tag:blogger.com,1999:blog-313924992024-03-13T03:00:40.746+01:00Si jo he pogut... vosaltres també!" No has entès realment una cosa, fins que no ets capaç d'explicar-la a la teva àvia. " - A. EinsteinÀngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.comBlogger70125tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-54403779932848897602009-01-17T19:43:00.005+01:002009-01-17T20:14:55.004+01:002009, tornem amb l'any! :)<div style="text-align: justify;">Reprenem la periodicitat del blog després d'una parada semi-obligada. Des del setembre passat i fins ara he estat bastant ocupada fent un esprint final per acabar la carrera i poder tenir un paper que digui que se'm considera llicenciada en Física. Encara haig de saber la nota de la gran i estupenda Física de Fluids i entregar un parell d'informes però podríem dir que el gros de la carrera ja està fet! :p<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwyphgdeN9NMsZTmDyHSIBl4oabsnNZjrh8-5L514YWjfITIU2FLdPhk4u-cmA39QLFySH6ko-pSLDF1-X1ncz4wRZyIYNCl8c-g1VrIJdg3zdzhocLb-RiyuHNL5d_X3I09xPw/s1600-h/DSC03746.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwyphgdeN9NMsZTmDyHSIBl4oabsnNZjrh8-5L514YWjfITIU2FLdPhk4u-cmA39QLFySH6ko-pSLDF1-X1ncz4wRZyIYNCl8c-g1VrIJdg3zdzhocLb-RiyuHNL5d_X3I09xPw/s320/DSC03746.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292342539026127746" border="0" /></a><br /><br />Què voldrà dir això?? Doncs no ho sé ben bé perquè aquest útlim any he vist que ara senzillament estava preparada per poder començar a estudiar alguna cosa i poder dedicar-me a treballar en alguna branca d'aquesta ciència. Però estic cansada. El meu cap em demana repòs de formulismes matemàtics durant un temps. I això serà l'excusa perfecte per poder tenir més temps per fer el que m'agrada. Continuar expicant-vos coses que crec que són interessants per tothom i a les que la ciència ha donat una explicació. Així, a poc a poquet anem col·locant granets de sorra en la socialització del coneixement científic, que no està gens malament, no?<br /><br />En definitiva que estic extremadament contenta de tornar-m'hi a posar, que les ganes són moltes i que perquè no es donin aquests abandons als que us he malacostumat he decidit que hi haurà una publicació periòdica. Cada 15 dies més o menys, tindrem nova aportació com a mínim. Si alguna setmana m'inspiro doncs tot això que guanyarem.<br /><br /><div style="text-align: center;">ARRANQUEM MOTORS!!! :D<br /></div><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-3323862490802370442008-09-27T19:36:00.007+02:002008-10-14T21:16:28.522+02:00per què invertir en el LHC?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.gra2.com/images/library/Image/cern-entrance.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 152px; height: 160px;" src="http://www.gra2.com/images/library/Image/cern-entrance.jpg" alt="" border="0" /></a>Des de l'últim post escrit durant el setembre. Ja ningú comenta res de la "màquina-laboratori" que fa poc ens havia d'enviar a tots a l'altre barri. Sembla que tot està en ordre i pel moment la física de partícules ha tornat a l' n-èssim pla que li correspon dins d'aquesta societat.<br /></div><div> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però en aquest petit lloc de la xarxa, som una mica com el reducte gal que tenien Astèrix i Obèlix, i resisitim. Encara xerrarem una mica més sobre el tema. Perquè de fet, a banda del rap... què en sabem de l'LHC? </div><div> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Avui us aproparé (perquè a la xarxa ja està escrit tot això) a la resposta d'una qüestió que segur que us heu fet sentint parlar de tot això...<br /></div><div> </div><br /><div style="font-family: verdana; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">PER QUÈ CAL CONSTRUIR I INVERTIR EN UN ACCELERADOR DE PARTÍCULES?</div><div> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per ajudar a la comunitat de físics del món a treballar. La cosa s'ha anat complicant des de que Newton disparava bales de canó, i les evidències experimentals ara són bastant més complicades d'encertar. </div><div> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els físics de partícules estan intentant explicar el funcionament de les partícules bàsiques que conformen l'Univers. Això és, les partícules de què estan formats els protons i neutrons, els electrons i moltes altres partícules que es necessiten perquè tot encaixi.<br /></div><div><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://eltamiz.com/wp-content/uploads/2007/11/produccion-de-un-boson-de-higgs.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 189px; height: 157px;" src="http://eltamiz.com/wp-content/uploads/2007/11/produccion-de-un-boson-de-higgs.png" alt="" border="0" /></a>De moment el model teòric construit que té més números per esdevenir el definitiu és el <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Model Estàndard.</span> Entre moltes altres coses, aquest model intenta explicar el motiu pel que les partícules tenen massa o perquè n'hi ha que no en tenen. Per poder donar una explicació racional a tot això, s'ha fet una hipòtesi, l'existència d'una nova partícula (el <span style="font-weight: bold;">bosó de Higgs</span>) que encara no s'ha trobat mai.<br /></div><br />Un dels objectius dels investigadors i dels detectors del LHC és trobar-la.<br /><br /><div style="text-align: justify;">A banda d'això, un fet poc conegut però no per això poc sorprenent és el fet que no sabem <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">de què està fet el 96% de l'univers on vivim</span> (alerta, que és la gran gran gran majoria de <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.universquark.com/wp/wp-content/uploads/2007/05/anell-de-materia-fosca.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 161px; height: 162px;" src="http://www.universquark.com/wp/wp-content/uploads/2007/05/anell-de-materia-fosca.jpg" alt="" border="0" /></a>l'univers, eh?). La matèria que nosaltres veiem està feta de partícules ordinàries més o menys ben conegudes i estudiades, o en procés d'estudi. Però aquesta immensitat de matèria (des d'una pilota de tennis fins a una estrella de neutrons) només és el 4% de la matèria que trobem a l'univers.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Hi ha evidències d'una quantitat molt més gran de matèria i energia, que encara no s'ha pogut descobrir ni què és ni com és. En un atac d'enginy desmesurat, la comunitat científica les ha anomenat matèria fosca i energia fosca.<br /></div><br /><div style="text-align: center;">A banda d'això, altres incògnites com per exemple:<br /></div><ul style="text-align: center;"><li>múltiples qüestions sobre l'antimatèria</li><li>com era la matèria durant el primer segon posterior a l'explosió del Big Bang?</li><li>l'espai té 3 dimensions o en té més?<br /></li></ul></div><div> </div><div style="text-align: center;">... també seran objecte d'estudi amb l'ajuda d'aquest gran laboratori.<br /></div><div><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-75384562820949283382008-09-11T13:10:00.008+02:002008-09-16T17:21:35.097+02:00Les partícules ja volten, i tots continuem aquí!<div style="text-align: justify;">El passat 10 de setembre va passar un fet insòlit que poques vegades es dóna. La gent parlava pel carrer de recerca en física nuclear, als diaris gratuïts en feien al·lusions, era "vox populi" que se'n diu.<br /><br />Però per què? Aaaah, senyores i senyores. Perquè el món havia d'acabar engolit per un forat negre que es creés dins d'aquell accelerador. La ciència hi va posar una remota hipòtesi i el morbo va fer la resta. Doncs aprofitarem que ara és fresc a les nostres ments, i que la vostra curiositat per saber què passa allà realment, i de què va això del forat negre és elevada per fer una mica de física nuclear.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >EL LABORATORI MÉS GRAN DEL MÓN</span><br /><br />L'origen de tot és trobar proves experimentals de les teories que fa anys que s'estan especulant en el terreny de la física de partícules. El problema és que per poder experimentar i provar aquestes hipòtesis realitzades es necessiten energies similars a les que es van donar durant el Big Bang. Aconseguir això, fins fa pocs dies no era possible.<br /><br />El CERN (European Organization for Nuclear Research) es van posar les piles i van decidir que amb inversions provients de l'acord entre diferents estats i universitats, seria possible. Va començar la construcció del LHC (Large Hadron Collider), que traduït al català és el "Gran Col·lisionador d'Hadrons.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://cosmicvariance.com/wp-images/LHC_arial.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 210px; height: 174px;" src="http://cosmicvariance.com/wp-images/LHC_arial.JPG" alt="" border="0" /></a>En aquesta imatge veiem marcat amb groc, el LHC. Situat entre 50 i 175 metres sota terra, i entre la frontera de França i Suïssa, aquest túnel d'uns 27 quilòmetres de circumferència és l'accelerador de partícules més gran del món.<br /><br />En propers posts explicarem ben bé què fa i què busquen els científics de més de 34 països, amb aquest accelerador. Però ara ocupem-nos del que tots teniu al cap...<br /><br />...<br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;font-family:verdana;" >... QUÈ ÉS AIXÒ DELS FORATS NEGRES?</span><br /><br />Fa temps ja en vam parlar al Nofapor. Concretament parlàvem de la seva formació <a href="http://nofapor.blogspot.com/2006/08/forats-negres-els-cadvers-de-les-grans.html">aquí</a>, i d'algunes característiques i dubtes que sorgien del seu estudi en <a href="http://nofapor.blogspot.com/2006/08/forats-negres-la-gran-incgnita.html">aquest altre post</a>.<br /><br />Doncs els forats negres de què xerraven relacionats amb la posada en marxa del LHC, no tenen res a veure amb els que coneixem fins al moment. L'especulació era sobre forats negres quàntics. Això és, probabilitats de l'existència de forats negres de tamany de les partícules d'estudi. A banda d'això, segons els models fets, aquests eren inestables i ràpidament degeneraven, és a dir, desapareixien.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Però d'on sortien?</span> Si una de les teories especulades durant un temps esdevenia certa, es podien arribar a donar dins el LHC, en les condicions que he especificat més amunt. Diferents informes es van realitzar per experts que res tenien a veure amb l'experiment, i tots ells van certificar que la posada en marxa de l'accelerador era segura.<br /><br />Així que com veieu, podeu dormir tranquils. Algun dia la Terra desapareixerà, però de moment encara no ens ha arribat l'hora.<br /><br />D'aquí poc intentarem explicar què busquen els científics amb aquest laboratori tan poc modest.<br /><br /><br />Per anar fent boca, us deixo amb els mateixos investigadors del CERN, que us ho expliquin de manera ben amena.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/j50ZssEojtM&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/j50ZssEojtM&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-36689336294520181902008-07-22T17:16:00.004+02:002008-07-22T18:14:28.604+02:00fent calendari astronòmic<div style="text-align: justify;">Hola de nou!<br />Aquí un post ben estiuenc i per tant, poc dens de llegir. Però espero que no per això sigui menys interessant.<br /><br />Alguns de vosaltres ja sabeu de la meva afició per l'astronomia. I de la meva afició per intentar que la gent quan és de nit, aixequi una mica el cap i es fixi en la història i els fenòmens que ens observen des d'allà dalt. Doncs bé, què millor que una nit estival per tal de contemplar el firmament una estoneta.<br /><br />I ara algú al qui faci mandra sortir (en el millor dels casos amb algun jersei) per contemplar el firmament em dirà... però si sempre està igual el cel, ja sortiré demà. I un dia per l'altre... arribarà el setembre i encara estarem igual. Doncs vinc amb els arguments necessaris per arrencar-vos la mandra i fer-vos sortir.<br /><br />Aquí va un calendari amb els esdeveniments que succeiran en els propers mesos per tot el món (com que tinc amistats escampades per quasi tots els continents no me n'estalviaré cap)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >AVUI AL CEL VEUREU...</span><br /><br />Si us hi heu fixat, aquests dies al cel hi ha un punt brillant a una distància relativament propera a la lluna. El veureu segur perquè a les ciutats, on per desgràcia no hi ha gaire estrelles és l'única o de les úniques que es veu. A llocs on la contaminació lumínica no sigui gaire present, el distingireu de la resta d'estrelles perquè és molt més brillant.<br /><br />Doncs aquest punt és Júpiter.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e2/Jupiter.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 216px; height: 216px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e2/Jupiter.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />Ja podeu fardar davant de les amistats i ligues estiuencs varis, perquè és molt fàcil de localitzar i sempre impresiona més veure un planeta que una estrella qualsevol, no?<br /><br />El motiu de tal brillantor, és que està situat en <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">oposició</span>. Això vol dir que la Terra s'ha situat just entre el Sol i el planeta en qüestió i d'aquesta manera el 100% de la superfícies visible des de casa nostra està il·luminada i per tant reflexa aquesta llum. Això fa que sigui molt més brillant.<br /><br />Aquesta situació no és l'habitual ja que nosaltres veiem la meitat de la superfície d'un planeta, però aquesta no té perquè estar tota il·luminada. Passa exactament igual que amb la lluna. Si aconseguíssim fer la imatge prou gran veuríem una imatge similar a la de la lluna quan no està plena.<br /><br />Doncs bé, la fase de Júpiter va ser "plena" el 9 de juliol, així que ara encara és molt brillant, però poc a poc anirà deixant de ser-ho. Seguiu-li la pista!<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >PROPERAMENT...</span><br /><br />I en els propers mesos tindrem:<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">1 d'agost:</span> <span style="color: rgb(51, 51, 255);">ECLIPSI TOTAL DE SOL</span> (Visible des de Canadà, Groenlàndia, Sibèria, Mongòlia i la Xina)<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">1 d'agost: </span><span style="color: rgb(51, 51, 255);">ECLIPSI PARCIAL DE SOL</span> (Visible des de l'orient d'Amèrica del Nord, i el nord d'Europa i Àsia)<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">17 de juliol - 24 d'agost: </span><span style="color: rgb(51, 51, 255);">PERSÈIDS. </span><br />Pluja d'estels que té lloc durant tot l'estiu, amb un pic d'intensitat el dia 12 d'agost. Aquesta serà la més intensa que podrem observar en condicions aquest any. Hi haurà la de les Leònides durant el més d'octubre, però costarà d'observar degut a que aquells dies són dies de lluna plena.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">15 d'agost:</span> <span style="color: rgb(51, 51, 255);">Oposició de NEPTÚ</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">16 d'agost: </span><span style="color: rgb(51, 51, 255);">ECLIPSI PARCIAL DE LLUNA</span> (Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i est d'Amèrica del Sud.) ... Per tant, aquest serà visible des de Catalunya.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">13 de setembre: </span><span style="color: rgb(51, 51, 255);">Oposició d' URÀ</span><br /><br />Apa, doncs ja tenim l'estiu astronòmic enfilat. Espero que almenys, us ajudi a treure el cap per la finestra algun vespre... jo ja em donaré per satisfeta.<br /><br />Ah! Si ho feu, dieu-me què us ha semblat!