volant, volant... caurem a terra

Els humans hem aconseguit adaptar a la nostra mida el medi on hem habitat naturalment durant anys, la terra ferma (una altra cosa, ja és si ens hem passat o no amb aquesta adaptació). A l'aigua hi tenim molts problemes per sobreviure, però encara hi hem pogut fer de les nostres. Però queda un element dur al que no podem vèncer de cap manera (i jo crec que ja ens va bé així... una cura d'humilitat mai va malament), l'aire.

No podem volar. El que és hàbitat natural de molts animals per nosaltres és inassequible (a menys que ens ajudem de tones de ferro, endreçades segons hores i hores de càlculs d'equips d'enginyers i carregades de quilos de combustible).

Com ho hauríem de fer?

Si un dia sortim de casa i decidim que no volem donar la volta a l'illa de cases per anar a comprar el pa, que passant per sobre hi arribem molt abans... què necessitaríem per enlairar-nos i contemplar els nostres veïns des de dalt?

Si demaneu a un físic que us resolgui el problema, no trigarà gaire... Us dirà:

"Has de rebre una força sobre el teu cos superior a la força de la gravetat que t'atrau cap al centre de la Terra"

i el nostre intrèpid home-volador dirà... AAAAAAAAAAAING.

El que ens diu el físic és obvi i si no ens espantem amb l'argot veurem que tampoc és res de l'altre món. Si tots nosaltres mantenim els peus sobre el terra, és gràcies la força de gravetat (la mateixa que ens fa caure si perdem l'equilibri, o que fa que la lluna orbiti al voltant de la Terra).

Alerta amb la sèrie d'obvietats que s'encadenen a continuació. Ens portaran a saber com podríem volar i perquè no ho fem:

• Si volem elevar-nos, haurem d'evitar que la força de la gravetat ens afecti.
• Per fer-ho podríem marxar de la Terra, on aquesta és molt feble i no ens afectaria en excés. Però també podem fer nosaltres una força en sentit oposat que sigui més gran.
• Si sobre nosaltres actuen dues forces, serem com una corda a la que estan estirant pels dos extrems... ens mourem cap al costat on la força sigui més gran. (d'això els físics en diem, suma vectorial).
• Per tant, si volem moure'ns cap amunt necessitem una força que actui sobre nosatres més forta que la gravetat i que es dirigeixi "cap al cel".

Ara que ja sabem el que necessitem... mirem com ho podem aconseguir i el que és més important:


Ho podem aconseguir?

Una manera seria dotar-nos d'ales com han fet els ocells. En necessitaríem unes que ens proporcionessin la força necessària per poder elevar el nostre cos, que com és obvi, és bastant més elevada que la que necessita un pardal o un falcó.

Un fisiòleg anomenat John B.S. Haldane va calcular el tamany que haurien de tenir, i va obtenir que... necessitaríem uns pectorals d'1,2 metres d'ample per poder allotjar-hi els músuculs que les hauríen de fer moure. Ni en Silvester Stallone. D'altra banda també ens aporta una informació útil per fer-nos notar que estem molt lluny de poder conquistar el medi aeri com han fet els ocells. Les nostres potes esdevindríen unes canyetes primes, primes, per tal de minimitzar el màxim de pes a elevar.

Tot i això, si algú volgués patir totes aquestes transformacions per posar-se a volar pels seus propis mitjans hauria de superar un altre petit escull.

La "força de sustentació" (força que fa que ocells i avions es puguin aguantar a l'aire) depen directament de la velocitat a la que vagi l'objecte i de la superfície sobre la qual actui aquesta (popularment coneguda com a "ala"). Per posar-ne un exemple: els avions a reacció tenen ales i angles d'atac més petits que els dels avions comercials... però van a velocitats molt superiors. Com més gran és la velocitat, més petita pot ser l'ala i viceversa.

I com no, algú n'ha fet els càlculs.

Necessitaríem anar a uns 246 km/h per poder enlairar-nos amb les nostres ales. Jo no corro tan ràpid, ho tindria complicat. Ara, sempre podem mirar d'enlairar-nos des de dalt del sostre de l'AVE... però tampoc ens ho garanteixen, diria.


Qüestió de tamany

Com hem pogut anar intuint al llarg de tot el post, el fet de poder volar per un mateix està reservat a uns animals amb unes determinades característiques de pes i tamany. Més o menys està vist que tots els éssers vius voladors tenen un pes que oscil·la entre els 15-20 kg i entre una dècima de miligram i un miligram. Si són més grans... tindran tots els problemes fisiològics que hem vist més amuny... si són més petits serà impracticable que volin, ja que les corrents d'aire se'ls enduran per on voldran fent inviable que aquest sigui un mitjà útil de transport.

Així que... de moment i fins que no mutem tots plegats, haurem de deixar de creure en Superman i continuar anant a comprar el pa donant la volta a l'illa de cases.
Sap greu! :)

Si voleu saber alguna cosa més sobre com s'ho fan els ocells per volar, podeu consultar aquest article. És prou interessant!