29 de juliol del 2006

calor + humitat = estiu :: Si, i arrugues també!!!

Per què??!!
Per què haig de planxar??!!
No hi ha una manera menys calurosa de treure les arrugues a la roba??!!


Aquesta pregunta em feia jo l'altre dia i me la tornaré a fer demà mateix. Doncs vinga, anem a veure si hi ha una altra manera de fer-ho.

Per trobar-ho, una bona manera és veure com "funciona" un teixit de cotó (ens centrarem en aquest material del qual tots en tenim la majoria de samarretes i demés). És a dir, com s'arruga i es "desarruga".

COM I PER QUÈ S'ARRUGA LA NOSTRA ROBA?

Per entendre-ho farem, com fan als anuncis de detergent. Entrarem a dins la roba.

VOSALTRES MATEIXOS

A la imatge tenim fibres de cotó sense teixir. Les samarretes són les mateixes fibres teixides com tots hem vist alguna vegada.

Doncs ara, fem un segon esforç d'imaginació i entrem dins d'una d'aquestes fibres per saber de què i com està feta. Un fil de cotó (i moltes altres fibres naturals) està fet de filaments de cel·lulosa.

Continuem.

Què és un filament de cel·lulosa?
És un polímer que es dóna a dins les cèl·lules de les plantes.

Ei, ens estàs complicant la vida!!!

Què és un polímer?

Si complico l'explicació és perquè és necessari per entendre el que passa. I no ho estic fent tant, només hi ha un parell de paraules una mica extranyes.

Un polímer. Vigileu!!! Entrem a dins del terreny de la química!!! Un terreny perillós!!! (records, als meus "amics" químics );·P

Un polímer és una molècula gegant. Ho podem entendre com una cadena formada per moltes molècules enganxades l'una amb l'altra (en el cas del cotó, aquestes molècules són de glucosa (sisisi, de sucre!!!)).

Aquests llargs filaments, tenen un curiós comportament.

Cada molècula d'aquesta cadena està enganxada amb les seves veïnes per un enllaç. Quan dobleguem un filament, arriba un punt que aquests enllaços es trenquen i la fibra canvia la seva forma, adoptant la curvatura que li hem donat. Això a escala macroscòpica passa amb conjunts de filaments i el resultat són canvis en l'aspecte del teixit.

Aquest procés també es coneix popularment com: "Se m'han arrugat els pantalons".

Molt bé, doncs una vegada estan arrugats... els hem de desarrugar.

COM DESFEM UNA ARRUGA?

Per desfer una arruga, hem d'aconseguir que la cadena es torni a trencar, adopti la forma que nosaltres volem i es torni a "soldar".

Per fer-ho l'atacarem als seus punts dèbils: la calor i la humitat.

Quan escalfem qualsevol material, el que estem fent a nivell microscòpic és que totes les molècules es posin a vibrar amb més força. Per tant, si fem vibrar amb més força els polímers serà més fàcil que es trenquin els enllaços.

Quan diem que un teixit està humit, el que passa a nivell microscòpic és que entre les molècules d'aquest n'hi tenim d'aigua. Això fa que la distància entre cada molècula de la cadena sigui major, que l'enllaç sigui més feble i per tant, més fàcil de trencar.

AQUÍ tenim l'explicació a PERQUÈ la roba surt arrugada quan surt de la rentadora, a perquè no hi ha manera de planxar-la si ens la deixem uns dies a la secadora...

I també a si l'única manera de treure-li les arrugues és planxant.

Per donar a les fibres la forma que nosaltres volguem (normalment: ordenar-les totes en la mateixa direcció, tot i que sobre gustos no hi ha res escrit) hem d'aplicar a la roba humitat i calor, i ordenar-les.

QUÈ FA LA PLANXA??? Aplica humitat i calor a la roba, i nosaltres li donem la forma que volem.

Així que de moment, segueix sent necessari planxar la roba per deixar-la llisa, llisa.

Si algú té una idea més bona, o no ha entès res... comentaris! I ens escrivim!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Buenas,

I què passa si ajuntes calor, humitat i gravetat?
Aquesta és una gran resposta per a tu, la millor amiga de la gravetat, tu que sempre sucumbeixes als seus efectes!

Doncs si pengem una gran xarxa de molècules de glucosa formant llargs filaments i teixint una camisa (visca la química!!) d'un penjador, i el posem dins el lavabo mentre ens fem un bany calentet... haurem planxat verticalment la vestimenta! la gravetat fa de planxa invisible!

Ja sabem que no podem estendre tota la rentadora mentre ens dutxem però com a solució d'urgència funciona.

Ptons parisins!

Àngela ha dit...

EFECTIVAMENT!!!

Resposta a la que podem arribar (i que de fet més d'una vegada i de dues tots hem dut a la pràctica), ja sigui per deduccions teòriques o pràctiques.

En concret a Diables, un dia ho vam experimentar prou bé, inundant el cuartutxo d'improvitzades "barres de cortina" on penjar quilos i quilos de cotó mullat.

I que no van quedar ben llisos tots els trajes!!!

jejjee

petons i abraçades per les dues!!!

per cert, l'altre dia vaig estar a punt de menjar-me el terra mentre venia una entrada de piscina... No hi vaig arribar, ho vaig solucionar amb una elegant pirueta!!! a la feina em comporto