<br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-8134835602059244832008-07-01T17:48:00.003+02:002008-07-02T14:02:17.653+02:00com arribem a GJ-436c? (II)<div style="text-align: justify;">Fa un temps, explicàvem en aquest <a href="http://nofapor.blogspot.com/2008/05/com-arribem-gj-436c-i.html">post</a> un dels mètodes que tenen els físics per poder trobar indicis de planetes que per les seves característiques són massa petits per poder ser vistos mai per un telescopi.<br /><br />Vam veure que una manera era fent un estudi de la llum que emetia l'estrella que orbitava amb el suposat planeta. Però encara tenim una altra manera de trobar evidències de l'existència d'un objecte orbitant al voltant d'una estrella. I aquest segon mètode (l'altre més usat avui en dia) és molt més intuïtiu que el primer.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;font-family:verdana;" >TRANSITANT</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.floridastars.org/icons/transit.venus.04.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 209px; height: 209px;" src="http://www.floridastars.org/icons/transit.venus.04.jpg" alt="" border="0" /></a>La imatge que veiem a l'esquerra correspon al mes de juny de l'any 2004. En un moment en que Venus va passar entre la Terra i El Sol (fet que fa sovint) però amb la peculiaritat de passar-hi a la mateixa alçada i produir el que en astronomia s'anomena un <span style="font-weight: bold;">trànist</span>.<br /><br />És la mateixa circumstància que es dóna quan tenim un eclipsi. El planeta per això, es troba molt més lluny de nosaltres que la lluna i és molt més petit. Això fa que no tapi tot el disc solar, sinó que senzillament es vegi com una taca quan observem el sol amb un telescopi.<br /><br />És de suposar que això passa amb Venus, Mercuri i el Sol, però que amb la resta de planetes que orbiten al voltant de les seves estrelles també passarà.<br /><br />I ara una d'aquelles preguntes amb una reposta tan òbvia...<br /><br />I què passa quan un planeta passa per davant de l'estrella que el manté orbitant?<br />Que una part de llum no ens arribarà. El que es coneix popularment com a ... farà ombra. Efectivament. En la imatge de més Venus fa ombra a una part del sol que no veiem.<br /><br />És d'esperar que en la resta d'estrelles es comporti de la mateixa manera. El que canviarà serà que tant l'estrella com el planeta són força més lluny que el Sol, però el fenomen hi serà igualment.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV5SrSVendONBjBgqDAArgI1J2wPpKXojQsG9nh91DdNRscM3Xgg_i3ndf8MJvE6_Ui2yEabNhgNFMCytmrhFxv2tmTbkpO7w90gtXB4yG_TfH3YpwlZJCbzRir6s1RefQqx14eQ/s1600-h/800px-Planetary_transit.svg.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV5SrSVendONBjBgqDAArgI1J2wPpKXojQsG9nh91DdNRscM3Xgg_i3ndf8MJvE6_Ui2yEabNhgNFMCytmrhFxv2tmTbkpO7w90gtXB4yG_TfH3YpwlZJCbzRir6s1RefQqx14eQ/s320/800px-Planetary_transit.svg.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5218183307076179938" border="0" /></a>Quan podem observar el fenomen el que veiem és el que surt representat més amunt. Si anem registrant la llum que ens arriba del Sol a mesura que va passant el temps, trobarem que aquesta disminueix quan el planeta comença a travessar el disc de l'estrella, i que torna a augmentar fins a la intensitat inicial quan el trànsit ha finalitzat. Analitzant aquestes corbes, els astrofísics poden determinar el <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">tamany</span> que tenen els planetes.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0); font-family: verdana;">NO TOT SÓN AVENTATGES</span><br /><br />Però malauradament no tot és tan senzill i aquesta tècnica no servirà per tots els exoplanetes. Perquè succeeixi això, cal que el planeta i l'estrella estiguin alineats de manera que nosaltres ho poguem veure. Per entendre'ns, si el planeta que hi ha dibuixat més amunt enlloc de estar en aquesta posició, orbités sobre el pla de la vostra pantalla de l'ordinador seríem incapaços de veure cap trànsit.<br /><br />Per solucionar això... no hi podem fer res. Només podrem estudiar planetes que estiguin en aquesta situació respecte a nosaltres. La resta o els detectem per altres mètodes, o ens passaran per alt.<br /><br />Podria allargar-me més, però de moment parem aquí, que ja som al juliol i les neurones estan tovetes. Espero que amb la calma d'haver acabat els exàmens en breu apareixerà algun altre post per aquí, parlant segur d'alguna cosa moooolt interessant.<br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-85348116945846999072008-06-04T23:46:00.003+02:002008-06-05T00:19:48.564+02:00la dura realitat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5XDTcvtbBea4P7RRbHP1D2YKO1cKx5ACvywS4J-n7BxRDj7T1CjOPBjd76OYI_cj2bJEKWWg9Nu_DMqX6_m9fvrCdi0j1OvIXrHvOZXWW9xKZkeQNnjaC2q6ZcP_ZJ222ESaEfQ/s1600-h/DSC03773.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5XDTcvtbBea4P7RRbHP1D2YKO1cKx5ACvywS4J-n7BxRDj7T1CjOPBjd76OYI_cj2bJEKWWg9Nu_DMqX6_m9fvrCdi0j1OvIXrHvOZXWW9xKZkeQNnjaC2q6ZcP_ZJ222ESaEfQ/s320/DSC03773.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5208154083191545986" border="0" /></a><br />Avui una mica de post distès, que tot i que cada vegada n'hi ha més que anem caient en el món de l'avaluació continuada... no s'escapa a ningú que el juny encara segueix sent: EL MES DELS FINALS.<br /><br />D'aquí la meva desconnexió blocaire aquest temps. Bé, també he volgut que anéssiu paint tot el que per aquí corre, ja que rebia notícies d'alguns de vosaltres dient-me que encara teníeu molta feina a llegir. Així doncs, continuem endavant però amb més calma.<br /><br />I avui una cara de la ciència, que no per més amagada deixa de ser real. La facultat. Aquest món al que només tenim accés uns pocs i no perquè la resta de gent no hi pogueu entrar, sinó perquè no voleu entrar. Perquè fa por... :p<br /><br />Potser el que ve a continuació no arregla aquesta por, sinó que l'augmenta. El que sí que farà és mostrar la cara més dura i real de l'ensenyament de la Física. A continuació una selecció del bo i millor que podem sentir a les aules de la facultat mentre els nostres estimats doctors i doctores ens il·lustren amb els seus coneixements.<br /><br />No vull començar amb aquest magnífic recull, sense dir que és gràcies a PLANTA 8 (La revista satírica, burlesca i no oficial de la Facultat de Física) que he pogut seleccionar el bo i millor del que se sent per la facultat. Tots els fragments que trobeu a continuació són extrets de la secció "Paridari" del nº 49 de la revista.<br /><br />Comencem!<br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe d'anàlisi matemàtica II ...</span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"><br />"No m'he inventat les altres fórmules de la resolució. Doncs perquè em critiqueu aquesta que m'he tret de la màniga?"</span><br /></div><br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe d'Anàlisi Matemàtica I ...<br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">"Convergència i Unió s'haurien de separar, ja que físicament és un concepte erroni. Allò que convergeix com a molt s'aproxima i només s'arriba a unir passat un temps infinit. És de suposar que en el final de l'Univers el Mas i el Duran tornaran a formar partit." </span><br /></div><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe d'Electrodinàmica Clàssica...</span><br /><br /><div style="text-align: center;">"Sóc la cosa més teòrica que hi ha a la facultat, jo una bombeta no te la sé canviar."<br /><br />"Aquí tenim una font... no és l'Antònia però és una font. No podeu aprovar aquesta assignatura si no sabeu qui és Antònia Font."<br /></div><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe de Programació i Tècniques Numèriques...</span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"><br />"Programar amb zeros i uns s'escapa del nostre abast. Potser un autista ho podria fer, però el físic mitjà és incapaç."</span><br /></div><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe de Mètodes Matemàtics II...</span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"><br />"No cal demostrar res... 1/2 és l'invers d'1.......... Vull dir de 2!"</span><br /></div><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe d'Òptica...</span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"><br />"A això se li diu teoria ondulatòria, però li podeu dir com us doni la gana."</span> </div><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una classe de Termo...</span><br /><br /><div style="text-align: center; font-style: italic;">"Todo está por debajo del Segundo Principio, incluso los químicos con sus mierdas de reacciones, y los biólogos para entender lo que hacen sus bichitos. "<br /><br />"La rueda? Ya estava inventada, lo que pasa que los hombres primitivos no la veían."<br /><br />"Aunque no lo parezca ésta es una universidad seria, porque otras se dedican a la pintura y a la decoración, pero esta es fea i seria."<br /><br />"Por cierto me llevo muy bien con los químicos, que aunque haga chistes de químicos e ingenieros, he trabajado con ellos y son muy simpáticos."<br /><br />"Cualquier práctica que se haga con computer, lucecitas... Bah! Chorradas. Imagínense si la termo dependiese del Windows."<br /><br />"La evaluación continuada no es contínua, ya que són tres evaluaciones. La continuidad sólo existe en matemáticas, pero los pedagogos que no saben de esto, decidieron llamarla contínua."<br /><br />"Y alguno me dirá ¿y esto de dónde te lo sacas? Pues yo le diré que me lo saco de... ejem, ejem..."<br /><br />"Avisadme cuando sea la hora. Si sóis demasiado tímidos para decírmelo podéis tirar lápices al suelo o algo."<br /></div><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">En una clase de Mètodes Matemàtics II...</span><br /><br /><div style="text-align: center;">un alumne diu: <span style="font-style: italic;">Si separem la a i la b...</span><br />salta el professor: <span style="font-style: italic;">Separatista! ¡¿Por que vas a separarlas?! ¡Las dos tienen derecho a vivir!</span><br /><span style="font-style: italic;">"Las cuerdas normalmente, las que se compran por ahí, són finitas."</span><br /></div><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(204, 0, 0);">SOM O NO SOM HUMANS?</span><br /></div>...Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-33561739255834525212008-05-03T12:37:00.006+02:002008-05-03T20:13:03.589+02:00com arribem a GJ-436c? (I)<div align="justify"><em>Com provar l'existència d'un cos que no podem veure i al que no podem arribar?</em></div><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Aquest és el problema que han hagut de solucionar els físics que estan realitzant investigació en <strong><span style="color:#3333ff;">exoplanetes</span></strong>. Aquest prefix senzillament ens indica que seran planetes situats fora del Sistema Solar. Si són fora del Sistema Solar, no els podrem detectar amb els telescopis de que disposem. Necessitarem usar altres mètodes.<br /></div><br /><div align="justify">Però quins? Si no és visualment, com ho fem? El que si saben fer els físics que fan recerca avui en dia, i prou bé, és estudiar les dades que arriben de les estrelles dels punts més recòndits i llunyans de l'univers, i que els proporcionen tot tipus d'informació sobre l'astre que ha enviat aquells fotons (llum) que s'han recollit a la terra amb el telescopi adient.<br /></div><br /><div align="justify">Doncs bé si sabem com haurien de ser les dades que ens han d'arribar si l'estrella estés sola, buscarem <strong><span style="color:#3333ff;">anomalies </span></strong>en el seu estudi que seran degudes a un possible planeta que hi està orbitant. Mirem quines són algunes aquestes mesures més detingudament i se'ns obrirà un món.</div><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Comencem avui amb el més destacat, d'aquí poc vindrà l'explicació d'un altre dels més importants i finalment acabarem aquesta sèrie de fascicles veient com s'ha utilitzat per trobar el que sembla que és el planeta més petit descobert fins al moment.<br /></div><br /><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#ff0000;"><strong>CANVIS DE VELOCITAT</strong></span></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Quan diem que una estrella té un planeta que orbita al seu voltant, estem tots cometent un error. El que hauríem de dir és que l'estrella i el planeta estan orbitant. Els dos orbiten al voltant d'un punt (centre de masses del sistema). El que passa és que normalment el cos que té més massa té una òrbita molt més discreta i propera al centre de masses i la del planeta és la més apreciable. Però la situació que es dóna és una cosa semblant a la de la imatge que tenim a l'esqurra.</div><br /><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDOcXn0_bDrzWB6UBspWa9RQGjZAs9hU7yF9MfwxJbzuuOHdjKTrT3R_ak8PGPbSJXDh110ZyCqT2YHsW1h60qWEu9MwpCBYsDfPP5kuVC7Idv_3AaaWqxFhyFcBSQSwPDWcnNJw/s1600-h/orbita.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196117396317659106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDOcXn0_bDrzWB6UBspWa9RQGjZAs9hU7yF9MfwxJbzuuOHdjKTrT3R_ak8PGPbSJXDh110ZyCqT2YHsW1h60qWEu9MwpCBYsDfPP5kuVC7Idv_3AaaWqxFhyFcBSQSwPDWcnNJw/s320/orbita.bmp" border="0" /></a>La creu vermella és el centre de masses, i tan l'estrella com el planeta orbiten al seu voltant. Si el planeta no hi fos, l'estrella restaria "quieta". I poso "quieta" perquè en realitat nosaltres si observem des de la terra veurem com s'allunya de nosaltres. Això és degut a que l'univers s'està expandint i les galàxies i estrelles que ens envolten s'estan allunyant de nosaltres lentament. </div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Doncs gràcies a aquest fet ja tenim un mètode de detecció de planetes! Si quan observem una estrella veiem que s'allunya sense cap variació periòdica en la seva velocitat, sabrem que està sola. Si l'estrella s'allunya amb variacions periòdiques en la seva velocitat, sabrem que en realitat el que està fent és orbitar al voltant d'un punt degut a l'acció d'un planeta proper a ella. </div><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Això farà que l'estrella s'acosti i s'allunyi de nosaltres periòdicament.<br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#ff0000;"><strong>L'EFECTE DOPPLER</strong></span></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Però com mesurem la velocitat d'una estrella només analitzant els fotons que ens arriben d'ella? No sembla gaire senzill, això. Doncs més del que us penseu, el principi físic que s'utilitza l'hem estudiat tots a Batxillerat (presentant més o menys atenció, aquí ja no m'hi fico): l'Efecte Doppler. </div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Senzillament aquest l'explicació d'aquest efecte es centra en veure com varia la freqüència d'una ona quan la font d'aquesta s'allunya o s'apropa cap a nosaltres. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Doppler_effect.