30 d’agost del 2006

CATACRAC PATUM!!!!

I què és un tro? Demanaven l'altre dia una vegada havia explicat què era un llamp.

Bona associació d'idees, ja que mai tindrem un llamp sense un tro. Perquè com veurem ara, un és conseqüència directa de l'altre.

Segons l'explicació de l'anterior post, el llamp és creat per la diferència de potencial que apareix entre un núvol i un altre, o entre un núvol i la mateixa superfície de la Terra. Això no crea cap so, per tant, és fàcil de deduïr que el tro serà la conseqüència del llamp.

CORRENT CALENTA

Efectivament, l'escalfor és la causa del tro. La corrent d'electrons que es mouen de l'excés de càrregues negatives cap al lloc escollit per equilibrar té una temperatura de prop de 30.000 ºC. L'aire que està en contacte amb la corrent, òbviament també s'escalfa.... i molt.

Què li passa a un objecte quan s'escalfa?? Que es dilata.
(ostres, m'està quedant un post amb una doble moral...jejee)

Bé, com estem habituats a escoltar, quan un cos s'escalfa es dilata.
(Per què? BONA PREGUNTA... properament en podem tenir la resposta rondant per aquí.)

Bé, doncs l'aire proper al llamp s'escalfa i molt. Això fa que tinguem una dilatació molt brusca d'aquest. Acte seguit, es troba rodejat d'aire més fred, i això provoca que baixi la seva temperatura i que es torni a contraure

I això provoca els trons???

Doncs sí, qualsevol so que arriba a les nostres orelles és una ona mecànica.
(Ja tenim tema per un altre post... QUÈ ÉS EL SO??? Properament a les seves pantalles)


Les ones mecàniques no són res més que una vibració de partícules. En aquest cas, les partícules que vibren són les de l'aire, que s'ha dilatat degut a l'escalfor que li ha transmès el llamp i que més tard s'ha tornat a contreure.

Així que mireu l'orquestra que és capaç d'organitzar la natura, només amb una mica de diferència de càrregues i una mica d'escalfor...


EINES NATURALS

La parella llamp-tro, són una eina molt útil per saber si ens hem de preocupar o no per la nostra integritat física. Veient un llamp i escoltant el tro que provoca, podem saber si tenim una tempesta prop o lluny, i començar a buscar refugi o en el pitjor dels casos començar a fer la croqueta per planúries desertes...

Com?

VOSALTRES MATEIXOS

Doncs mireu, tot és degut a la diferència de velocitats que tenen la llum i el so.

Velocitat de la llum: 300.000.000 m/s

Velocitat del so: 340 m/s

Com podeu comprovar, la llum triga 1 segon en recórrer tres-cents millons de metres, per tant podem considerar que veiem el llamp en el moment que cau. En canvi, el so triga 1 segon en recórrer 340 metres, i per tant, si estem situats a un quilòmetre del punt on ha caigut el llamp trigarem uns 3 segons en escoltar el tro.

Per tant, ja sabem com ho hem de fer, no?

Quan veiem un llamp, hem de començar a contar el temps que passa fins que escoltem el tro. La llum del llamp ens serveix, per saber a quin instant el so del tro ha succeït (ja que llamp i tro són simultanis) i ha començat a viatjar cap a nosaltres.

Al escoltar el tro, hem de parar de contar, ja ha arribat.

Multiplicant els metres per segon (m/s) que recorre per els segons que ha trigat... tindrem els metres que ha recorregut. Tindrem els metres als que està situada la tempesta de nosaltres.

I ja sabrem si ens hem d'amagar o no.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

avui no tinc preguntes, tot clar senyoreta angeleta!

Ptons

Anònim ha dit...

ei... a l'article dels llamps, comences fent l'experiment amb papers i acabes amb els cabells... jo ja que tenia tots els trossets de paper damunt la taula... jijiji!

Àngela ha dit...

ostres may...

això és el que passa per anar escrivint les coses sobre la marxa i repassar-les quan ja és molt tard a la nit.

Ara, que el mateix que fas amb els cabells ho pots fer amb els trossets de paper!

ara ho arreglo! Merci!

Petons!!!

Sete ha dit...

Vaja, veig que en l'anterior post ja vaig protestar pel mateix tema dels paperets, i aquí ja s'havien donat explicacions. Me sabe grevo, com va dir una amiga meva un dia.