BON ANY!!! ... i per què ara???

Potser avui serà la frase més repetida per molts... però per què precisament avui hem de celebrar l'entrada d'un nou any?

La resposta la trobem en nosaltres mateixos.

EL TEMPS I ELS HUMANS: UNA RELACIÓ D'AMOR-ODI

Tot i que moltes vegades maleïm el moment en que es va decidir que els dies tinguéssin 24 hores i els anys 365 dies, tot té un motiu de ser i si no ens hagués vingut donat... ho haguéssim acabat fent. Com van fer els nostres avantpassats...amb el temps haguéssim arribat a la mateixa conclusió.

Des dels nostres inicis els humans hem tingut la necessitat de prendre referències per estructurar-nos el temps en el que vivim. Primer de tot va ser al Lluna l'encarregada de servir-nos de referència, però els egipcis van veure que no els era gens pràctic.

Van ser els primers en fer un CALENDARI SOLAR. El motiu? Ben senzill: Van observar que els cicles que anava completant el Sol éren molt més adequats per mesurar grans intèrvals de temps i per quadrar-los amb les diferents etapes per les que passava el Nil. Els diferents estats d'aquest marcaven les estacions i amb elles, el treball o no de la comunitat... era molt més pràctic fer un calendari solar.
Així que la comunitat astrònoma egípcia va decidir fer anys amb una durada de 365 dies. Van fer 12 mesos de 30 dies cada un i cinc dies que quedaven fora de qualsevol mes.

Però la Terra triga 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,7 segons en donar una volta al voltant del Sol. Aquestes hores de més no estaven contabilitzades i van contabilitzar que el calendari egipci s'anés endarrerint respecte als dies reals als que volia representar. Resultat? Els egipcis celebravent les festes d'estiu que els marcava el calendari en èpoques hivernals o viceversa.

Per posar solució al problema, es va fer un congrés amb savis i sacerdots de l'època on es va decidir que els anys tindrien 365 dies i 6 hores. Per poder col·locar aquestes 6 hores sense fer grans canvis en el calendari... van decidir que una vegada cada quatre anys (6x4 =24) l'any tindria 366 dies.

Aquest calendari és tan semblant al nostre, ja que el fet de prendre com a unitat d'any el fet que la Terra faci una volta al Sol s'ha vist que és útil per estructurar i contabilitzar les èpoques de treball al camp i de retruc la vida de molts humans durant anys i anys i anys...

Com ha arribat fins a la nostra cultura el calendari egipci? A través de la civilització romana... com si no?

Els pobles romans no tenien un calendari molt ben estructurat i els desfassaments en dies eren consants. Un conseller de l'emperador Juli Cèsar va fer notar que la reforma feta a Egipte era una bona sol·lució.
Es va adoptar aquesta forma, tot i que amb molts alt-i-baixos, confusions, desfasaments... tot un serial. Us recomano que si teniu un moment us llegiu aquesta història.

Finalment, i al cap de molts anys, el 1582 el Papa Gregori XIII va aprovar i imposar el calendari gregorià. El que finalment utilitzem actualment. Aquest té una estructura bastant complexa en cicles i mesos comptabilitzats en diferents dies... tot per poder compensar que la Terra trigui una mica més de 365 dies en donar una volta al sol.

Bé, i una vegada que ja sabem una mica més sobre el motiu que ens condueix avui a trobar-nos amb amics, familiars, coneguts... i despedir el 2006 i donar la benvinguda al 2007... una curiositat més.

ELS DIES

Les setmanes van ser una estructura que es va donar al calendari, però el dia ve absolutament marcat per la naturalesa. I de fet aquesta va ser la primera estructura del temps que l'humà va adoptar. Cíclicament s'anava fent fosc i clar el cel, amb les avantatges i desavantatges que això comportava i marcant de manera definitiva l'activitat humana.

Tenim molt interioritzat que un dia dura 24 hores. Però... n'esteu segurs?

Podem definir el dia com:

"el temps que triga el sol a passar dos vegades pel mateix punt"

o com:

"el temps que triga la Terra en donar una volta completa sobre sí mateixa."

Doncs vigileu!!! Perquè tot i que no ho sembli, estem definint intèrvals de temps diferents.

Si ens fixem en les dues definicions i ajudats per aquesta imatge de l'esquerra podem veure que no coincideixen les dues.
El punt clau és tenir en compte que mentre la Terra rota sobre si mateixa, també orbita al voltant del Sol i que la llum es desplaça seguint una línia recta.

Efectivament, la Terra triga en rotar sobre sí mateixa: 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons. Però en aquest temps també ha recorregut una part del seu camí al voltant del sol. I per tant, la gent que estiguem a la Terra veurem que el Sol no arriba al mateix punt des d'on hem partit fins uns instants més tard. Aquests instants són els que fan que el dia que mesurem sigui d'una durada de 24 hores.



I amb això i una forta abraçada per tothom....

SALUT I BON 2007!!!