mai tocaràs el theremin!
Si senyors!
Tot aquell que vulgui provar de tocar el Theremin haurà de ser conscient d'una cosa: aquest és l'instrument que no es toca. És una condició indispensable perquè soni. Ho veurem una mica més endavant, però els "theremistes" regulen les freqüències que sonen i el volum en què ho fan apropant o allunyant les mans d'un parell d'antenes.
L'INVENTOR
Aquest home de l'esquerra és Lev Sergeivich Termen, conegut a l'oest com a Léon Theremin. I no va contribuir gaire a desmuntar els mites, concretament el mite que diu que "La gent que estudia física és extranya." Efectivament, era físic.El seu invent es basa en dues antenes que produeixen unes oscil·lacions que poden variar les seves característiques només per la proximitat d'un objecte, sense que arribi a tocar. Tot va començar amb una recerca que s'estava realitzant en sensors de proximitat dins la Unió Soviètica. La peculiar aplicació que hi va trobar Lev va ser aquesta: el 1919 va inventar el Theremin. En un primer moment la seva existència va ser difosa únicament en diferents congressos científics, però un dia va arribar a orelles de Lenin el so d'aquell instrument. Meravellat per la grandesa que pogués ser tocat sense tocar-lo, va fer que se'n distribuïssin uns 600 per tota la Unió Soviètica alhora que ell n'aprenia la tècnica. Theremin va ser enviat a fer un "tour" mundial per ensenyar per Europa i Amèrica les excel·lències del seu invent.
Finalment, l'invent és patentat el 1928 als Estats Units. Tot i que no va tenir gaire èxit econòmicament parlant, si que va ser molt ben acollit pel públic americà.
De fet, des que va ser inventat ha tingut un punt molt exòtic pels humans tant per ser un instrument molt peculiar, quasi un segle després de la seva invenció, com pel so que emet. És un dels instruments més recorreguts a l'hora de buscar efectes especials en les pel·lícules en que en algun moment apareixen contactes amb formes de vida extraterrestre.
COM SONA?
Però com sona aquest instrument? L'altre dia us en deixava una mosra per anar fent boca. Avui marxem d'excursió per la xarxa i en trobem un altre:
Si us hi fixeu, l'únic que fa el músic és apropar i allunyar les mans de les dues antenes que té situades davant i a l'esquerra. Cada una és la connexió amb l'exterior d'un oscil·lador. Un oscil·lador senzillament és un aparell capaç de generar ones, que com ja sabem, són el so.
Amb aquest gràfic tan espectacularment acadèmic hi trobem la representació d'una ona. Dues coses (o com diem a la física, varaibles) la definiran, i per tant, dues variables ens identificaran tots i cada un dels diferents sons que és capaç de sentir la nostra orella.Per una banda trobem l'amplitud. Com més "alta" sigui l'ona, més amplitud tindrà. Això traduït al món del so, significa més fort. Un avió emet unes ones amb una amplitud molt més gran que les que pot emetre un mosquit mentre vola.
I per l'altra, la freqüència. La freqüència mesura la periodicitat que tenen les ones emeses. És a dir, com més alta és la freqüència més junts estan els diferents pics de l'ona, més ones caben en el mateix espai. Com més freqüència tingui un so, més agut sonarà a les nostres orelles. Montserrat Caballé emet les ones amb molta més freqüència, que la bocina d'un vaixell.
Doncs el que permet aquest aparell, és graduar la freqüència i l'amplitud de les ones que emetran els oscil·ladors i que seran emeses i amplificades per un altaveu, perquè tota l'audiència les pugui escoltar.Quan el "theremista" apropa o allunya la mà de l'antena que li surt de l'esquerra i el que fa és baixar o pujar el volum de la melodia que interpreta.
Quan el "theremista" apropa o allunya la mà de l'antena que li surt de dalt, el que fa és fer més agut o greu el so que emet l'instrument.
I combinant aquest dos moviments, tenim un enorme espectre de sons utilitzats en les millors pel·lícules de sèrie B per interpretar l'arribada de temibles extraterrestres invasors. He llegit que a la cançó d'entrada dels Simpson, també es pot escoltar, tot i que s'ha de contrastar la informació.
Espero que alguna cosa n'haguem après tots d'aquest escrit. Si no és l'existència d'un nou instrument desconegut per gran part de la població (o això crec jo fins al moment), almenys que hagi estat del seu funcionament, o del seu inventor.