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 133px; CURSOR: hand; HEIGHT: 139px" height="178" alt="" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Doppler_effect.jpg" border="0" /></a>Tots tenim al cap el so característic de les sirenes d'ambulàncies, o cotxes de bombers quan circulen a velocitats considerables pel nostre costat. Quan s'acosten es van fent més i més agudes i quan s'allunyen poc a poc es van fent més greus. Això és l'efecte Doppler i el mateix podem mesurar amb la llum que ens arriba de les estrelles. </div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">En les ones sonores, més freqüència implica sons més aguts i menys freqüència implica sons més greus. En el cas de les ones lumíniques més freqüència implica colors més blavosos i menys freqüència implica colors més rogencs com ja hem explicat per aquí altres vegades. </div><br /><div align="justify"><strong><span style="color:#3333ff;">I com ho usen això els astrònoms? </span></strong></div><div align="justify"></div><div align="justify">Estudiant els espectres de les diferents estrelles que observen. Un espectre s'aconsegueix prenent la llum que arriba al telescopi procedent de l'astre que estudiem i difractant-la amb un prisma. Segurament tothom ha vist alguna vegada l'experiment aquell que consisteix en fer passar un feix de llum blanca per un prisma, i en el que s'aconsegueix separar tots els rajos que hi havia barrejats segons les seves energies. </div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Doncs quan fem això amb la llum d'una estrella aconseguim aquesta dispersió de colors amb unes marques més fosques molt fixes. Aquestes són les línies d'absorció, i són la signatura dels diferents elements químics que hi ha dins l'estrella que fan que determinades freqüències de llum no puguin escapar de l'estrella ja que són usades pels electrons d'aquells elements per agafar energia i poder saltar a diferents nivells energètics molt determinats. </div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Un dia ja pararem més atenció al funcionament atòmic, però de moment només cal conèixer aquesta qüestió pel que fa a poder comprendre el mesurament de l'Efecte Doppler. </div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Les línies d'absorció tenen una freqüència molt marcada d'aparició, ja que depenen dels elements que contingui l'estrella. Cada element té unes freqüències i aquestes són conegudes pels investigadors. </div><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/14/Redshift.png"><img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 120px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" height="456" alt="" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/14/Redshift.png" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Per tant:</div><ul><li><div align="justify">mesuren la diferència de posició entre on és la línia d'absorció i on hauria de ser, com podem veure en aquest gràfic de la dreta</div></li><br /><li><div align="justify">saben la diferència de freqüències que hi ha entre la teòrica i la real</div></li><br /><li><div align="justify">saben la velocitat amb la que s'allunya l'estrella</div></li></ul><p align="justify">I sabent la velocitat a la que s'allunya l'estrella, sabran si té variacions o no i si per allà hi ha un planeta que està orbitant o no. </p><p align="justify">Doncs ja ho tenim, un mètode ben eficaç de detecció d'exoplanetes que fins al moment és dels que s'ha mostrat més eficients. Efectivament, cap dels astrònoms que anuncien aquell planeta l'han vist, però tenen proves irrefutables que és allà. </p><p align="justify">Properament, un altre mètode usat molt més intuïtiu encara i que també ens deixarà amb bastants pocs dubtes sobre l'existència d'objectes orbitant al voltant d'estrelles.<br /></p>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-56668610899311789632008-04-21T20:37:00.003+02:002008-04-21T21:20:13.354+02:00cap a GJ 436c !<div style="text-align: justify;">Curiós destí, no?<br /><br />Aquest és el nom que se li ha posat al planeta del que fa poc coneixem la seva existència. Segruament, haureu llegit recentment de la seva existència.<br /><br />I us demaneu, i per què és tan important? Que no s'estan descobrint planetes de manera prou recurrent últimament?<br /><br />Doncs si, portem molts planetes descoberts en els últims anys però no en portem tants que tinguin unes condicions "similars" a les del Planeta Terra. I en aquesta febre que sembla que hi ha per trobar veïns espacials a qui anar a tocar una mica la pera, aquest és un petit passet.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >Però on hem d'anar per trobar-lo?</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:georgia;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Tot i que us recomano que no us hi capfiqueu, ja que no es pot detectar visualment amb cap mena de telescopi. Us heu d'orientar cap a la constel·lació de Leo.</span></span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:georgia;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Aquesta constel·lació, la trobareu just al sud de l'Ossa Major que en principi tots hem buscat alguna vegada pel cel, no?</span></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0a/Leo.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0a/Leo.gif" alt="" border="0" /></a>Un cop la tingueu localitzada... a fer volar la imaginació. A 30 anys llum us heu d'imaginar una estrella amb un parell de planetes, orbitant al seu voltant.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://web.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20080409/fplaneta0.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://web.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20080409/fplaneta0.jpg" alt="" border="0" /></a>Efectivament, així mateix. Doncs el que té l'òrbita més oberta és el nostre destí.<br /><br />Però com ho farem per arribar fins a ell, sense ni tant sols poder-lo veure?<br /><br />Com probar l'existència d'un cos que no podem veure, i al que no podem arribar???<br /><br />En breu... la resposta de la mà de tot un expert. :)</div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-296282779518661952008-03-26T15:09:00.003+01:002008-03-29T14:37:23.136+01:00distàncies microscòpiques gegants<div style="text-align: justify;">Avui un post curt, però que no per això serà menys il·lustratiu o us farà pensar menys. Moltes vegades hem sentit parlar de cèl·lules, de microbis, virus... quan pensem de quina tamany és això, la majoria de respostes que ens donem són..uiiii molt petit, microscòpic!!!<br /><br />Però com de microscòpic? Com de petit o de gran? A continuació unes quantes compararcions molt il·lustratives que a mi, almenys em van deixar una mica al·lucinada.<br /><br />Per començar ens posem a nosaltres com a referència. Antropocentrisme? Potser si, però fills meus, sabem quin tamany tenim, no? Doncs per comparar necessitem una mesura coneguda i aquesta serem nosaltres.<br /><br />Anem a fer una cosa que pot desperatar més d'un somriure en algun de vosaltres, ja que és una acusació que rebem els físics, o els que estem estudiant coses que diuen que algun dia faran que algú ens digui... físics. (recordeu un acudit de vaques esfèriques ? ... )<br /><br />Apa, doncs comencem amb la comparació:<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Suposem que nosaltres som una esfera d'un metre de diàmetre. </span><br /><br />NO ÉS TAN DESCABELLAT. Mentre encara rieu, poseu-vos a cuclilles fets una pilota i comproveu que més o menys teniu un metre de diàmetre.<br /><br />Doncs partint d'aquesta base...<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Una cèl·lula al costat d'una persona, té la mateixa proporció que aquesta persona dins de </span><a style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/National-atlas-rhode-island.png">Rhode Island</a><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">. </span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="color: rgb(0, 153, 0); text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">Un virus al costat d'una persona, té la mateixa proporció que una persona respecte l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. </span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 153);">Un protó (part del nucli de qualsevol àtom) al costat d'una persona, té la mateixa proporció que la distància que hi ha des de la Terra fins a Alfa-Centauri.</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />(4,4 anys llum = 41.624.000.000.000.000 ) m.<br /><br />impressionats?? jo si...<br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-86077985142827369172008-03-16T15:25:00.007+01:002008-03-17T13:37:28.025+01:00El Nobel d'Einstein és quànticSegurament si us demano si Albert Einstein té un premi Nòbel em direu... : <span style="font-style: italic;">"Mmmmm, si."</span><br /><div style="text-align: justify;"><br />I si ara us demano: i per fer què té un Nòbel? <span style="font-style: italic;">"Mmmmm... per algun aspecte sobre Relativitat?"</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKuExgAkqyeAJbrmWRKljJGIJAq2IVi_z6vTrSqQIRcZOSSEGENXDrhKj106etMzAMoucobAVnh0_7V1_nr4nsQxKtft9P_Il6GKXo9Y1QFl-FbzT9LEuL6srClVMPBPoHTg0PHw/s1600-h/200px-Einstein_1921_by_F_Schmutzer.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 117px; height: 153px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKuExgAkqyeAJbrmWRKljJGIJAq2IVi_z6vTrSqQIRcZOSSEGENXDrhKj106etMzAMoucobAVnh0_7V1_nr4nsQxKtft9P_Il6GKXo9Y1QFl-FbzT9LEuL6srClVMPBPoHTg0PHw/s320/200px-Einstein_1921_by_F_Schmutzer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5178688644490497010" border="0" /></a>Doncs no! Einstein va obtenir el Nòbel de física l'any 1921 pels seus estudis sobre l'Efecte Fotoelèctric, que van ser uns dels experiments claus perquè la comunitat científica d'aleshores comencés a creure seriosament en una nova hipòtsesi... la quantització de la natura.<br /><br />Però abans que més lectors abandonin la lectura per culpa de la terminació "quant", deixeu-me començar pel principi, i veureu com tot plegat no fa tanta por.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;font-family:verdana;" ><br />UN PROBLEMA D'ENERGIES</span><br /><br />En un dels 4 articles (i un annex) que va publicar l'any 1905, Einstein plenteja una possible explicació a un experiment que fins al moment no havia pogut entendre la comunitat científica d'aleshores.<br /><br />Veiem quin era <span style="font-weight: bold;">aquest experiment i els resultats que se'n desprenien.</span><br /><br />L'experiment es basa en tenir una placa d'un material i aconseguir que aquest alliberi electrons. Per fer-ho hem de donar-los un suplement extra d'energia, i la manera com podem fer-ho és a través de rajos de llum que enviarem cap a la placa.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6WFnSbnvwsVz8TLltnticeAun0C0FMXLIPbeCCuz1Hw1iV85VAS4eOOKHb7MbK8ckMaHIcmFa8GDkVkdfExSlvY8lLCnidOALjZ6rZ5jAN8viCm7pKoB9xcuUAEl9EbFC3290zg/s1600-h/fotoel%C3%A8ctric.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 230px; height: 165px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6WFnSbnvwsVz8TLltnticeAun0C0FMXLIPbeCCuz1Hw1iV85VAS4eOOKHb7MbK8ckMaHIcmFa8GDkVkdfExSlvY8lLCnidOALjZ6rZ5jAN8viCm7pKoB9xcuUAEl9EbFC3290zg/s320/fotoel%C3%A8ctric.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5178352009248803778" border="0" /></a>D'aquest gràfic, quedem-nos només amb l'esquema que apareix encerclat. La radiació (llum) arriba a la placa que té un excés d'electrons. Els dóna energia, i amb aquesta poden abandonar la placa i dirigir-se cap a la que tenen al davant (amb un dèficit d'electrons).<br /><br />Fins aquí tot és molt natural, normal i no espanta gaire.<br /><br />El problema ve quan els científics se'n van al laboratori i comencen a comprovar que el que ells s'esperaven i el resultat de l'experiment no és el mateix.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >ALGUNA COSA FALLA</span><br /><span style="font-weight: bold;">Què esperaven trobar-hi i què van trobar?</span><br /><br />Ja hem explicat altres vegades que la llum de diferents colors, no és més que la mateixa ona electromagnètica amb més o menys energia. La llum vermella és la menys energètica i la lila la que ho és més.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5IUae0MHZMqvRiwRf9PSRpT_xHo0y56L41o3doKURlTigMR18-w2qT_qq7XaG6jP4kSqU_-HqtJceFH3src7JTg6cmVsINp2kehUSPecVaqonW3Ib-C5tkFtw0flnDBaL5hlUTQ/s1600-h/Spectrum441pxWithnm.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5IUae0MHZMqvRiwRf9PSRpT_xHo0y56L41o3doKURlTigMR18-w2qT_qq7XaG6jP4kSqU_-HqtJceFH3src7JTg6cmVsINp2kehUSPecVaqonW3Ib-C5tkFtw0flnDBaL5hlUTQ/s320/Spectrum441pxWithnm.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5178687523504032738" border="0" /></a><br />Doncs bé, durant l'experiment arriba un punt pel que per molta estona que estem fent incidir rajos de llum no salta cap electró.<br /><br />D'una freqüència (equivalent a una energia) endavant no tindrem problemes per arrencar electrons sigui quina sigui la intensitat d'energia dels rajos de llum, però d'aquesta cap avall no hi haurà manera de fer-ho. Com és obvi, aquesta freqüència es coneix com a freqüència llindar.<br /><br />Això és un <span style="font-weight: bold;">gran problema pels físics </span>d'aleshores. Per ells la llum és una ona, que té una certa quantitat d'energia. Com més intensa sigui aquesta ona, més energia hi haurà. Per tant, independentment de quin sigui el color de la llum i la seva energia associada, si agafem un raig prou intens hauríem de poder arrencar algun electró.<br />D'altra banda per molt que augmentem la intensitat dels rajos més energètics no passarem a arrancar més electrons.<br /><br />Això amb la teoria que existia fins aleshores, no hi havia manera d'explicar-ho. Això indica clarament que la teoria ondulatòria de la llum escrita fins al moment era insuficient o estava errada, però ningú sabia com sortir-se'n.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >AMB TOTS VOSTÈS... ELS FOTONS!</span><br /><br />Einstein va decidir posar fil a l'agulla i mirar de solucionar el problema.<br /><br />I ho va fer. Com? Amb un gran salt intel·lectual que va suposa unes conseqüències que donen una resposta quasi immediata al problema.<br /><br />El salt intel·lectual va ser pensar que l'energia que es transporta amb la llum no ho fa mitjançant una ona, sinó petits paquetets d'energia que anomena: fotons (de <span style="font-style: italic;">fotos</span>, l'arrel grega de llum). Per tant els fotons corresponents a la llum vermella durien molta menys energia que els fotons corresponents a la llum lila.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX5VEpKdFzryWgO9Ki3m9HlM4eW6UcPzKFz9ZhGCwlAfi7a3b1SQUMMuI3PUjoaWm_F0JaIPdajrrwszq0vg5cUkGCnu3giiULIP_kHDYbOHapZ40_4CI0UKwe8zamBgsFMj-O7w/s1600-h/Fotoelektrisk_effekt2.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 240px; height: 167px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX5VEpKdFzryWgO9Ki3m9HlM4eW6UcPzKFz9ZhGCwlAfi7a3b1SQUMMuI3PUjoaWm_F0JaIPdajrrwszq0vg5cUkGCnu3giiULIP_kHDYbOHapZ40_4CI0UKwe8zamBgsFMj-O7w/s320/Fotoelektrisk_effekt2.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5178364125351545810" border="0" /></a>A l'hora d'interaccionar amb els electrons, l'interacció es donaria paquet a paquet i per tant cada fotó només podria aportar la seva energia a aquell electró.<br /><br />D'aquí en deduïm senzillament el motiu pel qual per molt intens que sigui un raig de llum, mai podrà arrencar més o menys electrons que els que marqui la seva energia inicial. Ara, la intensitat es tradueix amb quantitat de fotons, com més intens... més fotons. Però per més quantitzacions d'energia (altrament anomenades fotons, :p) que arribin al material, cada una només podrà interaccionar amb un electró i si té prou energia l'arrencarà del material... i sinó... doncs no.<br /><br /><br />Tot això que sembla tan senzill... Perquè realment, una vegada algú s'ha atrevit a dir que l'energia no és un continu sinó que són paquetets, tot quadra a la perfecció amb l'experimentació i de manera força comprensible.<br /><br />El que deia, tot això que sembla tan senzill, va comportar una revolució dins de la física durant el segle XX. Aquest va ser un dels experiments que van col·laborar a fer veure que potser no teníem tan de control sobre el que succeeix a la natura a escales atòmiques.<br />Einstein hi va col·laborar, però també ho van fer Planck, Bohr... poquet a poquet anirem introduint-nos en les conseqüències d'aquestes bases que aparentment són tan senzilles.