MIL MILLONS DE LLAMPS I TRONS!!!

Quina millor imatge, que el nostre aïmat capità Haddock a l'hora de parlar de llamps i trons? Cap.

Aquest post (digue-li post, digue-li article...) bé suscitat per una petició que vaig tenir fa uns dies. N'he tingut d'altres però trobo que aquesta és oportuna a més no poder si mirem el temps que tenim aquests dies... i el que ens espera!!!

Doncs si, els llamps i els trons que tantes vegades han suscitat pors (ben fonamentades, no ens enganyem) llegendes i històries... també tenen la seva explicació natural.

LA NATURA FA AJUSTOS DE COMPTES

Ni més ni menys, un llamp és un ajust de comptes entre el cel i la superfície de la Terra.

Però de què? D'electrons.

No vull avançar més coses abans d'hora, comencem pel principi dels temps i veureu que bé que va tot.

VOSALTRES MATEIXOS

Aquest experiment segur que l'heu fet mil vegades... però mai està de més tornar-hi, no?

És l'experiment dels papers voladors que estimen globus.
El que heu de fer és tallar trossets bastant petitets de paper i deixar-los quiets damunt la taula. Fins al moment... no ha passat res de res. (si passa alguna cosa... joder, quina por)

El pas següent és fregar un globus (si teniu un regle també val) contra la vostra roba de manera insistent.
Què estem fent? Amb aquest fregament contra la roba el que estem fent és carregar el globus d'electrons, que són les partícules més fàcilment extraibles dels diferents materials en contacte ja que són les que queden a l'exterior dels àtoms, i per tant a l'exterior del material.

Molt bé, doncs ara només cal que us acosteu el globus al cap... veureu que la gent del vostre voltant es posa a riure. Aneu cap a un mirall i en trobareu la resposta.
Els cabells que estiguin més a prop de la superfície de globus que estigui fregada s'hi quedaran enganxats. Com que normalment us posareu el globus per sobre del cap... us heu convertit tots en una colla de "punkys".


El que acaba de passar, és que el globus tenia més càrregues elèctriques que el vostre cabell... i la natura si una cosa tendeix a fer és a equilibrar-ho tot. Per tant, es posen en contacte els cabells i el globus per intercanviar-se els electrons que sobren a un i falten a l'altre.

Molt bé, doncs ara que ja hem rigut una estona i hem repassat això, entendreu més fàcilment el que passa dins d'un núvol...

Els petits cristalls de què està format, circulen per dins d'aquest amunt i avall. Quan circulen es freguen els uns amb els altres i què passa???

Perfecte!!! Igual que amb el globus... quan freguem queden carregats negativament. Doncs tots els cristalls carregats negativament se situen a la part de baix del núvol junt amb els més pesats. Què tenim???
Millons i millons de càrregues negatives frisoses per poder-se equilibrar d'un moment a l'altre.


I ja sabem què és un llamp exactament, electrons en estat pur i dur.

CALIA?

Però per què cap a la Terra? No hi havia cap altra manera de fer-ho??

Si que n'hi ha una. Algunes vegades haureu vist llampecs (llamps que enlloc de caure a la superfície de la Terra, se'n van a una altra punta de cel). Aquesta és l'altra manera que hi ha.

I què passa aleshores? Doncs l'efecte és el del camp electroestàtic, el mateix que fa que els cabells se us posin de punta quan us poseu el globus carregat sobre del cap. El núvol carregat negativament té altra vegada la necessitat imperiosa d'equilibrar-se i necessita cedir càrregues (els electrons) a algun cos que estigui carregat positivament.

Quin és el cos que els núvols tenen més proper quan són al cel???

a. un altre núvol
b. la superfície de la Terra

BINGO!!! Ja ho tenim, ja sabem perquè el llamp (els electrons frisosos de marxar d'aquella massa excessivament carregada) ve cap a nosaltres: som la càrrega positiva més propera que troba.


PERÒ... COM CIRCULEN ELS ELECTRONS SOLS???

Però l'aire no és un element aïllant de l'electricitat? Normalment els electrons necessiten d'una superfície conductora que els guiï... Tot depèn de la força que els estiri a marxar del lloc on son. Aquesta força és la força electroestàtica i serà més gran com més gran sigui la diferència entre càrregues negatives i positives. Aquesta diferència de càrregues, és la tantes vegades anomenada diferència de potencial.

Doncs bé, entre el núvol i la terra la diferència és tal que l'aire esdevé conductor. Com sempre, uns numerets van bé per fer-nos-en una idea:

• 220 V -- Aquesta és la diferència de potencial amb que funcionen tots els nostres aparells de casa.
• 1.000.000.000 V -- Aquesta és (aproximadament) la diferència de potencial que hi ha entre un núvol i el terra.

És senzill veure, que la resistència que oposa l'aire en un cas, s'anul·la en el segon.

Per tant, l'aire ja els serveix de medi conductor... i el camí que han de seguir??

Una vegada més, la naturalesa ens demostra que és sàbia i què fa?
El que moltes vegades no fem nosaltres, escollir el camí més fàcil.

OBJECTIU: COMPLICAR L'EXISTÈNCIA

Doncs aquí més que mai, el que ens convé als humans és esquivar aquesta descàrrega brutal d'electrons si no volem sortir-ne moooooolt perjudicats. I per fer-ho el que hem d'intentar és el que ens surt més bé... complicar l'existència dels altres.

En aquest cas, els altres seran els electrons que estan buscant un blanc fàcil.

Quins són els blancs fàcils?

• els que estiguin més amunt (no haurà de recórrer tanta distància)
• els materials conductors elèctricament (són els que oferiran menys resistència al pas dels electrons)

Per tant, ara ja podem entendre el perquè del para-rajos. Senzillament, li facilitem un camí al llamp proporcionant-li un punt alt i conductor perquè vagi cap allà, evitant així que se'n vagi cap a qualsevol altre lloc.

O ja podem entendre perquè ens diuen, que no ens apropem als arbres si estem en un bosc i es posa a ploure. Perquè els arbres són els punts més alts amb que es pot trobar el raig...

O també, podem deduir que si estem al bell mig d'un descampat pla i comença a caure una tempesta la manera d'escapar-ne més indicada... no és córrer. Sinó fer la croqueta... ja que si ens posem drets estem proporcionant un camí més curt als electrons que la resta de terreny que ens envolta... i facilitar la vida a tants electrons, pot complicar la nostra.