1ª RUTA: les dones i la ciència

Dones i ciència, un duet que s'ha resistit a donar-se de fa tan de temps, però que finalment estem aconseguint normalitzar a força de demostrar que (com és normal) fer ciència i ser dona no és res antagònic. El problema ha estat que arribar fins aquí ens ha costat un suplement d'esforç considerable, veiem-ho.

Les primeres científiques no només van haver de "lluitar" amb la ciència per introdir-se en aquest món (que moltes vegades ja dóna molta batalla per si mateix) sinó també, amb una societat que no les considerava capacitades per exercir el que segurament era la seva vocació. Per sort nostra (el col·lectiu femení que estem intentant introduir-nos en el món científic) la societat ha anat evolucionant i avui en dia no hi ha cap mena d'oposició ni objecció a que la dona que ho desitgi i sigui capaç, faci ciència.

Això, però no sempre ha estat així, i el nostre primer recorregut per la ciutat de Barcelona, és una passajada per llocs que segur heu visitat més d'una i més de dues vegades... però que amaguen una història que no sempre se'ns explica. Comencem-la!!!

PRIMERA PARADA:
Generalitat de Catalunya (cr/Sant Honorat)

L'edifici que actualment alberga a la Generalitat de Catalunya, fins que no va ser ocupat per la Diputació General (actual Generalitat) va ser l'habitatge particular d'alguns dels metges jueus del call barceloní. Els jueus van ser els primers que van consentir que una dona pogués accedir a uns estudis i posterior exercici de la medicina.

I dic que van consentir, perquè el 1359 les Corts de Cervera van prohibir que jueus i dones exercicin la medicina. Així de ras, curt i fort. Tot i això, va haver-hi algunes dones jueves que van poder exercir com a metgesses... com? Amb el permís especial dels reis de la Corona d'Aragó.
Dues d'aquestes jueves van ser: Reginó (barcelonina a la que va autoritzar Pere III el Cerimoniós) i Ceti (procedent de València).

Però no només van ser les dones jueves les que van tenir el "privilegi" de ser autoritzades per poder impartir la medicina. Algunes dones cristianes també van ser autoritzades per practicar la medicina general (moltes d'elles, però només es dedicaven a fer de llevadores).

SEGONA PARADA:
Facultat de Medicina Vella - Col·legi de Cirurgia (cr/Carme, 47)

Aquest edifici va ser aixecat entre 1762 i 1764, per Ventura Rodríguez (arquitecte) i Pere Virgili (cirurgià), just al costat de l'Hospital de la Santa Creu. Va ser la primera institució universitària que va acollir dones entre els seus estudiants, i no ho va fer fins el 1872, quan s'hi va matricular Maria Elena Maseras. Tot i això, la primera llicenciada no va arribar fins 10 anys més tard: el 1882 Dolors Areu va ser la primera llicenciada en medicina per la UB i posteriorment, va ser la primera doctora de l'Estat. Estem parlant del 1882, d'això en fa ara...només 125 anys!!!
Aquí ja deixo que cadascú faci les reflexions que cregui oportunes.

TERCERA PARADA:
Paranimf de la Universitat de Barcelona (c/Gran Via, 585)

Elies Rogent, que va ser l'arquitecte de l'Edifici històric de la Universitat de Barcelona, al idear el paranimf de la mateixa, el va voler decorar amb alguns dels grans noms de la cultura que s'havien donat fins al moment. Alguns d'ells lligats especialment a la ciutat de Barcelona.

Quantes dones hi aparèixen??? Una.

Qui va ser la privilegiada que es va guanyar aquest honor? Juliana Morell. Aquesta barcelonina, nascuda al cr de la Cendra el 1594 va fer prous mèrits per aparèixe-hi... i més tenint en compte els antecedents explicats més amunt. De petita ja escrivia llatí, grec i hebreu. Una vegada que la família es va exiliar a Lió va estudiar: filosofia, física, dret civil i canònic. Uns anys més tard, es va traslladar un altra vegada fins a Avinyó, on ja es va treure un grau doctoral en dialèctica i ètica. Per entrar després al monestir de Santa Pràxedes.

Si us hi fixeu, el seu retrat està al paranimf a la paret frontal, a mà dreta. És una dona vestida de monja... la única que hi apareix.

Un altre petit detall que fóra bo comentar, és que el pare de Juliana Morell era banquer. Perquè ho vull resaltar, això? Doncs perquè aquest factor segur que també va ser decisiu perquè pogués arribar a aprendre tot el que va aprendre. L'alre gran dificultat de l'època era l'econòmica i aquesta si que no feia distincions de gènere.
Tot i que hem avançat una mica en aquest aspecte, no en podem estar tampoc molt orgullosos, sobretot perquè l'accés a la universitat (porta d'entrada al món de la ciència experimental, social, al de les humanitats...etc) per part de qualsevol persona que ho desitgi es veu prou amenaçat actualment, amb les condicions que s'estan donant i que es preveuen en un futur per poder estudiar una carrera universitària.

Com veieu, partint de la ciència podem anar enllaçant amb un munt d'aspectes diferenciadíssims de la societat, avui per exemple, ha quedat palès que la igualtat de gènere ha estat un problema fins ben bé els nostres dies (amb les conseqüències que això encara pot tenir actualment).

En el pròxim post, tornarem a fer una mica de física... física.
Mirarem com podem viatjar, lluny, lluny fins a la lluna, fins a estrelles, fins a planetes, nebuloses... sense moure'ns gairebé de casa. I òbviament... perquè ho podem fer.