<br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-12161307126211728842008-01-31T23:10:00.000+01:002008-02-01T00:46:33.442+01:00volant, volant... caurem a terra<div style="text-align: justify;">Els humans hem aconseguit adaptar a la nostra mida el medi on hem habitat naturalment durant anys, la terra ferma (una altra cosa, ja és si ens hem passat o no amb aquesta adaptació). A l'aigua hi tenim molts problemes per sobreviure, però encara hi hem pogut fer de les nostres. Però queda un element dur al que no podem vèncer de cap manera <span style="font-size:85%;">(i jo crec que ja ens va bé així... una cura d'humilitat mai va malament)</span>, l'aire.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5e/Flying-birds.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 206px; height: 154px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5e/Flying-birds.jpg" alt="" border="0" /></a>No podem volar. El que és hàbitat natural de molts animals per nosaltres és inassequible (a menys que ens ajudem de tones de ferro, endreçades segons hores i hores de càlculs d'equips d'enginyers i carregades de quilos de combustible).<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >Com ho hauríem de fer?</span><br /><br />Si un dia sortim de casa i decidim que no volem donar la volta a l'illa de cases per anar a comprar el pa, que passant per sobre hi arribem molt abans... <span style="font-weight: bold;">què necessitaríem per enlairar-nos</span> i contemplar els nostres veïns des de dalt?<br /><br />Si demaneu a un físic que us resolgui el problema, no trigarà gaire... Us dirà:<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">"Has de rebre una força sobre el teu cos superior a la força de la gravetat que t'atrau cap al centre de la Terra"</span><br /></div><br />i el nostre intrèpid home-volador dirà... AAAAAAAAAAAING.<br /><br />El que ens diu el físic és obvi i si no ens espantem amb l'argot veurem que tampoc és res de l'altre món. Si tots nosaltres mantenim els peus sobre el terra, és gràcies la <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">força de gravetat</span> (la mateixa que ens fa caure si perdem l'equilibri, o que fa que la lluna orbiti al voltant de la Terra).<br /><br />Alerta amb la sèrie d'obvietats que s'encadenen a continuació. Ens portaran a saber com podríem volar i perquè no ho fem:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Si volem elevar-nos, haurem d'evitar que la força de la gravetat ens afecti.</li><li>Per fer-ho podríem marxar de la Terra, on aquesta és molt feble i no ens afectaria en excés. Però també podem fer nosaltres una força en sentit oposat que sigui més gran.</li><li>Si sobre nosaltres actuen dues forces, serem com una corda a la que estan estirant pels dos extrems... ens mourem cap al costat on la força sigui més gran. (d'això els físics en diem, suma vectorial).</li><li>Per tant, si volem moure'ns cap amunt necessitem una força que actui sobre nosatres més forta que la gravetat i que es dirigeixi "cap al cel".</li></ul><div style="text-align: justify;">Ara que ja sabem el que necessitem... mirem com ho podem aconseguir i el que és més important:<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnKDhSc0yvrV4r862PyFSUhsI-DiirNOw-ABU2o6XxGjxjXoImCUuip9RYJtA4PtKrga1dSRde77WQubxG4YvTNpVXLF1h6GLLrAmmJakIkg750TcOIaZuw6xtZcFED51mG2S8aw/s1600-h/superman.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 185px; height: 144px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnKDhSc0yvrV4r862PyFSUhsI-DiirNOw-ABU2o6XxGjxjXoImCUuip9RYJtA4PtKrga1dSRde77WQubxG4YvTNpVXLF1h6GLLrAmmJakIkg750TcOIaZuw6xtZcFED51mG2S8aw/s320/superman.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161790751469564642" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;font-family:verdana;" >Ho podem aconseguir?</span><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"></span><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"></span><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Una manera seria dotar-nos d'ales com han fet els ocells. En necessitaríem unes que ens proporcionessin la força necessària per poder elevar el nostre cos, que com és obvi, és bastant més elevada que la que necessita un pardal o un falcó.<br /><br /></span></span><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Un fisiòleg anomenat John B.S. Haldane va <span style="font-weight: bold;">calcular el tamany que haurien de tenir</span>, i va obtenir que... necessitaríem uns pectorals d'1,2 metres d'ample per poder allotjar-hi els músuculs que les hauríen de fer moure. Ni en Silvester Stallone. D'altra banda també ens aporta una informació útil per fer-nos notar que estem molt lluny de poder conquistar el medi aeri com han fet els ocells. Les nostres potes esdevindríen unes canyetes primes, primes, per tal de minimitzar el màxim de pes a elevar. </span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Tot i això, si algú volgués patir totes aquestes transformacions per posar-se a volar pels seus propis mitjans hauria de superar un altre petit escull.</span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">La "<span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">força de sustentació</span>" (força que fa que ocells i avions es puguin aguantar a l'aire) depen directament de la velocitat a la que vagi l'objecte i de la superfície sobre la qual actui aquesta (popularment coneguda com a "ala"). Per posar-ne un exemple: els avions a reacció tenen ales i angles d'atac més petits que els dels avions comercials... però van a velocitats molt superiors. Com més gran és la velocitat, més petita pot ser l'ala i viceversa.</span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">I com no, algú n'ha fet els càlculs.<br /><br />Necessitaríem anar a uns <span style="font-weight: bold;">246 km/h</span> per poder enlairar-nos amb les nostres ales. Jo no corro tan ràpid, ho tindria complicat. Ara, sempre podem mirar d'enlairar-nos des de dalt del sostre de l'AVE... però tampoc ens ho garanteixen, diria.</span></span><br /><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">Qüestió de tamany</span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br /></span></span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAz5xQSFnhyphenhyphen44J40rQXzKPg_ei7KQKH933tm9bZJnCzfK7qu7L83782ZMP-SDnWrqWGrNoPnz-aUPbLVecfdq5_bSU1MKLMLOt5XkuGcrzyZu-iOWi5p92cG6hiuwJoZSJFeKfrQ/s1600-h/abella.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 173px; height: 138px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAz5xQSFnhyphenhyphen44J40rQXzKPg_ei7KQKH933tm9bZJnCzfK7qu7L83782ZMP-SDnWrqWGrNoPnz-aUPbLVecfdq5_bSU1MKLMLOt5XkuGcrzyZu-iOWi5p92cG6hiuwJoZSJFeKfrQ/s320/abella.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161788002690495186" border="0" /></a><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Com hem pogut anar intuint al llarg de tot el post, el fet de <span style="font-weight: bold;">poder volar per un mateix està reservat a uns animals amb unes determinades característiques de pes i tamany</span>. </span></span></span></span> <span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Més o menys està vist que tots els éssers vius voladors tenen un pes que oscil·la entre els 15-20 kg i entre una dècima de miligram i un miligram. Si són més grans... tindran tots els problemes fisiològics que hem vist més amuny... si són més petits serà impracticable que volin, ja que les corrents d'aire se'ls enduran per on voldran fent inviable que aquest sigui un mitjà útil de transport.</span></span></span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span></span></span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Així que... de moment i fins que no mutem tots plegats, haurem de deixar de creure en Superman i continuar anant a comprar el pa donant la volta a l'illa de cases.<br />Sap greu! :)<br /><br /><span style="font-size:85%;">Si voleu saber alguna cosa més sobre com s'ho fan els ocells per volar, podeu consultar aquest <a href="http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/article/070424-com-volen-els-oc.jsp">article</a>. És prou interessant!</span><br /></span></span></span></span><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span></span></span></div><span style="color: rgb(51, 51, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"></span></span></span><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"></span>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-10892293858844021502008-01-09T18:45:00.000+01:002008-01-09T19:00:57.285+01:00és superman?... NO! és un avió!<div style="text-align: justify;">Disculpeu l'absència blogaire. Des de finals de l'any passat que no actualitzo.<br /><br />Qüestions de salut i estudiantils m'ho impedeixen (bàsicament, he agafat aquest virus horrós que tot ho infesta i estic d'exàmens simultàniament). Però no he deixat de pensar en el blog. I ja tinc el proper tema a punt.<br /><br />Fins que arribi el moment en que trobi temps per escriure, si tot va bé dilluns de la setmana que ve, us deixo amb la prèvia.<br /></div><br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/m4f_bYe2k8I&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/m4f_bYe2k8I&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">"Senyores i senyors, el comandant Smith i la seva tripulació els donen la benvinguda en aquest vol...bla,bla,bla."</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Amb aquestes paraules, aquestes imatges i la sensació que el nostre cos s'esclafa contra la butaca on seiem comencen tots els vols que hem estat capaços de fer tots els que hem pogut pujar en un avió, és a dir: tots els que hem pogut volar. Si no és amb l'ajuda d'aquests monstruosos aparells anomenats avions, (o amb els seus cosins helicòpters) som incapaços d'aixecar els peus més d'uns segons de terra.<br /><br />Ja vam mirar fa un temps, com s'ho munten els avions per poder volar i fer volar a tantes tones de massa.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;"> Però per què nosaltres no podem?</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;"> Com hauríem de fer-ho per poder volar?</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;"> És suficient la capa de licra que duu Superman?</span><br /></div><br /><br />Espero poder-vos treure de dubtes aviat! Tot i que imagino que tothom ja deu haver respost la tercera pregunta... :pÀngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-29954509903531011222007-12-11T06:53:00.000+01:002007-12-17T00:53:44.693+01:00mai tocaràs el theremin!Si senyors!<br /><div style="text-align: justify;"><br />Tot aquell que vulgui provar de tocar el Theremin haurà de ser conscient d'una cosa: aquest és l'instrument que no es toca. És una condició indispensable perquè soni. Ho veurem una mica més endavant, però els "theremistes" regulen les freqüències que sonen i el volum en què ho fan apropant o allunyant les mans d'un parell d'antenes.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >L'INVENTOR</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/36/Leon_Theremin_Playing_Theremin.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 170px; height: 191px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/36/Leon_Theremin_Playing_Theremin.jpg" alt="" border="0" /></a>Aquest home de l'esquerra és <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Lev Sergeivich Termen</span>, conegut a l'oest com a Léon Theremin. I no va contribuir gaire a desmuntar els mites, concretament el mite que diu que "La gent que estudia física és extranya." Efectivament, era físic.<br /><br />El seu invent es basa en dues antenes que produeixen unes oscil·lacions que poden variar les seves característiques només per la proximitat d'un objecte, sense que arribi a tocar. Tot va començar amb una recerca que s'estava realitzant en sensors de proximitat dins la Unió Soviètica. La peculiar aplicació que hi va trobar Lev va ser aquesta: el 1919 va inventar el Theremin. En un primer moment la seva existència va ser difosa únicament en diferents congressos científics, però un dia va arribar a orelles de Lenin el so d'aquell instrument. Meravellat per la grandesa que pogués ser tocat sense tocar-lo, va fer que se'n distribuïssin uns 600 per tota la Unió Soviètica alhora que ell n'aprenia la tècnica. Theremin va ser enviat a fer un "tour" mundial per ensenyar per Europa i Amèrica les excel·lències del seu invent.<br /><br />Finalment, l'invent és patentat el 1928 als Estats Units. Tot i que no va tenir gaire èxit econòmicament parlant, si que va ser molt ben acollit pel públic americà.<br /><br />De fet, des que va ser inventat ha tingut un punt molt exòtic pels humans tant per ser un instrument molt peculiar, quasi un segle després de la seva invenció, com pel so que emet. És un dels instruments més recorreguts a l'hora de buscar efectes especials en les pel·lícules en que en algun moment apareixen contactes amb formes de vida extraterrestre.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >COM SONA?</span><br /><br />Però com sona aquest instrument? L'altre dia us en deixava una mosra per anar fent boca. Avui marxem d'excursió per la xarxa i en trobem un altre:<br /><br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/e6bSRcRAhnc&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/e6bSRcRAhnc&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><br />Si us hi fixeu, l'únic que fa el músic és apropar i allunyar les mans de les dues antenes que té situades davant i a l'esquerra. Cada una és la connexió amb l'exterior d'un oscil·lador. Un <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">oscil·lador</span> senzillament és un aparell capaç de generar ones, que com ja sabem, són el so.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/Wave.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/Wave.png" alt="" border="0" /></a>Amb aquest gràfic tan espectacularment acadèmic hi trobem la representació d'una ona. Dues coses (o com diem a la física, varaibles) la definiran, i per tant, dues variables ens identificaran tots i cada un dels diferents sons que és capaç de sentir la nostra orella.<br /><br />Per una banda trobem l'<span style="font-weight: bold;"><span style="color: rgb(51, 51, 255);">amplitud</span>.</span> Com més "alta" sigui l'ona, més amplitud tindrà. Això traduït al món del so, significa més fort. Un avió emet unes ones amb una amplitud molt més gran que les que pot emetre un mosquit mentre vola.<br /><br />I per l'altra, la <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">freqüència</span>. La freqüència mesura la periodicitat que tenen les ones emeses. És a dir, com més alta és la freqüència més junts estan els diferents pics de l'ona, més ones caben en el mateix espai. Com més freqüència tingui un so, més agut sonarà a les nostres orelles. Montserrat Caballé emet les ones amb molta més freqüència, que la bocina d'un vaixell.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://organismo.art.br/blog/wp-content/uploads/2007/06/electrio.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://organismo.art.br/blog/wp-content/uploads/2007/06/electrio.jpg" alt="" border="0" /></a>Doncs el que permet aquest aparell, és <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">graduar la freqüència i l'amplitud de les ones que emetran els oscil·ladors</span> i que seran emeses i amplificades per un altaveu, perquè tota l'audiència les pugui escoltar.<br /><br />Quan el "theremista" apropa o allunya la mà de l'antena que li surt de l'esquerra i el que fa és baixar o pujar el <span style="font-style: italic;">volum</span> de la melodia que interpreta.<br />Quan el "theremista" apropa o allunya la mà de l'antena que li surt de dalt, el que fa és fer més <span style="font-style: italic;">agut o greu</span> el so que emet l'instrument.