l'ull cansat, l'ull miop, l'ull hipermetrop... globus i lents

Actualment, tenim plenament assumit que una persona que no hi veu bé, es posarà unes ulleres i el problema quedarà solucionat.

Però les ulleres són una mica de vidre amb una forma molt determinada...
... com és que poden arreglar un defecte corporal?
... com ho fan?

LENTS NATURALS

Abans de veure com s'arregla un problema, potser estaria bé saber de quin problema estem parlant, no?
Per saber com és que trobem ulls capaços de veure nítidament certes imatges i ulls absolutament incapaços, el millor serà veure com funciona un ull.

Ja fa uns quants posts que hem anat tractant en diferents aspectes les ones electromagnètiques. La llum també n'és un tipus, i l'ésser humà és sensible a aquest espectre que va des del color roig fins al més blavós (de menys a més energètic).
Aquí em dedicaré únicament a intentar fer entendre com rediantres ens ho fem per recollir totes les imatges que ens arriben de l'exterior cap al nervi òptic (aquest iniciarà el camí de la imatge fins al cervell on finalment serà interpretada). Tota la interpretació neuronal de com i perquè identifiquem el que és un color, una forma i com arriba la imatge de l'ull al nostre cervell, la demaneu a un metge (en el seu defecte, estudiant predisposat de medicina) que us la farà molt millor que jo.

L'objectiu que ens marquem és centrar, tota la informació procedent de l'exterior al fons de l'ull (lloc on aquest és sensible i d'on surt el nervi que marxa fins al cervell). Per tant, hem d'aconseguir que les imatges observades arribin sense perdre gens d'informació (resolució) fins allà.

Una lent, no és res més que un fragment de material amb una forma molt ben determinada. Aquest, fa que la velocitat de la llum que passa a través d'ell varïi la seva velocitat, perdent energia i desviant la seva trajectòria. Aquesta propietat, ben aprofitada, ens permet projectar imatges, augmentar-les, reduïr-les... I és la que utilitza també l'ull.
De com una lent pot augmentar o reduïr, si voleu ho tractem un altre dia, perquè tot es basa en la geometria més facilona que hem fet tots alguna vegada: rectes i angles.

L'objectiu bàsic és que si tenim un punt de llum a l'exterior, el nostre ull processi un punt de llum i no una taca borrosa. Una vegada assumida aquesta norma aparentment tan senzilla, veiem el que ens ofereix la natura per aconseguir-ho (que no és poc).

Aquí ho tenim. Un òrgan pràcticament globular. Tot preparat per protegir un forat pel qual entra la llum (la pupil·la: la part fosca del mig de l'ull que se'ns queda vermella quan ens fan una foto), que arriba fins al cristal·lí. Aquest no és res més que una lent natural que desviarà degudament els rajos de llum de l'exterior per concentrar-los al fons de l'ull.

TREBALLANT CÒMODAMENT

Molt bé, aquí a l'esquerra tenim dos ulls treballant.
Un a ple rendiment i l'altre una mica ja per retirar-se...
Si mireu l'ull del dibuix de sota, la llum que parteix d'un punt exterior, arriba a l'ull, és desviada per aconseguir centar-la al nervi òptic i aquest enviar la informació al cervell. Acte seguit, nosaltres poguem pensar: "Mira quin punt més maco".

Però com molt bé, haureu pensat ja... no és el mateix, que la llum arribi d'una distància de 30 cm que arribi d'una distància de 30 metres. Però un ull sa, les enfoca igualment nítides les dues.

Això és degut a l'acomodació que fa. I acomodació, aquí no és un equivalent a descans com podríem pensar. Aquí hi intervé l'acció de dos músculs situats un a cada extrem del cristal·lí (lent) que l'estiren amunt (fent-la més llarga) i l'arronsen (fent-la més ampla). D'aquesta manera fan que canvïi la geometria de la lent i que per tant, canvïi també la desviació que pateix la llum.

Els dos ulls treballadors de la representació de més amunt estan en un punt, on han d'enfocar un objecte proper.

Quina és la diferència que hi trobem?

