Feynman, el rebenta-caixes

NO US PERDEU LA HISTÒRIA QUE VE A CONTINUACIÓ,

QUALSEVOL SEMBLANÇA AMB LA REALITAT NO ÉS CAP CONICIDÈNCIA PERQUÈ ÉS REAL COM LA VIDA MATEIXA

Tot comença un bonic matí d'estiu, (just acabada la guerra) que Feynman està redactant uns informes que ha d'entregar per acabar de rematar tota la feina que ha fet. Necessita consultar un document que havia redactat però que no troba. Baixa a buscar-lo a la biblioteca però els dissabtes estava tancada... no el deixen entrar.

Recorda, que un company seu, Frederic de Hoffman, tenia una còpia de tots els documents (tots els secrets de la bomba atòmica) guardats al seu despatx. Ni curt, ni "peretzós" es dirigeix al despatx del seu colega per demanar-li el document.

Problema: no hi havia ningú allà... Bé, decideix esperar pel despatx fins que arribi algú, però ningú arriba... Feynman per passar l'estona comença a jugar amb les rodes de les obertures de les caixes fortes. Potser no caldrà esperar a ningú per tenir el document que vol... Veu que a la taula de la secretària hi ha un paperet amb 6 xifres del número "pi" escrites. Sospitós. Massa sospitós. Prova la combinació 31-41-59...res, prova 59-41-31...res. Abandona.

Però quan es dirigia cap a la porta... pensa que no, que no pot ser, Hoffman és la classe d'home que ha de tenir com a clau una constant matemàtica o física. La següent que li passa pel cap és el número "e". I ho prova: 27-18-28... TATXAN!!! Ha obert una caixa! Però el document que ell busca es trova en una altra. Bé, provarem una altra vegada: 27-18-28. PREMI!!! En va obrir una altra per assegurar-se que totes les caixes tenien la mateixa combinació... la tenien.

Què va pensar en aquell moment?

"Ara podria escriure un llibre sobre obrecaixes que deixaria petitets a la resta, perquè al començar podria assegurar que he obert caixes el contingut de les quals és el més gran i important que el que qualsevol cosa que un rebentacaixes hagi pogut obrir, excepte, està clar, per salvar una vida. Per molt que es valorin les pells precioses o els lingots d'or, jo els he guanyat a tots: he obert les caixes de seguretat que contenen els secrets de la bomba atòmica: els plans de producció de plutoni, els procediments de purificació, la quantitat de material necessari, el funcionament de la bomba, la generació dels neutrons, quin va ser el seu diseny concret, les dimensions... Tota la informació de que disposa Los Àlamos"

- ¿Està ud. de broma, Sr. Feynman? - Richard P. Feynman -

Bé, ja tenim tots els documents al descobert. Agafa el document que necessitava i avisa al seu company amb una nota.

"He agafat el document nº LA 4312. Feynman, l'obrecaixes."

Ja que tenia altres arxivadors oberts... va decidir que deixaria una altra nota al primer de tots.

"Aquesta no ha estat més difícil d'obrir que l'altra. Firmat: un tio llest."

I per acabar de rematar la feina, va deixar una nota a la tercera caixa que havia obert.

" Quan totes les combinacions són iguals, no costa més obrir-ne una que l'altra. El mateix d'abans."

Aquell vespre, es troba amb Hoffman a la cafeteria. Aquest, li diu que marxa al despatx a treballar una estona. Òbviament, decideix acompanyar-lo per riure una estona.

Al cap d'una estona de treballar, Hoffman necessita un document. Obre una caixa forta, empalideix i comença a tremolar... li ensenya a Feynman un paper que diu:

"Quan totes les combinacions són iguals, no costa més obrir-ne una que l'altra. El mateix d'abans."

Tot innocent, el nostre amic, intenta forçar-lo amb excuses a que obri la caixa on ha deixat, la primera nota signada. Però el seu company n'obre una altra i hi troba un altre paper que posa:

"Aquesta no ha estat més difícil d'obrir que l'altra. Firmat: un tio llest."

Després de veure la seva cara... Feynman decideix abandonar el despatx, ja que tem una represàlia fora mida. S'escapa i al cap de poc comprova que les seves prediccions no eren errades... el seu company el persegueix corrent pel passadís. Després d'una persecució corrent els dos pels passadissos l'atrapa.
Però l'abraçada conciliadora que li fa, va per donar gràcies a que hagi estat ell i no qualsevol altre persona.

I després d'això? Doncs tan amics.

Pocs dies més tard, Hoffman es dirigeix a Feynman... és que necessita uns documents que té amagats una altre company en una caixa forta, i clar, el company no hi és...i clar. Cap problema, una altra expedició.

Aquesta, només és una de les moltes anècdotes que va protagonitzar Feynman... ja en vindran més. Així, anem tocant una mica de tot al blog, que de tant en tant va moooolt i molt rebé relaxar la ment!!!