<br /><br />I combinant aquest dos moviments, tenim un enorme espectre de sons utilitzats en les millors pel·lícules de sèrie B per interpretar l'arribada de temibles extraterrestres invasors. He llegit que a la cançó d'entrada dels Simpson, també es pot escoltar, tot i que s'ha de contrastar la informació.<br /><br />Espero que alguna cosa n'haguem après tots d'aquest escrit. Si no és l'existència d'un nou instrument desconegut per gran part de la població (o això crec jo fins al moment), almenys que hagi estat del seu funcionament, o del seu inventor.<br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-42167179240872943242007-12-04T16:56:00.001+01:002007-12-04T17:05:52.722+01:00què és el Theremin?<div style="text-align: center;">És una batidora?<br />Una secadora?<br />Una nova marca de cotxes de gamma alta?<br /></div><br /><br /><a style="left: 0px ! important; top: 15px ! important;" title="Clica aquí per bloquejar aquest objecte amb Adblock Plus" class="abp-objtab-06637737211860261 visible ontop" href="http://www.youtube.com/v/h-3lU3bgOgE&rel=1"></a><a style="left: 0px ! important; top: 15px ! important;" title="Clica aquí per bloquejar aquest objecte amb Adblock Plus" class="abp-objtab-06637737211860261 visible ontop" href="http://www.youtube.com/v/h-3lU3bgOgE&rel=1"></a><a style="left: 0px ! important; top: 15px ! important;" title="Clica aquí per bloquejar aquest objecte amb Adblock Plus" class="abp-objtab-06637737211860261 visible ontop" href="http://www.youtube.com/v/h-3lU3bgOgE&rel=1"></a><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/h-3lU3bgOgE&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/h-3lU3bgOgE&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">No! És un instrument de música!</span><br />El theremin és un instrument de música que té un so tan peculiar com la manera de tocar-lo.<br /><br />En breu les explicacions oportunes.<br /><br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-79567218324662054042007-11-05T20:26:00.000+01:002007-11-05T21:33:27.176+01:003,2,1...IGNICIÓ (I) : El gran salt<div style="text-align: justify;">A mitjans de segle XX, ja semblava que estava tot fet en el món de l'exploració. Quasi tots els racons de la terra havien estat ja estudiats... semblava que el nostre planeta no ens podia donar ja grans sorpreses (tot i que avui en dia encara hi ha munions d'investigadors que l'hi dediquen hores i hores i hores a desentrenyar tots els secrets que ens amaga).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Fins que inevitablement la curiositat de la que hem estat dotats va fer que algú aixequés el cap mirant amunt... i digués... i si?</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.fcaglp.unlp.edu.ar/extension/icons/32Luna1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 231px; height: 158px;" src="http://www.fcaglp.unlp.edu.ar/extension/icons/32Luna1.jpg" alt="" border="0" /></a>Doncs sí. La nova meta que es va marcar l'exploració amb fins científics va ser marxar de la Terra. Sortir a fora. Era un món tan desconegut, com perillós i excitant alhora. Tot un carmel que no deixaríem escapar tan fàcilment.<br /><br />Però com sempre ens passa als humans: no tot és tan senzill. A ningú se li va escapar que arribar a sortir del camp gravitatori terrestre (ben bé, no és així... més avall ho veurem) era tenir un gran poder d'infraestructures i investigació en física i enginyeries de tots tipus, alhora que era entrar a la història per la porta gran.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/78/Mir_space_station_12_June_1998.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 168px; height: 161px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/78/Mir_space_station_12_June_1998.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Les circumstàncies van voler que només les dues grans potències de mitjans de segle XX estéssin capacitades per portar a terme aquesta empresa: la Unió Soviètica i Estats Units. A ningú se li escapa que l'orientació política d'una i altra eren absolutament oposades...<br /><br />Tot això ens dibuixa un marc incomparable on ciència, política, pressions socials, investigació, presses, negligències... s'entrecreuen. A això ens dedicarem per capítols, a anar averiguant una part de la història contemporània del segle passat on la ciència hi va jugar un paper clau.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >ÉS SENZILL...</span><br /><br />Però comencem pel més bàsic i essencial.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Quin és el nostre objectiu?</span><br />Marxar de la Terra.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Què ens ho impedeix?</span><br />La força de gravetat.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/Gravitymacroscopic.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 150px; height: 146px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/Gravitymacroscopic.png" alt="" border="0" /></a><span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;">Com ho sabem?</span><br />Obvi. Cada vegada que intentem saltar, tornem a caure. Això és degut a que hi ha una força d'atracció entre la Terra i nosaltres. L'única manera de superar-la és marxant prou lluny de la Terra...<br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;">Com marxem de la Terra si la gravetat ens ho impedeix?</span><br />Fins aqui encara és senzill, i anant bé tothom que ha fet batxillerat se n'hauria d'enrecordar. Però com que he dit anant bé... farem una mica de memòria.<br /><br />La gravetat l'únic que fa és estirar l'objecte que llancem enlaire cap al centre de la Terra. Això es tradueix amb que aquest veu com la seva velocitat va reduint (si no fa força per oposar-s'hi) fins que el para... i comença a accelerar-lo en sentit oposat al que duia. Cau.<br /><br />Doncs <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">si volem escapar-ne haurem d'adquirir una velocitat suficientment alta, com perquè amb el trajecte que hi ha d'aquí al final de l'atmosfera no quedem a zero.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.lesia.obspm.fr/%7Ecrovisier/JV/canon_flam_2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 483px; height: 165px;" src="http://www.lesia.obspm.fr/%7Ecrovisier/JV/canon_flam_2.jpg" alt="" border="0" /></a>En aquesta bonica imatge d'època tenim una il·lustració d'això. Com podem veure, encara que fos a mitjans de segle XX quan es veiés factible marxar de la Terra ja fa molt de temps que li anem donant voltes al tema.<br /><br />Dalt d'aquest turó hi ha un canó, que dispara bales a certes velocitats (sempre m'ha intrigat aquest bel·licisme que tenen tots els exemples de la mecànica clàssica, ens hem quedat encallats en el món de les bombes i els canons). Doncs bé, podem veure com la trajectòria cada vegada és més llarga... fins que arriba un punt que la bala ja no cau a Terra. Té tanta velocitat que la gravetat no ha estat capaç de treure-li tota abans que ja sigui massa lluny, fora del seu radi d'acció més potent (ja que, de fet el camp gravitatori no s'acaba mai, sinó que es fa despreciable).<br /><br />Arribar a donar a un objecte macroscòpic aquesta velocitat, que a la Terra val <span style="font-weight: bold;">11,2 km/s</span> o uns 40.320 km/h és francament complicat.<br /><br />Però ho hem aconseguit, sinó ara mateix no tindríem GPS, no tindríem TV, no tindríem predicció meteorològica, no tindríem...<br /><br /><div style="text-align: center;">... continuarà.<br /><br /></div></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-55148417159713784092007-10-30T00:32:00.000+01:002007-10-30T01:07:33.629+01:003...2...1...IGNICIÓ! marxem de casa<object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/niJdMU6gCV0"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/niJdMU6gCV0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><br /><div style="text-align: justify;">Com hem pogut arribar fins aquí?<br /><br />En breu comencem amb tot: història, explicacions...<br /><br />De moment, torneu a admirar la Terra i mireu com ens intentem endinsar al costat fosc de la lluna, però no hi ha res a fer... és fosc, fosc, eh?</div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-70355544465167279382007-09-25T01:19:00.000+02:002007-10-18T10:35:53.365+02:00Eppur si muove - 2a part<div style="text-align: justify;">Fem un viatge d'uns 375 anys al passat...<br /></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">L'Església es troba en un moment àlgid.<br /><br />La ciència també, grans ments estan començant a revolucionar conceptes que des de l'època grega han semblat intocables. Fins aleshores la creencia ha estat que la Terra és el centre de l'univers. Per què pensar una altra cosa? Tot es pot estructurar al nostre voltant.<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Malgrat això, hem pogut comprovar que un petit grup de pensadors comencen a divergir de la gran massa de gent. Hem vist com Copèrnic per por de la Inquisició i per un perfeccionisme extrem no es va acabar de decidir mai a publicar la seva teoria, fins que ho va fer un deixeble seu.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Galileu Galilei</span> va poder comprovar com els càlculs i hipòtesis que havia fet Copèrnic eren certs i va publicar. En aquella època, publicar segons què estava penat... i Galileu ho va pagar.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Va ser cridat a declarar per la Inquisició. Va ser obligat a llegir i signar el que segueix:<br /></p><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a2/Galileo_Galilei_3.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 176px; height: 222px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a2/Galileo_Galilei_3.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 102, 0);">"Jo Galileu Galilei, fill del traspassat Vincenzio Galilei de Florència, de setanta anys d'edat, jutat personalment per aquest tribunal, i agenollat davant vostre, Eminentíssims i Reverendíssims Senyors Cardenals, Inquisidors Generals de la República Crisitana contra les depravacions herètiques, tenint davant els meus ulls els Santíssims Evagelis i posant-hi damunt la meva pròpia mà , juro que sempre he cregut, crec ara i, amb l'ajuda de Déu, creuré en el futur tot el que la Santa Església Catòlica i Apostòlica manté, predica i ensenya.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 102, 0);">Però com que jo, després d'haver estat amonestat per aquest Sant Ofici a abandonar completament la falsa opinió que el Sol és el centre immòbil de l'univers, i que la Terra no és el centre de l'univers i es mou, i a no sostenir, defensar o ensenyar de cap manera, ni de paraula ni per escrit, l'esmentada doctrina és oposada a les Sagrades Escriptures, vaig escriure i vaig donar a la impremta un llibre en què tracto d'aquesta doctrina condemnada, i presento arguments de molta eficàcia a favor d'ella, sense arribar a cap conclusió: he estat trobat vehementment culpable d'heretgia, és a dir, d'haver mantingut i cregut que el Sol és el centre immòbil de l'univers, i que la Terra no és al centre de l'univers i esw mou.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 102, 0);">[...]</span><br /><span style="font-style: italic;"><span style="color: rgb(0, 102, 0);">Jo, el susdit Galileu Galilei, he abjurat, jurat i promès, i em declaro a mi mateix compromès com abans he declarat; i en testimoni de la veritat, amb la meva pròpia mà subscric aquesta cèdula d'abjuració, i la recito mot per mot. A Roma, en el Convent de la Minerva, aquest 22 de juny de 1633. Jo Galileu Galilei, he abjurat com declaro amb la meva pròpia mà."</span><br /><br />"Eppur si muove" (Malgrat tot es mou), </span>diu la llegenda que va dir en veu baixa, en acabar de llegir la declaració. Com moltes de les llegendes que corren... no és certa. Ara que ho pensava... segur.<br /></div><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-56495404550224247102007-09-17T23:25:00.001+02:002007-09-25T01:29:40.642+02:00"Eppur si muove" - 1a partImagineu que un matí us lleveu i mentre aneu fent les vostres tasques matutines habituals (no entrarem en el meravellós i variat món dels costums matinals de cada un de nosaltres) poseu la ràdio i escolteu:<br /><div style="text-align: justify;"><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">"Segons les últimes investigacions i càlculs fets per l'eminent astrònom Peret dels Palots, la Terra no orbita al voltant del Sol com hem imaginat fins ara... sinó que ho fa al voltant de la Lluna."</span><br /></div><br />El primer que se us passaria pel cap seria que no pot ser, que no heu sentit bé. Doncs una sorpresa d'una magnitud semblant va ser la que es van trobar el reduït cercle que envoltava al primer astrònom que es va atrevir a dir que nosaltres (els habitants de la Terra) NO érem el centre de l'univers, que no tot orbitava al nostre voltant.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >COPÈRNIC: "Si muove"</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Copernicus.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 168px; height: 219px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Copernicus.jpg" alt="" border="0" /></a>El polonès <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Nicolau Copèrnic</span>, va viure entre el 1473 i el 1543. Era clergue i matemàtic, i ha passat a la història per ser, ni més ni menys que un dels creadors de l'astronomia moderna. I què va fer? Doncs va ser el primer a contemplar i estudiar seriosament el fet que fos la Terra que orbités al voltant del Sol i no al revés.<br /><br />I és que l'última persona que va estudiar la situació de la Terra respecte els objectes més propers (el Sol i els planetes) abans que ho fés Copèrnic, va ser el pensador <span style="font-weight: bold;">Aristòtil</span>. Ens hem remuntat al segle IV abans de Crist. Anys més tard, cap al 230 a.C. van aparèixer especulacions sobre la possibilitat d'un univers heliocèntric (en que els planetes orbiten al voltant del Sol) però van ser abandonades sense gaire èxit. Efectivament, <span style="font-weight: bold;">van passar prop de 1.000 anys abans que ningú revisés seriosament aquesta concepció de l'univers, que ens situava al centre de tot. </span><br /><br />Copèrnic es va "atrevir" a situar-nos en una òrbita més al voltant d'una estrella. I dic "atrevir" perquè va proposar aquest model com a mètode per poder calcular de manera més senzilla les òrbites dels planetes. Tenia por a l'Església. Sabia que seria acusat d'heretgia si proposava aquell model com a model del funcionament de la realitat. I durant aquella època ser heretge, podia equivalent a morir... ja n'hi podia tenir de por.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Hypothesis_Copernicana.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Hypothesis_Copernicana.png" alt="" border="0" /></a><br /><br />El canvi de mentalitat que suposava la conclusió a la que l'havien conduït els seus càlculs sobre les òrbites dels diferents planetes, afectava a la ciència (encetant una nova astronomia redefinint-ne els seus sistemes de referència), a la filosofia i a la religió especialment. Els humans deixàvem de ser el CENTRE de l'univers... i això amics, fa molt de mal.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cb/Pkopernik.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 279px; height: 387px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cb/Pkopernik.png" alt="" border="0" /></a>Així doncs, <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">"</span><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">De revolutionibus orbium coelestium" </span>(Sobre les revolucions dels orbes celestes) </span>només va ser mostrat a uns pocs astrònoms propers al polonès. Copèrnic no s'atrevia a difondre'l al públic en general. Des que va ser acabada l'obra fins la seva publicació van passar 13 anys. I va ser el seu deixeble alemany Georg Joachim Rheticus, que en va portar el manuscrit a una impremta luterana de Nuremberg perquè en féssin les còpies.