un veí molt lleuger

Avui explicarem una mica més sobre un dels nostres veïns més propers (parlant en termes astronòmics, òbviament):

Saturn.

I per què Saturn? Doncs perquè fa uns anys es va enviar una sonda espacial amb l'objectiu de poder-ne conèixer de manera més precisa les condicions que es dónen allà. Aquesta sonda ja ha fet la seva feina, els astrònoms que havien de traduir la informació també... i ja ho tenim aquí. Ja sabem com és Saturn, i de retruc, algunes de les seves múltiples llunes (MOOOOOLT INTERESSANTS, JA LES VEUREU).

Per començar, farem un incís tècnic. Totes les fotos que he penjat en aquest post, són fotografies que ha fet la sonda Cassini o la Huygens, en conseqüència propietat de: NASA, Jet Propulsion Laboratory, and Space Science Institute i extretes de la revista National Geographyc (la que ha publicat el reportatge amb totes les informacions).

Bé, doncs una vegada fets tots els aclariments oportuns...

FENT L'HISTORIADOR

Saturn és un dels planetes, que s'han començat a investigar primer des de la Terra. La seva "proximitat" i peculiars anells van despertar la curiositat humana ben d'hora. El primer humà que va tenir l'honor de poder-ne veure el seu tret més escencial va ser GALILEU, el 1610. Va confondre els famosos anells amb possibles llunes que podia tenir Saturn, i no va ser fins més endavant (1656) quan Christiaan Huygens els va identificar com a tals.

A partir d'aleshores, molts han estat els astrònoms que han anat dirigint la seva atenció a Saturn, unes quantes han estat les sondes que s'hi han enviat i el resltat ha estat el descobriment de 58 satèl·lits, un d'ells molt especial:Tità. Més endavant veurem què té que el fa tant suggerent per la nostra curiositat.

El 1997 però, una nova finestra es va obrir als nostres ulls. La NASA va llençar a l'espai la Cassini-Huygens. Aquesta nau tan peculiar que podeu veure a l'esquerra. Després d'un llarg viatge que va durar fins al 30 de juny de 2004 en el que va recórrer ni més ni menys que 3.500 milions de quilòmetres, la nau ja era en òrbita al voltant de Saturn per poder-ne observar amb detall i tranquilitat totes les seves peculiaritats i enviar-les cap a la Terra.


SATURN EN XIFRES

Sempre m'han fet gràcia aquestes seccions que tenen molts articles. Sempre penso que són pels mandrosos que no volen arribar fins al final... que puguin tenir alguna idea del que s'explica. Bé, doncs no seré dolenta i us dono algunes dades curiosetes que potser també serviran per fer-nos una idea de les condicions d'aquest planeta. (Us les poso al principi i així els mandrosos poden acabar de llegir ara... :P)

• Tamany : 700 vegades més gran que casa nostra (120.500 km de diàmetre)
• Durada d'un dia: 11 hores (i després ens queixem a la Terra)
• Número de "llunes": 58 que s'hagin vist fins al moment
• Densitat: és menys dens que l'aigua (si el poséssim en un piscina...flotaria, efectivament).
• Diàmetre dels anells: 265.500 km
• Amplada dels anells: 45 m
  

I DE LA POLS... NEIX UN PLANETA ...

Moltes vegades, bé no exageraré... Alguna vegada tots ens hem demanat:

i com es forma un planeta?

Ara repassarem per sobre la història de Saturn i així il·lustrem a grans trets el que va passar amb la resta de planetes.

Els científics que han estudiat i elaborat hipòtesis sobre el tema, ens demanen que viatgem 4.600.000.000 (quatre mil sis-cents milions) d'anys enrere. El que ens trobem és un núvol de gas amb forma de disc que rodeja el Sol (un nounat dins l'Univers).
Lentament, diferents partícules es van agrupant, es van agrupant fins que són suficients per poder començar a donar força al camp gravitatori que les uneix i que es va fent fort a mesura que se n'agrupen més... fins que finalment es fa amb el control de la situació.

A mesura que el camp és més gran, atrau fragments més grans de matèria que al seu temps el reforcen... i així va anar aconteixent fins que el nucli va ser prou gran com per atraure grans masses d'hidrogen. Tot aquest gas va fer una pressió molt forta sobre les capes més internes del planeta que van transformar l'hidrogen més intern en metall líquid i extrordinàriament calent.

Encara avui en dia, es conserva aquesta calor al nucli i això provoca uns corrents d'aire calent ascendents que són els causants de vents propers als... 1.500 km/h!!! (uns dels més ràpids del Sistema Solar).

... I ELS ANELLS ...

Aquesta és la pregunta que ve a continuació... Doncs la resposta és: no ho sabem.

No hi ha cap recerca que hagi portat a una explicació prou vàlida de com es van formar els anells, però si que hi ha hipòtesis. La més extesa és la que diu que la mateixa gravetat del planeta desintegraria algun satèl·lit o cometa que passés proper, i que la matèria provinent de la desintegració seria la que hagués servit de "pilar" per anar acumulant matèria al seu voltant i acabar formant els anells que tots coneixem.

El que si que es coneix, és que els anells han estat una creació relativament "recent" dins del sistema solar. Són posteriors a la formació del planeta.

Però a part de per fer bonic, els anells serveixen de model. Els estudiosos de la matèria han trobat en els anells i les llunes de Saturn un model de com es comportarien el Sol, els planetes acabats de formar i les partícules en suspensió que encara es trobaven en el sistema solar quan encara estava en procés de constitució. Aquí a l'esquerra podem veure una foto de la interacció mútua entre petits anells i satèl·lits, un afecta a la forma i actuació de l'altre.

... I LES LLUNES!!!

I és que aquest planeta no es va privar de res. Un munt de satèl·lits orbiten al seu voltant. Se suposa que la majoria d'ells sorgeixen també del mateix núvol de pols que va originar el mateix Saturn. Però els satèl·lits mereixen un post a banda, ja que també han merescut una sonda especial a banda.

N'hi ha de fascinants... petites Terres en miniatura, grans boles de gel, vestigis del sistema solar més primitiu... PRÒXIMAMENT A LES SEVES PANTALLES.

Per acabar, us deixo amb unes quantes meravelles naturals... impressiona bastant més si les intenteu mirar i imaginar simultàniament el SILENCI MÉS ABSOLUT en que transcorren totes elles i tots els processos que he intentat transmetre per aquí... bona nit...