma (no és una estrella), així que per poder-la veure necessitem que li arribi llum (procedent del Sol, òbviament) i ens la reflexi. Així doncs, trobem dos motius principals que ens impedeixen la visió de la Lluna.
  1. No la veiem perquè els rajos de llum que s'hi dirigien han estat ocultats per algun altre objecte i no hi han pogut arribar (cas d'un eclipsi).
  2. No la veiem perquè no hi arriben rajos de llum (cas de la lluna nova).
Aquesta diferència que pot semblar tan "perepunyetes", no ho és tant. De fet si fos pel primer cas, sempre tindríem lluna plena menys en els moments d'eclipsi, i en canvi de manera molt regular anem veient com es repeteixen els cicles de fases de la lluna.

DES D'UN ALTRE PUNT DE VISTA

Sí! Senyores i senyors, hem tornat a marxar ben lluny de la Terra per poder entendre millor el perquè de les fases de la lluna i acabar de veure clar que una lluna nova i un eclipsi, són en realitat situacions completament oposades.

Si us demano on està situat el Sol en aquest moment, sense vacilar tothom respondrà que està a la dreta de la imatge. Perfecte.

Fixem-nos en la Terra.
Això és el que passa continuament, sempre en tenim una part il·luminada i una part sense il·luminar. Meitat i meitat. Concretament ens interessa el punt de vista de la gent que resideix a la zona nocturna. Quan aixequin el cap i mirin la Lluna què veuran? (a menys que hi hagi núvol) Exactament el mateix que veiem nosaltres. La lluna en quart creixent.

Fixem-nos en la Lluna.
A mesura que vagin passant els dies anirà rotant al voltant de la Terra, de manera que si ens mantenim en la mateixa posició i fem una foto al cap d'uns quants dies terrestres, trobarem la Terra en la mateixa situació, però la lluna s'haurà desplaçat de manera que ara els residents a la zona nocturna de la Terra podran veure tota la part il·luminada de la mateixa.
I si voleu anar continuant la successió, hi haurà un moment en que la Lluna estarà en una posició on la cara que veurem no serà la il·luminada, aleshores tindrem lluna nova.

I si us penseu que això és tot el suc que podíem treure-li a la nostra veïna més propera aneu errats, ja que encara ens queda per descobrir un altre gran misteri que provoca a la Terra: les marees. Però això serà d'aquí uns dies.

1 comentari:

Carles ha dit...

D'això en dic un aperitiu. Dels bons, aquells de diumenge en la terrassa del bar de la vila amb vermut, escopinyes i ametlles salades.
Un bon aperitiu no mata la gana, sinó que l'alimenta.
Àngela, en volem més!!!!
marees, marees, marees!!!