<br /><br />S'havia iniciat la revolució Copernicana, el mateix any que en moria l'instigador. El clergat va reaccionar com era d'esperar. Van negar les teories de Copèrnic alegant que ens situaven com una peça més de la natura i no com el centre de l'univers. Durant 60 anys no va haver-hi més de 10 astrònoms que creguéssin en la teoria.<br /><br />Per sort... la història continuarà d'aquí poc. Veurem com n'hi ha que no es deixen intimidar fàcilment. Ni amb la inquisició.<br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-39653113741371832802007-08-30T18:51:00.000+02:002007-08-31T14:20:32.163+02:00ONES, ONETES, ONASSES -la física esdevé espectacle-<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZo6gH839da6xe85Nw4reUCwPUShJsmGn2huJwlXwwNoftY_spkHo9kTNcADZr3ABUINM83ynFVhyphenhyphengIDODjaPGdDX0s3NRWZhrpaxKPfRfizBfcn_m_wPeGCowrz17Wwl_tRIkFQ/s1600-h/bloc.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZo6gH839da6xe85Nw4reUCwPUShJsmGn2huJwlXwwNoftY_spkHo9kTNcADZr3ABUINM83ynFVhyphenhyphengIDODjaPGdDX0s3NRWZhrpaxKPfRfizBfcn_m_wPeGCowrz17Wwl_tRIkFQ/s320/bloc.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5104537920562233538" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Finalment ha arribat el moment de reprendre l'aventura del bloc i intentar posar fi a aquesta mandra post-estival que sembla envair-ho tot. Deia fa uns dies que aquesta imatge era la responsable del post d'avui.<br /><br />Fa uns dies érem amb una colla d'amics visitant les costes de l'Atlàntic i les Ries Gallegues (aquí ja acaba la sessió d'enveja... podeu continuar llegint tranquils, :P) i en un dels passejos realitzats es va sentir...<br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">- Àngela... un dia m'has d'explicar això de les ones, eh?</span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">- Com, com?</span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">- Siii. Per què el mar té ones? Què les provoca?</span><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255);">- AAAAAAH, és veritat, és brutal, eh? Una superfície tan enorme d'aigua que aparentment hauria d'estar en repòs... i no para mai.</span><br />- Ja,<br /><ul><li>però què és el que realment provoca les ones?</li><li>L'aigua es desplaça amb les ones?</li><li>Per què tenen aquesta forma i no una altra?</li><li>Per què a vegades podem fer el mort sobre les ones sense més conseqüència que anar pujant i baixant, i en canvi no és recomable fer-lo en una ona que trenca?<br /></li></ul><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"> (ehem... m'heu enganxat, he afegit una mica més de preguntes per picar una mica la vostra curiositat...)</span><br /></div><br />Bé, la conversa va continuar amb una explicació de campanya sobre el tema i amb una promesa: m'informaria bé del tema. Per tant, una vegada complerta la promesa anem a xerrar una mica de les ones marines.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >SUPOSEM QUE...</span><br /><br />I amb la frase màgica dels físics ("suposem que...") començarem la nostra explicació.<br /><br />Simplifiquem la natura, perquè ens sigui més senzill el seu anàlisi. <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Suposem que tenim un volum enorme d'aigua en repòs</span><span style="color: rgb(51, 51, 255);"> </span>cap turbulència atmosfèrica l'afecta, res ni ningú hi habita ni s'hi mou... no tenim res que pugui moure les partícules de què està formada l'aigua. El resultat... una calma absoluta.<br /><br />Hem partit de la simulació més bàsica (i també més allunyada) de l'oceà i anirem complicant les coses per anar-nos apropant gradualment a la realitat.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >MAR I CEL</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH7PiugpsoUqUAZn73qkU2fFLnYHi0rAtzOh26Kn389tHfFbZkDFXeHDegIiCVx5QjSvoLgkdwjq1FyrYmtqz25iL0JYe4BO6OLPR_E5vaC9i2NoZDa3r7vHMqvPrWmLYpE2UfaA/s1600-h/S7300508.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH7PiugpsoUqUAZn73qkU2fFLnYHi0rAtzOh26Kn389tHfFbZkDFXeHDegIiCVx5QjSvoLgkdwjq1FyrYmtqz25iL0JYe4BO6OLPR_E5vaC9i2NoZDa3r7vHMqvPrWmLYpE2UfaA/s320/S7300508.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5104830480849535186" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 255);">Suposem que aquest gran volum d'aigua està cobert ara per l'atmosfera.</span> </span>Això provocarà que sobre l'oceà s'hi desplacin diferents vents, i la situació variarà substancialment. S'aproximarà al que veiem a la foto de Fisterra que veiem a l'esquerra.<br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51); font-weight: bold;font-family:verdana;" >VOSALTRES MATEIXOS</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Aquesta primera aproximació és senzillament realitzable amb una <span style="font-weight: bold;">palangana plena d'aigua i els vostres pulmons.</span></span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Si probeu de bufar prop de la superfície de l'aigua, el que veureu és que es formen una sèrie d'onetes ja que el "vent" està empenyent les partícules d'aigua més superficials.</span><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Continuant amb la sèrie d'evidències que estem contemplant avui, poden passar dues coses: que continueu bufant, o que pareu de bufar. (BRAVOOO!!!)</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Si pareu de bufar veureu com les ones que s'havien creat minvaran fins a desaparèixer.</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Si continueu bufant, el vent fa créixer les ones sumant cada vegada més i més partícules en aquest desplaçament.</span><br /><br />Per tant, ja tenim l'orígen d'un dels moviments de les partícules: el vent. Però continuem afegint factors, perquè el món no és tan senzill com ens agradaria moltes vegades.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Avancem un pas més, i tinguem en compte que l'aigua és un fluid.</span><span style="color: rgb(153, 0, 0);"> </span>El fet que sigui un fluid implica que una partícula no és independent de la resta. Si es mou "arrossega" en certa manera a les que troba al seu voltant. Això implica que no només es desplaçaran les partícules de la superfície, les que trobem per sota d'aquesta també. Lògicament el moviment s'anirà esmorteint fins a mesura que ens allunyem cap al fons.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >MAR I CEL... I TERRA</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;">Però els oceans i mars tenen un límit, un fons.</span><span style="color: rgb(51, 51, 255);"> </span>Quan aquesta profunditat és de distàncies similars a les que es dibuixen entre cresta i cresta (la longitud d'una ona) provoquen un fregament respecte al moviment de les partícules que s'estan desplaçant amb l'ona. Tota l'energia que perd l'ona, s'inverteix en transformar (erosionant o desplaçant-ne partícules) la superfície que ha provocat el fregament.<br /><br />Si una vegada tenim l'ona formada, el vent continua bufant i l'oceà és prou fons (no perd energia per fregament amb el terra) el que passarà ja ho hem deduït tots. <span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;"><span style="color: rgb(51, 51, 255);">Creixerà i creixerà.</span> </span>S'anirà fent més i més alta. Tindrà més i més energia. Però la natura mateixa la frenarà, una ona no pot mantenir la seva forma a partir del moment en que la seva altura és una setena part de la seva longitud.<br /><br />Senzillament, cau. Proveu sinó de fer una muntanya de sorra o cigrons... si no estan units entre ells, per una amplada tindrem un límit d'alçada. A partir d'aquest, les partícules començaran a ampliar la muntanya per fer-la més alta.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >COL·LECTIVITATS</span><br /><br />Molt bé, ara ja hem pogut veure com es forma una ona. Però compliquem-ho més encara. <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Suposem que en aquest oceà particular que ens estem construint deixem de tenir una sola ona i considerem-ne una sèrie. </span>Quan treballem amb col·lectius, hem d'estudiar les interaccions que hi ha entre els diferents membres, i si ho fem veiem que quan una ona cau, ho fa sobre la que la precedeix (no s'enfonsa sobre si mateixa, ja que s'està desplaçant endavant).<br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51); font-weight: bold;font-family:verdana;" >VOSALTRES MATEIXOS</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirXOvAXQZnzEC_AV70J4iIvG2GumwYgH2qpI8pEGpcd1EGj30QJZEPOAQA-WBXUXrfTg1k7V1lf2uBo4vLlWmqnK-8-VR-l8FtHVDCDcPWlgDvZJmVi3to7ZwWalk_QxsODj98ng/s1600-h/ones+verticals.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirXOvAXQZnzEC_AV70J4iIvG2GumwYgH2qpI8pEGpcd1EGj30QJZEPOAQA-WBXUXrfTg1k7V1lf2uBo4vLlWmqnK-8-VR-l8FtHVDCDcPWlgDvZJmVi3to7ZwWalk_QxsODj98ng/s320/ones+verticals.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5104831550296391906" border="0" /></a><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Si volem saber el que succeeix aquí, tindrem una gran ajuda si prenem la nostra palangana i enlloc de bufar, i deixem caure qualsevol objecte (Petit ja val, eh? tampoc cal provocar temporals).</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Trobem el que tantes vegades hem vist, la pertorbació que provoca aquell objecte en caure a l'aigua es propaga en forma d'ona.</span><br /><br />Doncs el mateix succeeix a l'oceà. Al moviment horitzontal de les partícules de l'ona hi hem de sumar el moviment vertical que tindran, degut al desplaçament de l'impacte que ha creat l'ona que ha "caigut". D'aquí surten les ones sobre les quals moltes vegades fem el mort sense desplaçar-nos. Aquelles que van amagant i descobrint l'horitzó.<br /><br />Però no us hi encanteu fent el mort, que el més habitual és trobar que les partícules d'aigua sobre les quals reposeu tan tranquils tinguin un moviment convinat. I alhora que aneu pujant i baixant és més que probable que us aneu desplaçant... esperem que cap a la costa.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >I ELS SURFISTES?</span><br /><br />Suposo que ara que ja sabem què és i d'on ve una ona, a tots ens queda rondant pel cap... una imatge. Alguna cosa semblant a això...<br /><br /><object height="350" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/k2vkwy2vdP4"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/k2vkwy2vdP4" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="350" width="425"></embed></object><br /><br />Com diuen a Mallorca.... no són bromes, eh?<br /><br />Al surfista, més que res l'he deixat per fer una mica d'escala, per ser un pèl conscients de la magnitud de la tragèdia (no en el sentit literal... esperem tots que el surfista encara pugui explicar aquesta proesa).<br /><br />Ens trobem davant d'una ona que ha anat creixent amb espai. És a dir, és molt llarga i com que és molt llarga, pot ser també molt alta sense problemes per aguantar l'estabilitat d'una massa d'aigua tan gran. Quan aquesta ona es va apropant al continent i la profunditat de l'oceà va disminuint, el fregament sobre les partícules que estan situades més a prop de la base és notable, fet que no succeeix a les parts més altes. En aquest moment, trobem que la part superior de l'ona es desplaça més ràpidament que la base que la sustenta... i si pensem el que passa, trobem la resposta en els trencaments d'ona i en els "canelons" amb els que els surfistes s'atreveixen a jugar. Senzillament, les partícules de dalt... s'escapen de l'ona i cauen.<br /><br />Després de tant xerrar... El més convenient és que anem cap a alguna costa (si en tenim l'oportunitat) i disfrutem de l'espectacle natural que proporcionen tots aquests moviments combinats.</div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2f1mmlqsBkoYbknfQKD6a8gR5vS3aHWfrVkIUkiV1WRwAIHFiXBZL1Eag-f6TncDAte7rnWYIhJqG-huivz8Pi0hC1wD-y1kqggojWG5tFJCFBB9avVxH2v8AwUv0tWgeRFUEw/s1600-h/S7300472.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2f1mmlqsBkoYbknfQKD6a8gR5vS3aHWfrVkIUkiV1WRwAIHFiXBZL1Eag-f6TncDAte7rnWYIhJqG-huivz8Pi0hC1wD-y1kqggojWG5tFJCFBB9avVxH2v8AwUv0tWgeRFUEw/s1600-h/S7300472.JPG" alt="" border="0" /></a>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-61925941966078581862007-08-26T18:14:00.000+02:002007-08-26T18:47:03.531+02:00que ningú es maregi!<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2f1mmlqsBkoYbknfQKD6a8gR5vS3aHWfrVkIUkiV1WRwAIHFiXBZL1Eag-f6TncDAte7rnWYIhJqG-huivz8Pi0hC1wD-y1kqggojWG5tFJCFBB9avVxH2v8AwUv0tWgeRFUEw/s1600-h/S7300472.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2f1mmlqsBkoYbknfQKD6a8gR5vS3aHWfrVkIUkiV1WRwAIHFiXBZL1Eag-f6TncDAte7rnWYIhJqG-huivz8Pi0hC1wD-y1kqggojWG5tFJCFBB9avVxH2v8AwUv0tWgeRFUEw/s320/S7300472.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5103044221130997938" border="0" /></a>D'aquí molt poc retornem a les publicacions (més o menys) periòdiques.<br /><br />Muxía i l'oceà atlàntic van suscitar el tema del que xerrarem... és molt previsible.<br /><br />Fins d'aquí molt poquet.<br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-3406910483671058392007-07-12T18:02:00.000+02:002007-07-19T14:29:57.123+02:00Com mesuraries la Terra?<div style="text-align: justify;">Segurament, si a algú de vosaltres li demanen com mesuraria la Terra el primer que se'ns passa pel cap és pensar:<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">"Ja hi ha científics que tenen aparells que ho mesuraran. No sé ben bé quins aparells, però alguna cosa s'hauran inventat per mesurar la Terra... no?"</span><br /></div><br />I ens quedem tan tranquils.<br /><br />Però si viatgem cap al segle II a.C. i partim de la tecnologia d'aleshores, com ho faríeu? Ja no tenim l'excusa de la tecnologia, i de fet els mitjans aleshores eren molt inferiors als que pot tenir qualsevol de nosaltres avui en dia. Impossible??? No. <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Eratòstenes de Cirene</span> (un home amb una <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Erat%C3%B2stenes">biografia</a> espectacular) ho va fer.<br /><br />A diferència del que afortunadament cada vegada creu menys gent, durant l'època grega ja se sabia que la Terra era rodona, i Eratòstenes va idear un curiós mètode per poder mesurar el seu tamany. Tenint en compte que encara no s'havia inventat ni la unitat del metre (o la que utilitzi cada cultura) ni existia cap mena d'aparell que permitís fer una mesura amb una certa precisió... no us pica la curiositat saber com ho va fer?<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >SITUA'T SOBRE LA TERRA</span><br /><br />Mitjans tècnics potser no en tenia, però informació a l'abast un munt. Va ser director de la Biblioteca d'Alexandria amb tot el que això suposa. I per tant, va tenir a l'abast la primera informació clau per poder dissenyar un mètode per mesurar el tamany de la Terra.<br /><br />Allà, en un papir, va trobar que en una ciutat que avui s'anomena Asuan (Egipte), però que antigament es deia Siena, durant el dia del Solstici d'Estiu cap objecte de la ciutat projectava ombra. El sol queia al fons dels pous.<br /><br />Si pensem en la informació que ens dóna això... podem deduir fent un esforç d'imaginació que el Sol i aquell punt de la Terra es troben en un mateix pla (assumint que la llum viatja en línia recta, ho podem veure més clar).<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnuXRSB4mwfYqep3qfxqvBx5cfmunq9TXpu9GIzJ_T6gd6CEx9DxlAWCq6-DSYc-Mh26DwuKhO-Bf2BNytkV-VPVrhOo4dl7m6Ht4uYw5Bp_0JRgo9B5kjFfxmiLLB7sPYUhxw5g/s1600-h/esquema.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnuXRSB4mwfYqep3qfxqvBx5cfmunq9TXpu9GIzJ_T6gd6CEx9DxlAWCq6-DSYc-Mh26DwuKhO-Bf2BNytkV-VPVrhOo4dl7m6Ht4uYw5Bp_0JRgo9B5kjFfxmiLLB7sPYUhxw5g/s320/esquema.