29 de juliol del 2006

calor + humitat = estiu :: Si, i arrugues també!!!

Per què??!!
Per què haig de planxar??!!
No hi ha una manera menys calurosa de treure les arrugues a la roba??!!


Aquesta pregunta em feia jo l'altre dia i me la tornaré a fer demà mateix. Doncs vinga, anem a veure si hi ha una altra manera de fer-ho.

Per trobar-ho, una bona manera és veure com "funciona" un teixit de cotó (ens centrarem en aquest material del qual tots en tenim la majoria de samarretes i demés). És a dir, com s'arruga i es "desarruga".

COM I PER QUÈ S'ARRUGA LA NOSTRA ROBA?

Per entendre-ho farem, com fan als anuncis de detergent. Entrarem a dins la roba.

VOSALTRES MATEIXOS

A la imatge tenim fibres de cotó sense teixir. Les samarretes són les mateixes fibres teixides com tots hem vist alguna vegada.

Doncs ara, fem un segon esforç d'imaginació i entrem dins d'una d'aquestes fibres per saber de què i com està feta. Un fil de cotó (i moltes altres fibres naturals) està fet de filaments de cel·lulosa.

Continuem.

Què és un filament de cel·lulosa?
És un polímer que es dóna a dins les cèl·lules de les plantes.

Ei, ens estàs complicant la vida!!!

Què és un polímer?

Si complico l'explicació és perquè és necessari per entendre el que passa. I no ho estic fent tant, només hi ha un parell de paraules una mica extranyes.

Un polímer. Vigileu!!! Entrem a dins del terreny de la química!!! Un terreny perillós!!! (records, als meus "amics" químics );·P

Un polímer és una molècula gegant. Ho podem entendre com una cadena formada per moltes molècules enganxades l'una amb l'altra (en el cas del cotó, aquestes molècules són de glucosa (sisisi, de sucre!!!)).

Aquests llargs filaments, tenen un curiós comportament.

Cada molècula d'aquesta cadena està enganxada amb les seves veïnes per un enllaç. Quan dobleguem un filament, arriba un punt que aquests enllaços es trenquen i la fibra canvia la seva forma, adoptant la curvatura que li hem donat. Això a escala macroscòpica passa amb conjunts de filaments i el resultat són canvis en l'aspecte del teixit.

Aquest procés també es coneix popularment com: "Se m'han arrugat els pantalons".

Molt bé, doncs una vegada estan arrugats... els hem de desarrugar.

COM DESFEM UNA ARRUGA?

Per desfer una arruga, hem d'aconseguir que la cadena es torni a trencar, adopti la forma que nosaltres volem i es torni a "soldar".

Per fer-ho l'atacarem als seus punts dèbils: la calor i la humitat.

Quan escalfem qualsevol material, el que estem fent a nivell microscòpic és que totes les molècules es posin a vibrar amb més força. Per tant, si fem vibrar amb més força els polímers serà més fàcil que es trenquin els enllaços.

Quan diem que un teixit està humit, el que passa a nivell microscòpic és que entre les molècules d'aquest n'hi tenim d'aigua. Això fa que la distància entre cada molècula de la cadena sigui major, que l'enllaç sigui més feble i per tant, més fàcil de trencar.

AQUÍ tenim l'explicació a PERQUÈ la roba surt arrugada quan surt de la rentadora, a perquè no hi ha manera de planxar-la si ens la deixem uns dies a la secadora...

I també a si l'única manera de treure-li les arrugues és planxant.

Per donar a les fibres la forma que nosaltres volguem (normalment: ordenar-les totes en la mateixa direcció, tot i que sobre gustos no hi ha res escrit) hem d'aplicar a la roba humitat i calor, i ordenar-les.

QUÈ FA LA PLANXA??? Aplica humitat i calor a la roba, i nosaltres li donem la forma que volem.

Així que de moment, segueix sent necessari planxar la roba per deixar-la llisa, llisa.