Si l'ull del primer dibuix fos el nostre, no podríem veure un punt de llum, ja que si us hi fixeu el punt es forma bastant més enrere del punt on es troba el nervi òptic. El nervi recollirà la dispersió que hi ha on ell es trobi.
Acte seguit, el cervell ho interpreta i envia una ordre perquè el propietari o propietària dels ulls digui: "Que pots allunyar una mica el paper?"; o en el seu defecte: "Passa'm les ulleres que he deixat damunt la taula".
I això, ho sentim dir a qualsevol persona que s'ha fet una mica gran. Efectivament, l'ull de dalt és un ull amb el que popularment es coneix com a vista cansada.

I per què afecta a quasi tothom quan es fa gran?
Senzillament, el que passa és que els músculs que mouen el cristal·lí per poder modificar la desviació de la llum es van atrotinant (com la resta del cos) i perden elasticitat i capacitat de treball.

ULLS MIOPS O AMB FORMA D'OU ESTIRAT

Efectivament, si sou miops, sapigueu que teniu els ulls amb forma d'ou estirat, és a dir allargats. La miopia i l'hipermetropia no són res més que deformacions del globus ocular (de l'ull). Mirem-les més detingudament.

Que l'ull estigui deformat, no té perquè afectar al cristal·lí. Per tant, aquest seguirà treballant per enviar la imatge al fons de l'ull. El problema, és que ara el fons de l'ull s'ha desplaçat, està més lluny. Per què? L'ull ja no és tan esfèric com hauria de ser... s'ha allargat.

El resultat d'això és el que veiem a la primera imatge, el punt es forma abans d'arribar al nervi òptic, la llum segueix el seu camí dispersant-se i el que arriba és una taca borrosa. D'aquí que tots els miops ho veiem tot una mica borrós.

Però si és un problema de lents, es pot arreglar amb lents. Al dibuix de sota hi trobem la solució. Posar una lent divergent (enlloc de concentrar la llum en un punt, la dispersa) abans d'arribar al cristal·lí. Aquesta dispersió que afegim, farà que la imatge trigui més en tornar a convergir (trovar-se) en un mateix punt. Si triga més ho farà més lluny, si fem els càlculs bé (com fan a qualsevol òptica a la que aneu avui en dia) podrem trobar les característiques que ha de tenir la lent per corregir la deformació de l'ull.
Podem escollir si ens posem la lent enganxada a l'ull (i diran que ens estem comprant unes lentilles) o si la volem una mica més separada (i diran que ens estem comprant unes ulleres, i que aquesta montura ens afavoreix molt a la cara).

ULLS HIPERMETROPS O AMB FORMA D'OU DRET

I si l'ull es deforma estirant-se... per què no ho pot fer escurçant-se? Doncs també ho fa, no ens estem de res aquí. El problema que tindrem serà similar, però amb alguna peculiaritat.

Aquí, com ja deveu haver deduït, el que passarà és que la imatge nítida es formarà més enllà del nervi òptic. Per tant, a la pràctica també tenim una taca enlloc de la nitidesa del punt. Però en aquest cas, el cos intenta solucionar-ho. Si la imatge es forma més enllà del nervi (mai ho podrà fer si es forma abans), els músculs que mouen el cristal·lí intenten deformar-lo per poder enfocar bé la imatge.

D'aquí ve el fet que potser hagueu sentit a dir, que la hipermetropia fa més mal de cap. El mal de cap, és una reacció del cos al sobreesforç que està fent per intentar enfocar.

El que normalment s'acaba fent, és posar una lent convergent davant de l'ull com veieu al dibuix d'abaix. Aquesta lent fa que la llum comenci a convergir abans, i que per tant quan arribi a entrar hagi de fer "menys feina" i pugui convergir abans d'hora (coincidint així, amb el nervi i veient-hi el sofert humà de manera acceptable i sense un sobreesforç.

I aquesta només és una petitíssima mostra, sobre les imperfeccions que poden tenir els ulls... són les més comunes també. Si segui atents al post, d'aquí un parell de dies quedarà més complet amb un parell de conceptes més que ara mateix no poso perquè és una mica tard, perquè ja teniu prou informació per anar digerint i perquè així té més moviment això d'aquí.