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5088868874488530290" border="0" /></a>En aquest esquema (que no mereix la qualificació de dibuix) podem veure com la ciutat d'Asuan (en vermell) dibuixa un mateix pla amb els rajos de sol que arriben des del sol. Efectivament, en aquest punt no trobarem ni rastre d'ombra en cap objecte que hi hagi, ja que el sol caurà completament vertical i l'ombra el "projectarà" sota de l'objecte.<br /><br />A part d'aquest fet, Eratòstenes es va servir dels coneixements que encara avui manegem de latitud i longitud (coordenades d'un lloc sobre la Terra), que ja havien estat introduits aleshores i de la suposició que els rajos provinents de la llum del sol arribaven a la Terra paral·lelament (aproximació molt correcta si tenim en compte que el sol és bastant més gran que la terra i que està situat a una distància considerable de la Terra, que avui en dia encara s'utilitza).<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >LA LLUM DEL PROBLEMA : L'OMBRA</span><br /><br />La clau de tot plegat estava en fixar-se en que el <span style="font-weight: bold;">dia del solstici d'estiu al migdia a Alexandria sí que els objectes projectaven ombra. </span>Aquest fet el podem entendre si tornem a l'esquema de més amunt. Si suposem que Alexandria està situada en el punt verd comprovem com qualsevol objecte que sobresurti de la superfície terrestre en direcció perpendicular a aquesta (qualsevol estaca que clavem a Terra, per exemple) sí que projectarà ombra. Recordem que amb l'aproximació que estem seguint, el Sol envia els rajos seguint la recta que l'uneix amb la Terra.<br /><br />Eratòstenes va mesurar l'angle que mersurava l'ombra de qualsevol objecte clavat al terra a la ciutat d'Alexandria (això ho podem fer resolent el triangle que queda format pel raig de sol, el pal i l'ombra).<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgYuDGo6G9sdWvwqmkMoZAWpe7zJpQjswAbZoFPshwZ03q5kV6eNahDiK4cZ-95LTj16nrFPo2iNIbPiTifzG-w-y-UO3DCi-2Zur2AOypxxBe9hCzmtHY_djorNnsqDpYjCx8yQ/s1600-h/esquema+2.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgYuDGo6G9sdWvwqmkMoZAWpe7zJpQjswAbZoFPshwZ03q5kV6eNahDiK4cZ-95LTj16nrFPo2iNIbPiTifzG-w-y-UO3DCi-2Zur2AOypxxBe9hCzmtHY_djorNnsqDpYjCx8yQ/s320/esquema+2.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5088875961184568706" border="0" /></a>Aquí tenim un esquema d'un punt de vista més proper a la Terra. El pal vermell segueix sent el que trobaríem a la ciutat d'Asuan i el verd a Alexandria.<br /><br />Una vegada mesurat l'angle que projectava l'ombra, el gran mèrit i la genialitat d'Eratòstenes va ser la visió que va tenir de tot el conjunt. El que va imaginar més o menys ho veiem projectat en aquest esquema (molt més decent que la resta, per cert).<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/be/Eratosthenes_%26_measurement_of_the_Earth.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/be/Eratosthenes_%26_measurement_of_the_Earth.png" alt="" border="0" /></a>L'angle que feia l'ombra de l'objecte fixat a Terra era el mateix angle que separava a Asuan i Alexandria mesurat des del centre de la Terra. No és complicat de veure, si us ensenyo aquest dibuix geomètric que segur que més d'una vegada vau odiar a l'escola... :P<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ck-eqyAdlA1iKKbXhLwIQbCRzEn3rSaY0TBwYe4j0G2QNSRF-LGAJPt3zIHjPsQ4idMgTJ5pEm-ygzmBxOawzNdFCaasP21xYvbQreeaWDLxeS35LWgB_j8CLPbLe_QfEq-3Tw/s1600-h/esquema+3.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ck-eqyAdlA1iKKbXhLwIQbCRzEn3rSaY0TBwYe4j0G2QNSRF-LGAJPt3zIHjPsQ4idMgTJ5pEm-ygzmBxOawzNdFCaasP21xYvbQreeaWDLxeS35LWgB_j8CLPbLe_QfEq-3Tw/s320/esquema+3.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5088877606157043090" border="0" /></a>Els rajos de sol són les línies paral·leles i la línia roja és el radi de la Terra. Ha quedat prou clar, no? Va trobar que l'angle que separava les dues ciutats era de <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">1/50 de circumferència</span> (el que avui en dia anomenem 7,2º).<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >AMB UNA SIMPLE REGLA DE TRES</span><br /><br />I qualsevol persona amb unes nocions mínimes de trigonometria o <span style="font-weight: bold;">geometria</span> ara sí que ja és capaç de continuar el problema. Senzillament calia saber la longitud que serparava la línia que uneix Alexandria amb Siena. Aquí hi ha divisió d'opinions. Alguns diuen que Eratòstenes es va servir de les caravanes de comerciants que cobrien aquesta distància, tot i que altres diuen que aquesta és una dada que podria haver tret sense problemes de la biblioteca d'Alexandria.<br /><br />El cas és que va estimar que la distància en qüestió era d'uns 5000 estadis. Hi ha discusions sobre quin patró va utilitzar, tot i que se suposa que va ser l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Estadi_%28mesura%29">estadi </a>egipci.<br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51); font-weight: bold;font-family:verdana;" >VOSALTRES MATEIXOS</span><br /><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >I si sabeu fer regles de tres... sabreu quan mesurava la longitud d'arc de la circumferència d'aquesta Terra que Eratòstenes va suposar perfectament esfèrica.</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(51, 255, 51); font-style: italic;font-family:verdana;" >Si una longitud de 5000 estadis equival a un angle de 7,2º, </span><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51); font-style: italic;font-family:verdana;" >una longitud x serà la que equivaldrà a un angle de 360º.</span><br /></div><br /><span style="color: rgb(51, 255, 51);font-family:verdana;" >Doncs aquesta longitud que heu obtingut amb estadis, passada a la nostra mesura actual és d'uns 39.700km.</span><br /><br />I això està bé o malament?<br /><br />Doncs si tenim una terra esfèrica d'aquest tamany, té un diàmetre de 12.637 km. Tenint en compte que les últimes mesures fetes del radi de la Terra donen un diàmetre de 12.756,270 km i que aquestes van ser fetes fa més de 2000 anys, no està malament, no?<br /><br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-35404914070110381362007-07-03T16:35:00.000+02:002007-07-03T17:33:51.437+02:00capítol 2: Dupond & Duponde encara al bar<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Dupond & Duponde no van ser els únics que van fixar-se en aquell curiós passatemps i això va fer que durant dies després continués essent tema de conversa entre amics i coneguts. Memorable és de recordar, el dia en que Duponde i el Professor Tornassol en van estar xerrant al bar, ja que es va donar una falsació de l'explicació donada amb anterioritat.</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.editorialjuventud.es/img/tintin/per08.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 92px; height: 97px;" src="http://www.editorialjuventud.es/img/tintin/per08.gif" alt="" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">PR. TORNASSOL:</span> Escolta Duponde, l'altre dia et vaig sentir explicant el perquè de la correguda del camell però hi tinc una petita objecció. Crec que el que vas dir no és del tot encertat.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">DUPONDE:</span> Expliqui, expliqui professor Tornassol, escolto atentament les seves argumentacions.<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">PR. TORNASSOL: </span>I ara, i ara... Tinc tota la tarda per explicar-t'ho. El que m'ha sobtat és que en cap moment mencionis l'efecte que pot tenir la temperatura en el comportament dels gasos. Normalment, sempre és una de les variables que més afecten i en el cas del fum és una de les responsables directes del seu comportament.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Duponde com sempre que escoltava al Pr. Tornassol va optar per demanar-li que continués explicant. Aprofitant les altes temperatures de l'ambient Duponde i el seu inseparable Dupond van optar per aprendre física mentre es refrescaven amb un parell de canyetes a la terrassa del bar. En Tornassol continuava amb l'explicació...</span><br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><span style="font-style: italic;"></span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">PR. TORNASSOL:</span> Com et deia, la temperatura que té el fum del tabac fa que aquest ascendeixi ja que és molt més calent que la resta d'atmosfera que l'envolta. Al fer sortir el fum dins de la cavitat de plàstic que li construïm, el que estem fent és facilitar que l'aire que envolta el fum adopti ràpidament la temperatura del fum i s'escalfi. Aquest canvi de temperatura és possible gràcies a que la quantitat d'aire que l'envolta és molt més reduïda (només el que cap dins del plàstic del tabac). I efectivament, si tot l'aire és a la mateixa temperatura, aleshores sí que el fet que el fum sigui més dens que l'atmosfera que l'envolta passa a ser rellevant i fa que aquest "caigui".<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEVZOb4a3CuCt7qXlvsvuuAtdEB9GHK8JCnfmZRI9YY6pw3f1O8p1TjKDWOuN3YBBNVuZU1o0mW4W5ztCD4vImCTv_WJWqBABcTXAH7hQRboPcwUTg8FcVmbgotpteJ8RXpSQpgg/s1600-h/xupxup.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEVZOb4a3CuCt7qXlvsvuuAtdEB9GHK8JCnfmZRI9YY6pw3f1O8p1TjKDWOuN3YBBNVuZU1o0mW4W5ztCD4vImCTv_WJWqBABcTXAH7hQRboPcwUTg8FcVmbgotpteJ8RXpSQpgg/s320/xupxup.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082993644584752914" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"><br />DUPONDE: </span>Professor!!! Això és més que possible que sigui veritat!!! Ara només ens caldria dissenyar algun experiment que pogués provar això que diu vostè. Si només és qüestió de la temperatura, encara que posem la bossa de plàstic mirant cap amunt enlloc de cap avall el fum hauria de continuar caient avall i si no posem cap plàstic al voltant del caneló res hauria de passar ja que no facilitaríem aquesta igualtat de temperatures.<br /><br /><span style="font-style: italic;">En aquell moment, en Dupond que semblava mut fins al moment es va il·luminar.<br /><br /></span> <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">DUPOND:</span> Ei, ei, ei, ei!!! Jo això ho vaig provar. L'altre dia quan vam tornar a casa Duponde, vaig començar a fer provatures amb canelons i paquets de tabac. Una d'elles va ser exactament aquesta. Vaig posar el caneló dins del plàstic girat 180º respecte les primeres provatures que vam fer al bar, és a dir, amb l'obertura cap amunt. El resultat va ser... que el fum continuava caient.<br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><span style="font-style: italic;">Només calia saber què passaria quan no hi havia plàstic. Buscaven un fumador per poder-li demanar el paquet altra vegada... però l'únic que van trobar amagat rere el seu diari i xuclant la seva pipa va ser... el Capità Haddock. Un altre gran amant de les cervesetes i de les estones al bar. Això sí... sempre acompanyat de la seva inseparable pipa.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.bonniercarlsen.se/Blandat/Tintin/haddock.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 98px; height: 164px;" src="http://www.bonniercarlsen.se/Blandat/Tintin/haddock.gif" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><span style="font-style: italic;"></span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">CAPITÀ: </span>Mil millons de llamps i trons!!! L'altre dia vaig era aquí mentre discutieu sobre la correguda del camell. També vaig veure-la i vaig quedar fascinat. No ho vaig acabar d'entendre, però també em vaig posar a fer proves amb paquets de tabac. una d'elles va ser encendre el caneló sense cap plàstic que l'envoltés.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">DUPONDE </span>& <span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);">DUPOND:</span> I ??? Què va passar???<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">PR. TORNASSOL:</span> Capità!!! Què diu ara? Dongui-li records de part meva quan el vegi.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">CAPITÀ:</span> Doncs no va passar res especial. Així doncs, Professor... diria que totes les proves experimentals fetes fins al moment indiquen que la seva explicació és bona.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">PR. TORNASSOL:</span> I tant, i tant! Molt bon profit.<br /><br /><br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-20130128346772125752007-06-27T00:25:00.000+02:002007-06-27T00:41:26.237+02:00de "bolus" a la ràdio !!!<div style="text-align: justify;">Doncs això mateix. Fa unes setmanes la gent del programa <a href="http://www.comradio.com/flash/index.asp?anchor=programa&programa_detall=10&amp;data_prog=&id_cerca=&cerca=">La Malla Ràdio</a> em van donar l'oportunitat d'anar a explicar què faig amb aquest bloc i què és de la meva vida.<br /><br />Els que em coneixeu més ja ho sabíeu, però també m'heu fet saber que era una mica complicat trobar el programa enmig de tots els links que naveguen per internet. I els que no em coneixeu personalment, doncs em podreu sentir i saber una mica com és la meva veu i el que dic.<br /><br />Tot i que em fa una mica de vergonya, també em fa molta il·lusió!<br /></div><br /><div style="text-align: center;"> <a href="http://podcast.comradio.com/P_16062007_10_1.mp3">Aquí </a>ho teniu!<br /><br />Gràcies a tota la gent que tiren endavant el programa per fer-ho. Un espai diari a la ràdio dedicat exclusivament a ciència i tecnologia és un petit tresor que no ens podem permetre deixar escapar. Si la saga continua (com es comenta al final de la conversa... ja us ho faré saber, no patiu! ;) ).<br /></div>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-36376143507936185352007-06-18T00:03:00.000+02:002007-06-19T01:34:12.841+02:00capítol 1: Dupond & Duponde se'n van al bar<div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i>Dupond & Duponde van al bar. A la barra hi ha un fumador que es distreu jugant amb un paquet de tabac. De sobte al fumador, avorrit, li passa pel cap fer allò que l’ingeniosa cultura adolescent va batejar com a... “la correguda del camell”, que consisteix en fer un foradet al plàstic protector del paquet de tabac, enrotllar el segell del paquet en forma de petit caneló, posar-lo pel forat i encendre l’extrem del caneló.</i></span></span></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i>Als bessons que els corre la sang investigadora per les venes s'hi fixen bé. Miren detingudament com l'avorrit fumador desenganxa l'etiqueta del paquet...</i></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXf51MyBI_x1CNp6Rxt4UGq5sOEUHaz0GtDwQy4nAKUyCO1WKHIYwmiJsthKD0WlwdbcjUBf5-wwd2EpxwzD6h0HJzdkXcZO4OxOxtu9uMXpb2gfv1TFsKlSXrnFOHOnT_xqIslg/s1600-h/P1000690.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXf51MyBI_x1CNp6Rxt4UGq5sOEUHaz0GtDwQy4nAKUyCO1WKHIYwmiJsthKD0WlwdbcjUBf5-wwd2EpxwzD6h0HJzdkXcZO4OxOxtu9uMXpb2gfv1TFsKlSXrnFOHOnT_xqIslg/s200/P1000690.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077158421561025426" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-style: italic;">...com amb el caneló que n'ha fet forada el plàstic...</span><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRfV45koy6OtK6-HjITiPFTHF2KMZWC0V1-eZAPcA7rYWYX7yjL1xONURFloWn-AP0k3NkFhdryRM4XXXcazTie4cCMiCTSN8E1EN63FDRa6n8AaHYYQmoPjpYcZ9FWMX4JOmgXQ/s1600-h/P1000700.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRfV45koy6OtK6-HjITiPFTHF2KMZWC0V1-eZAPcA7rYWYX7yjL1xONURFloWn-AP0k3NkFhdryRM4XXXcazTie4cCMiCTSN8E1EN63FDRa6n8AaHYYQmoPjpYcZ9FWMX4JOmgXQ/s200/P1000700.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077158782338278306" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">...i finalment, observen meravellats el resultat de tota aquella operació.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKgaEwktMqhnS0WxqaMMLetav9TQMvvLxZA7sumi3ET-5mB2gQ-ipf8lItC3G-P4cPRtv86xFrlamdZzMPgkWbbglcEOCQS0kN4aMZ20-P72pNev4d9MNMRtYSQC0UA5inzzQfDA/s1600-h/P1000713.