Si algú té una idea més bona, o no ha entès res... comentaris! I ens escrivim!!!

22 de juliol del 2006

Un dia no sempre ha tingut 24 hores

Quantes vegades hem exclamat:

AAAAARGGGHH!!! PER QUÈ EL DIA NO TÉ MÉS HORES???!!!

Doncs no ens hauríem de queixar. Si haguéssim viscut ara fa uns 900 millons d'anys, el dia no tenia 24 hores... en tenia 19 només!!!

I això?

Aquí haurem de fer el petit exercici de posar-nos en la posició inversa a la que vivim normalment i estem acostumats.

Aquesta fotografia ens ajudarà a ambientar la situació. Efectivament, ara estem a la Lluna i veiem la Terra com un cos extern a nosaltres al que estem efectuant una força gravitatòria.

Si ens situem d'aquesta manera, l'explicació és la mateixa que a l'anterior post.

Si ho recordeu, hem parlat que la força de gravetat de la Terra sobre la Lluna havia provocat un ralentiment en el període de rotació d'aquesta.

Però la Lluna també té un efecte gravitatori sobre la Terra (encara que menor). Enlloc de deformar-se la superfície rocosa, tenim les marees i aquesta força ha ralentit de la mateixa manera que veiem en l'explicació anterior el període de rotació de la Terra.

RESULTAT: actualment la Terra triga més temps en fer una volta sobre si mateixa que fa uns millons d'anys, per tant, els dies duren més hores.

Un altre fet curiós és que quan el dia només tenia 19 hores, els anys en tenien molts més de dies, ja que la Terra trigava el mateix que ara a donar una volta al voltant del Sol.

Amb què us quedeu, amb dies de 24 hores i anys de 365 anys... o amb dies de 19 hores i anys de 487 dies???

20 de juliol del 2006

La cara oculta de la lluna... per què?

Bé, doncs aquí tenim una imatge de la famosa cara oculta de la lluna. Ja no és tant oculta. Quan es van començar a fer expedicions cap allà, va faltar temps per anar a veure quin aspecte tenia la cara que mai hem vist des de la terra del nostre satèl·lit veí.

Però PER QUÈ?
Per què hi ha una cara de la lluna que mai veiem des de la terra?

La resposta no és complicada, tot i que haureu de tenir una mica de paciència i arribar fins al final del post!!!

Qui més qui menys, ha estudiat o llegit alguna vegada sobre els camps i forces gravitatòries, no? Aquelles forces que actuen entre cossos que tenen massa i que entre altres coses són les que ens mantenen damunt la Terra, o mantenen a la Terra orbitant al voltant del Sol.
Molt bé, però a part d'això, la gravetat és la responsable que només coneguem una de les meitats de la lluna. Com és això?

Per començar, imaginem quin és el moviment que ha de tenir la lluna al voltant de la terra per tal que poguem veure'n només una cara. Un cop ho tinguem dins del cap, mirarem d'explicar per què aquest és el moviment.

VOSALTRES MATEIXOS

Molt bé, ara hauríem d'imaginar que estem drets al mig d'una sala rotant sobre nosaltres mateixos (sisi, com quan érem petits i jugàvem a marejar-nos donant voltes sobre nosaltres mateixos.) A una distància prudencial tenim un amic que ens estima molt i que mai ens donarà l'esquena però que mantindrà sempre aquesta distància prudencial que ens separa. Què ha de fer per aconseguir-ho si nosaltres estem rotant?? Ho podeu provar vosaltres mateixos.

Si ho heu fet/imaginat veureu que la manera és que el nostre amic, vagi orbitant al nostre voltant i alhora girant sobre si mateix, també. Quan haguem donat una volta sencera sobre nosaltres mateixos, el nostre amic també ho haurà fet, i a més tornarà a estar al punt de partida.


Aquí tenim una representació de la rotació de la lluna al voltant de la terra.

