Aquí tenim una imatge de les moltes que s'han captat d'una aurora. Responent a una pregunta que se'm feia per aquí l'altre dia... explicarem una mica què són les aurores i així de pas descobrirem una faceta del planeta terra que potser no coneixem... la Terra és un gran iman.
I ara que diria, que ja us he posat la mel a la boca... comencem.
LA NOSTRA VEÏNA MÉS PROPERATot és culpa de l'estrella que tenim més a prop. EL SOL. Si, la seva influència també la notem de nit. De dia la seva radiació ens arriba aporant-nos el que ja hem mencionat aquí altres vegades (si teniu mala memòria o sou uns nou vinguts, feu una ullada
aquí). Però un estudi més detallat del seu funcionament ens ensenyarà alguna cosa més.
Avui ens centrarem més concretament en la superfície del Sol de la que encara no hem parlat gaire.
Aquí al costat, teniu un esquema de les parts de les que està compost el Sol. A nosaltres avui, ens interessa la
Corona Solar. És la més exterior de l'atmosfera solar, i fa uns quants quilòmetres, al voltant d'un milió.(sí, sí, penseu que estem parlant en termes astronòmics!)
Aquesta capa de gas, es troba formada per partícules carregades (la majoria són àtoms d'heli i hidrògen ionitzats). Tot i el seu tamany, normalment no la veiem, ja que la brillantor de la resta de l'astre ens l'oculta. Les ocasions més bones que tenim per fotografiar-la o contemplar-la són els eclipsis totals, on la Lluna ens oculta el Sol, però no tota la seva atmosfera... obtenint imatges com la de més avall.
I d'aquí sorgeix el
vent solar, que no és res més que fluxos de partícules de la corona solar, que s'escampen per tot el sistema solar.
Tot i que li diguem "vent" solar, no és tan inofensiu com el vent al que estem acostumats aquí a la terra. Són partícules carregades que viatgen per l'espai en totes direccions.
Recordant, que el corrent elèctric que ens fa tan mal si ens passa per dins el cos són partícules carregades circulant, o pensant en un llamp... deduïm fàcilment que no és gaire inofensiu i que no ens faria molt de bé, que ens anés atacant cada temps.
LA TERRA ÉS UN IMAN: ESTEM SALVATS!Com dèiem, no ens faria gens de bé, que anéssin descarregant alenades de partícules carregades sobre la terra cada temps determinat (de fet la vida a la Terra no seria possible), però una vegada més... salvats! La terra té un camp magnètic, que actua com a tal i desvia aquestes partícules carregades.
Això és degut a que el nucli de la Terra, és un conglomerat de ferro i níquel, i aquests dos materials són els que provoquen el camp magnétic que té els dos pols que conicideixen (molt aproximadament) amb els pols geogràfics de la mateixa.
D'aquí, que les brúixoles sempre apuntin al mateix lloc, i aquest sigui el Pol Nord.
Doncs bé, aquest camp magnètic també actua respecte a les partícules que dèiem que ens porta el vent solar cap aquí. I com ho fa? Com que són partícules carregades, un iman té la capacitat de desviar-les i atraure-les cap als seus pols. Aquí tenim el motiu, que fa que les aurores només es puguin contemplar en punts propers als pols de la Terra.
Concretament, les aurores que podem veure al nord, són les
aurores boreals; les que podem veure als sud són les
aurores australs.
FESTIVAL DE LLUM I COLORUna vegada han entrat en contacte amb el camp magnètic i són dirigides cap als pols, les partícules segueixen el seu camí cap a la Terra (tot i que sigui un camí dirigit).
En aquest camí es troben amb la ionosfera. La ionosfera és una de les capes més externes i calentes de la nostra atmosfera que també té totes les partícules ionitzades (carregades). Això és perquè és la capa que absorveix els rajos X i gamma (els rajos més energètics que provenen del Sol).
Quan arriben aquí les partícules provinents de l'espai, es queden atrapades produint un xoc amb les partícules de l'atmosfera, que és el que produeix la llum de color que veiem.
A la foto d'aquí sobre, podem veure com es veu una aurora des de l'espai i com, efectivament, s'inicia a la capa més externa de l'atmosfera.
Però, no totes les aurores són del mateix color... i això?
Depèn senzillament de la verticalitat o horitzontalitat amb que xoquin contra el pol.
Així doncs, si alguna vegada marxeu a latituds polars i veieu una aurora, ja sabreu que són partícules que provenen directament del Sol! I que sort, que queden atrapades a la ionosfera... sinó, ara mateix no podríeu estar llegint aquest post ni jo escrivint-lo.