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKgaEwktMqhnS0WxqaMMLetav9TQMvvLxZA7sumi3ET-5mB2gQ-ipf8lItC3G-P4cPRtv86xFrlamdZzMPgkWbbglcEOCQS0kN4aMZ20-P72pNev4d9MNMRtYSQC0UA5inzzQfDA/s200/P1000713.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077159147410498482" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;">DUPOND: </span>Tu que has estudiat física, com és que el fum baixa quan el caneló està a dins?</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE:</span> Mmmmmm... Així de cop.. no sé... a veure... M’estàs plantejant un dubte que necessita una resposta científica??!! Creus que haurem de recórrer a...</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND:</span> Sí Duponde, jo encara diria més, crec que hauríem de recorrer a..</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND</span> & <span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE: </span><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);font-family:verdana;" >EL MÈTODE CIENTÍFIC!!!</span><br /></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND:</span> Si recorrem al mètode científic, hauràs de començar elaborant una hipòtesi...</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i>Duponde ha estudiat la carrera de física i l’elaboració de la hipòtesi la pot fer millor gràcies a la seva inteligència, a la teoria que han generat anys de descobriments científics (i que ell coneix gràcies a la carrera) i a la seva creativitat desbordant. Però una hipòtesi es pot fer només amb sentit comú!</i></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);" lang="ca-ES"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);" lang="ca-ES"><span style="font-size:100%;">DUPONDE: </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 255);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Així d'entrada, podríem fer la hipòtesi que el que està succeïnt aquí és que el fum és més dens que l'aire que ocupa l'espai entre el plàstic i la caixa de cartró. No hi ha cap obertura per on pugui entrar molt més aire provienent de l'</span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);">atmosfera barera</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> més que les petites ranures de la part superior. Per tant, contant el poc aire que hi pugui entrar més el poc que ja hi havia, quan hem acabat d'estirar l'envoltori del paquet ens trobem amb un espai on tenim una <span style="font-weight: bold;">concentració baixa de partícules</span> d'atmosfera => fluïd molt poc dens. El fum ja és més dens que això, i se'n va avall.</span><br /></span></span></p><div style="text-align: justify;"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND: </span>Mooolt bé Duponde m’has deixat impressionat!!!</span></span> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE: </span>Gràcies Dupond.</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND:</span> Però, seguint el mètode científic, ara hauríem de contrastar aquesta hipòtesi, oi??</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(204, 0, 0); font-weight: bold;">DUPONDE: </span>Jo encara diria més, si seguim el mètode científic hem de contrastar aquesta hipòtesi i per fer-ho, haurem de dissenyar una investigació.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"> </p><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;">DUPOND: </span>Ai sí Duponde!!! Quina emoció!!! Així contrastarem la hipòtesi... Per fer-ho li hauríem de prendre el paquet de tabac al fumador!!!</span></span> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(204, 0, 0); font-weight: bold;">DUPONDE: </span>Tot sigui per la ciència i la seva salut.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmEhFaMlwaKzsLW_VS7R-Uu5mSyOgWVvIG2ZL26kVjdfIfqobpMr4xQuHJfSMKXFD_dMuBsRi5ZJEzHLSK1GtnoyC1UARMZxLcjE9NQVOHKq4qworimY4Bhv8dbA3WDBuXLeR_w/s1600-h/P7100017.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmEhFaMlwaKzsLW_VS7R-Uu5mSyOgWVvIG2ZL26kVjdfIfqobpMr4xQuHJfSMKXFD_dMuBsRi5ZJEzHLSK1GtnoyC1UARMZxLcjE9NQVOHKq4qworimY4Bhv8dbA3WDBuXLeR_w/s200/P7100017.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077167522596725714" border="0" /></a><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i>Dupond & Duponde li prenen el paquet de tabac al fumador. Bé, ho intenten. Això del fumar enganxa una mica i un fumador no es desfà així com així d'un paquet de tabac. Finalment, han d'optar per convidar al fumador a una canyeta a canvi d'indicar-li tot el que ha d'anar fent. Ell els ajudarà, però no deixarà pas el paquet...</i></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i><br /></i></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca-ES"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE: </span><span style="color: rgb(0, 0, 255);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Per mirar sí el que diem és o no cert, el que podem fer és mirar què passaria si abans de fer el forat separem del tot l'envoltori de plàstic de la capseta. Una vegada ho haguem fet, la densitat d'aire que hi hagi dins serà prou elevada, la mateixa que a la resta d'atmosfera. Si la hipòtesi que em fet és certa, el que passarà és que el fum del cigarro ocuparà tot l'espai directament i no baixarà.</span> </span></span></span> </p><div style="text-align: justify;"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Fem-ho??</span></span> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND </span>& <span style="font-weight: bold;">FUMADOR: </span>Va, fem-ho!!</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGKvTuMMhEAVIc2SBzKsVc4imYEb5nYim7ik8GUvzTDtMFzpYQ13cNstCcAzPzym_r__EwKFWYttuu7D8PqhpdW0FyuTZirzxmkl23ok73J9-ZWIg2uZCb2cLUDMpn0U4DHI68SQ/s1600-h/P1000719.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGKvTuMMhEAVIc2SBzKsVc4imYEb5nYim7ik8GUvzTDtMFzpYQ13cNstCcAzPzym_r__EwKFWYttuu7D8PqhpdW0FyuTZirzxmkl23ok73J9-ZWIg2uZCb2cLUDMpn0U4DHI68SQ/s320/P1000719.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077171431016965090" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-style: italic;">En veure allò els tres es queden meravellats. L'espectacle és meravellós. El fum, que normalment veiem comportar-se de manera absolutament anarquista segueix una trajectòria quasi recta fins que arriba al final de l'envoltori de plàstic.<br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-style: italic;">Passa pel mig del bar, una bola de males herbes i palla de les pel·lícules de l'oest.<br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);"><br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND: </span>Ostres Duponde, diria que la teva hipòtesi no era del tot encertada, no?</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(204, 0, 0); font-weight: bold;">DUPONDE: </span>Jo encara diria més, estimat Dupond, la hipòtesi que he fet no és encertada. Aquí veiem que el fum no cau per cap motiu de densitat de fluids, ja que l'atmosfera que trobem dins del plàstic en l'experiment que hem fet és la mateixa que hi ha a la resta del bar. I que jo pugui observar, el fum de la resta de fumadors del local puja cap al sostre.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND:</span> Així doncs, ara què fem?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.oberle.org/tintin/perso-dupondt.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 110px; height: 112px;" src="http://www.oberle.org/tintin/perso-dupondt.gif" alt="" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE: </span>Com bé saps, hem de tornar a fer una altra hipòtesi que inclogui les dades que ens ha donat aquest experiment i no cometre els mateixos errors que hem comès ara, bé que he comès. Però per fer-ho... diria que necessitem un parell de canyetes, no?</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND: </span>Mai direm que no a una canya! Però, va... pensem una altra hipòtesi.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(204, 0, 0); font-weight: bold;">DUPONDE: </span>Home, ara sabem clar que és una <span style="font-weight: bold;">característica del fum</span> i no del que l'envolta. Si ens fixem on es produeix el fum i per on apareix hi trobem una pista. El fum es produeix en el punt on es crema el paper (a l'extrem esquerra del que veiem a la fotografia) però no surt a l'exterior fins que no ha atravessat tot el caneló que hem fabricat. El més probable és que durant aquest recorregut es vagi empaltant de moltes de les <span style="font-weight: bold;">impureses</span> que haurà d'empènyer per poder passar pel petit orifici que li deixem. És a dir, el fum que surt està extremadament carregat d'impureses, per tant quan surt, el que fa és literalment: caure.<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">D'altra banda, però, podem veure que quan acaba el trajecte per dins de l'emboltori de plàstic, es desvia de la recta que seguia. Això és perquè quan abandona el refugi de plàstic és automàticament sotmès a totes les <span style="font-weight: bold;">turbulències</span> que té l'atmosfera barera. L'únic que fa l'emboltori és protegir-lo de moltes de les turbulències que podria trobar de manera que la força que predomini sobre les partícules que formen el fum sigui la gravetat.<br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND: </span>Eureka!!! Estic impressionat!!</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE: </span>Sí Dupond, sembla que ens ha sortit bé. Podríem concloure que aquesta és l'explicació que li podem donar, de moment, al fenomen de la correguda del camell. Però pensa que sempre estem exposats a que algú qüestioni, i corregeixi la nostra proposta (que ja ha estat provada empíricament i que nosaltres mateixos hem hagut de modificar). </span></span> </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">DUPOND:</span> Aaaaahh!! Podem ser falsejats!!!</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);">DUPONDE: </span>Jo encara diria més, si surt una explicació igualment vàlida i més senzilla o més general... serem falsejats. S'imposarà altra vegada a la nostra, però tampoc serà definitiva. Un coneixement científic mai és definitiu per definició del mètode científic.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);"><span style="font-size:100%;">DUPOND: </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Un coneixement científic mai és definitiu per definició del mètode científic. Frase de llibre, sí senyor.<br /></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"> </p>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-31392499.post-80735209510773252162007-06-08T00:39:00.000+02:002007-06-08T01:23:01.545+02:00NOVETATS... això no s'acabarà mai!I això continua.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Noves idees ataquen amb ganes i per tant, noves seccions (si és que en podem dir així) apareixeran per aquí.<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" ><br />MIRANT CAP AMUNT!</span><br /><br />Moltes són les vegades que passejant pel camp, quan és fosc hem aixecat els ulls cap al cel i els hem deixat que disfrutin una estona i es perdin entre tant objecte espacial, estrella, planeta i galàxia. I això la humanitat ho ha fet des de fa milers d'anys, d'aquí que ja tinguem el cel mínimament acotat i "endreçat". Les consetelacions ens hi ajuden, però també van despertar la imaginació d'aquells que les van idear.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c6/Milky_Way_from_Flickr.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 188px; height: 223px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c6/Milky_Way_from_Flickr.jpg" alt="" border="0" /></a>La idea és que poc a poc, anem <span style="font-weight: bold;">descobrint el cel</span>. Podem dir poc a poc, o constelació o constelació. Farem una repassada a cada una d'elles des d'un punt de vista de l'<span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;">astronomia</span> (com podem trobar la consetelació, què hi ha d'interessant en els objectes que veiem...) i des del punt de vista de la <span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;">mitologia</span>. Quina història hi ha darrera de cada una d'elles? N'hi trobarem un munt que ens han regalat els nostres avantpassats de la Grècia Clàssica.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Eratosthenes.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 117px; height: 164px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Eratosthenes.jpg" alt="" border="0" /></a>Concretament, utilitzaré un llibre d'<span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">Eratòstenes de Cirene</span> - Mitologia del Cel / Catasterismes. Eratòstenes va néixer el 276 a.C a les costes africanes, dins d'una colònia grega (Cirene) tot i que després es va viatjar i es va traslladar a viure cap a Grècia. Va crear una OBRA (amb majúscules) va escriure literatura, però també va fer assajos sobre geografia, matemàtiques i astronomia. Una biografia molt curiosa i particular que també pot merèixer un post per ella sola... només avançar que va viure 80 anys. Tenint en compte que estem parlant del segle III a.C., estem parlant de tota una proesa.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" >DUPOND & DUPONDE</span><br /><br />Canviem de terç. L'altre tipus d'escrits que aniran apareixent properament són una creació compartida. Han nascut de manera casual, però pot donar lloc a un espai en que conversin ciències que no trobem juntes normalment.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpQy_isAqwBEy4k5beoynaShCYkEcSUsRk-WZFS804kiygz-hoxpEw4DYsHH9hpsVL7xJp3CHNOsDiA1CFzOo51zE-TwA-WkEVyJT6gIOvEwv4nn0ohSgTC70A5oQDYodkYbEiMw/s1600-h/duponds+al+bar.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 255px; height: 177px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpQy_isAqwBEy4k5beoynaShCYkEcSUsRk-WZFS804kiygz-hoxpEw4DYsHH9hpsVL7xJp3CHNOsDiA1CFzOo51zE-TwA-WkEVyJT6gIOvEwv4nn0ohSgTC70A5oQDYodkYbEiMw/s320/duponds+al+bar.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073465239312737154" border="0" /></a>Quan parlem de ciència i més en aquest bloc, el que primer ens passa pel cap són la física, la química, la biologia, la geologia, les matemàtiques... però i l'economia, la sociologia o la política? També en són de ciències. Es diferencien de les ciències de les que fins avui hem parlat en que unes són <span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;">experimentals </span>i les altres <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">socials</span>. Però si comparteixen el fet de ser ciències, alguna cosa tindran en comú, no?<br /><br />Això és el que intentaran investigar "Dupond & Duponde" a través de les seves converses. Esteu pensant bé, un és científic social i l'altra és un intent d'esdevenir algun dia científica experimental. I ja teniu massa pistes :p<br />Amb un estil semblant al dels bessons belgues, intentaran trobar punts en comú i diferències entre aquests dos móns.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;font-family:verdana;" >LES VELLES COSTUMS MAI MOREN</span><br /><br />I no us preocupeu que mai deixarem d'explicar el <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">per què</span></span> i el <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);font-size:130%;" >com</span> del que estigui a l'abast dels modestos coneixements de la que us escriu. Però aquesta faceta (la d'explicar els coms, els perquès, de predir...) no és més que una de les cares que té la ciència. En té moltes més i m'agrada anar-les destapant poquet a poquet i una a una. Tot arribarà. Ja ho diuen...<br /><br /><div style="text-align: center; color: rgb(51, 204, 0);">LA PACIÈNCIA, ÉS LA MARE DE LA CIÈNCIA!<br /></div><br /></div><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></span>Àngelahttp://www.blogger.com/profile/02311119306199236401noreply@blogger.com4