Molt bé, ara (encara que una mica marejats) ja sabem quin és el moviment que ha de fer la lluna. Però, un moment, pot ser que la naturalesa permeti aquestes casualitats? Pot ser que per pura xamba, la lluna tingui el mateix període de rotació sobre si mateixa que de translació al voltant de la terra?

No és ben bé així, aquest fet també té una explicació.

La Terra té una força d'atracció sobre la Lluna que fa que aquesta es mantingui orbitant al seu voltant, però que també la deforma en la direcció que uneix la Lluna amb la Terra, la distància més curta que les separa (i per tant, aquella en que l'atracció és més forta). El resultat és el mateix que amb el de les marees a la Terra, però amb la superfície rocosa lunar.

Aquest efecte s'ha tingut en compte des de fa molt de temps, en els estudis lunars que s'han fet, com mostra aquest mapa lunar, realitzat el 1647.

A aquest efecte li hem de sumar el que fa que l'atracció gravitatòria de la Terra és més forta en aquesta deformació, i això produeix un efecte de ralentiment de l'òrbita del satèl·lit al voltant de la Terra.

VOSALTRES MATEIXOS

Tornant a "l'experiment" d'abans podem imaginar que el nostre amic orbita al nostre voltant, però dóna voltes sobre ell mateix molt més ràpid i no sempre li veiem la cara. Per arreglar-ho, prenem una corda i unim el seu nas amb la nostra mà i estirem. Anirà frenant la seva rotació fins que la corda quedarà tensa i unirà fent una recta el seu nas amb la nostra mà.

Aquest ralentiment s'ha donat, fins al punt en que la deformació que la Terra fa sobre la Lluna sempre apunta cap a nosaltres.

Doncs això és, el per què la lluna sempre ens ensenya la mateixa cara.

Sempre??? NO!!!

Jejeje, mai acabem, eh?

Per una sèrie de complicacions que té l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra (és el·líptica, no està en el mateix pla que la Terra i el Sol, la lluna té l'eix de rotació inclinat respecte el pla de la seva òrbita al voltant de la Terra) trobem que depenent del punt de l'òrbita on siguem podem veure una mica més enllà del seu pol nord o del sud, o una mica més enllà de l'est o de l'oest de la seva cara visible.

Aquí podeu veure, la representació de la lluna que es va veure durant el mes de setembre de 2005, dia a dia.

Per tant, en total, només per observacions terrestres, tenim un coneixement d'un 59% de la superfície lunar, enlloc del 50% que seria lògic pensar.

Comencem!!!

Bé, doncs aquí comença un projecte que tinc de fa temps.

Si em coneixeu mínimament, sabeu que tinc una petita dèria. Diga-li dèria, diga-li curiositat... Aquesta curiositat de voler saber, voler conèixer m'ha portat a estudiar una llicenciatura. A estudiar Física. L'objectiu de tot plegat? Doncs això, conèixer una interpretació de com funciona el món. Conèixer i saber com funcionen algunes lleis, que dia rere dia són posades a prova de nou, i que ens han permès avançar en determinats camps.

L'objectiu d'aquest espai a la xarxa? Que la gent perdi la por a endinsar-se en el món de la ciència (de la física en concret). Començaré penjant diferents posts sobre petites explicacions de fets que ens rodegen en el nostre dia a dia i que a mi sempre m'han picat la curiositat. Crec que és molt atractiu començar per aquí.

Però de totes maneres, si això és un blog, és perquè sigui interactiu, no? Per tant, si em deixeu comentaris amb preguntes que tingueu (no us passeu, eh? que encara estic fent la carrera i no sóc cap gènia de la làmpara...) intentarem donar-los una explicació/resposta.

Aquest no pretén ser un blog de grans discussions científiques. Senzillament, un punt d'apropament entre la societat en la que vivim i els "friquis" que dediquem dies sencers a fer problemes i demés.

Doncs això és tot... a veure què tal funciona!