4 d’octubre del 2006

com sona un tro???

Si us demano que com sona un tro... què dirieu?

Potser primer us surt un ...
BADARRRAMBUUUUUUMMMM!!!
Però ho penseu millor i ... mmm... no, més ben pensat sona
CATACRAC!!!

Doncs sona de totes dues maneres. Fa uns dies mentre explicava què és un llamp i com sonen els trons... em demanava a mi mateixa: i per què hi ha uns trons que sonen llargs i greus, i n'hi ha que sonen secs i aguts?

Així que mans a l'obra... i ja tenim aquí l'explicació, que de fet és la més òbvia que hi podia haver.

Però si volem saber què passa en un tro... haurem de saber què passa amb el so, no? Ja que el tro és so essencialment.

UN ESTIRA I ARRONSA

Això és el so, res més que un estira i arronsa entre les partícules del medi per on es propaga. Aquesta és l'ona que tots hem sentit sempre que és el so.
Cert, el so és una ona, però no és la que molta gent té en ment quan es parla d'aquests temes. És el que s'anomena una ona de pressió.

Pufff... i això com s'agafa?

Una ona en física és una propagació. En aquest cas, es propaga la pressió en un medi. En el cas del tro: l'aire s'escalfa, es dilata, es torna a contraure. Les partícules que s'han mogut, transmeten aquest moviment a les seves veïnes i així aniran fent, fins que se'ls acabi l'energia per poder continuar.

Per fer-ho més fàcil, podem pensar en una cadena humana.

Si estem tots enganxats i al primer de tots li donen un cop... el cop serà transmès al segon, que el transmetrà al de darrere seu... i així successivament. Òbviament l'energia del cop inicial es va perdent... fins que potser la persona que estigui a la posició nº 20 de la cua no notarà res.

Doncs la mateixa imatge és aplicable amb el so i les partícules a l'aire. Funcionen exactament de la mateixa manera. D'aquí el nom d'ones de pressió.

Normalment aquest medi és l'aire...però no té perquè ser així, hi sentim a sota l'aigua, hi sentim a través de les parets...

QUÈ SENTIM DONCS?

Val, molt bé, aleshores PER QUÈ quan sentim un tro podem sentir-lo molt agut i sec, o molt greu i llarg???

Doncs en aquest cas encara ens podem aprofitar de la lògica per intentar resoldre aquest dubte. Amb la lògica i les dades que hem donat més amunt... ens en sortirem!


Quan sentim un tro greu i llarg??

Quan el llamp que l'ha causat és lluny. Si contem els segons que triga en arribar el tro una vegada hem vist la llum... veurem que efectivament, els més greus i llargs provenen de llocs llunyans.

És greu perquè les ones amb longitud d'ona més llarga són les que tenen la propietat de poder viatjar més lluny. El tro agut sona també, però queda esmorteït molt abans que pugui arribar a les nostres orelles.

I per què uns sonen més llargs que l'altres??

Això ho podrem deduïr si pensem bé en la forma que té un llamp.
Quina llargada té??? Pot arribar a fer quilòmetres. Si fa quilòmetres, des de que arriba el senyal del so provinent del principi de tot fins que arriba el provinent de l'altra punta poden passar uns quants segons... i durant aquests segons ens aniran arribant el so de tot el llamp.

I amb aquestes quatre dades... podem fer les convinacions que volguem!!!

Així que si us aborriu un dia de tempesta? Doncs ja sabeu, podeu jugar a endevinar com de gran o no era el llamp del que prové el tro que estem sentint, si ha caigut molt lluny o no...

1 comentari:

Anònim ha dit...

una cadena humana... mmm... un dòmino!!

podríem fer cadenes humanes per tantes coses al món, segur que tot aniria millor!

ptoNGs àNGela!