objectes espacials a l'abast de la mà

Avui va d'històries.

Òbviament tenen a veure amb el món de la ciència, però no entrarem a explicar cap fenòmen quotidià ni res semblant. Marxem a fer una repassada a detalls sobre la carrera cap a l'espai que van portar a terme fa una quarantena d'anys les dues grans potències mundials aleshores existents.
NOUS REPTES...

Quan l'ésser humà va veure que podia arribar a l'espai (ja no parlem de la Lluna, parlem senzillament de sortir de la Terra) i podia marxar prou lluny de la Terra com perquè les condicions sota les que som sotmesos dia a dia i que ens semblen d'allò més naturals deixessin d'existir va haver d'obrir tot un món de noves investigacions.

Els cosmonautes o astronautes que s'enlairéssin fins allà haurien de modificar les tasques i eines més senzilles. S'havia de pensar tot molt bé abans d'abandonar la superfície terrestre, perquè una vegada allà ja no hi havia marxa enrere.

Beure un got d'aigua esdevenia impossible, ja que l'aigua no s'està dins del got sinó que flota amb nosaltres. El mateix amb qualsevol líquid o ingredient que un volgués ingerir. Si algun dia aneu a l'espai, que a ningú se li ocurreixi obrir una bossa de pipes! L'espectacle seria majúscul... ara, les probabilitats que la costosa missió se n'anés a pastar fang degut a que una pipa s'ha enganxat en algun control... també.

D'altra banda això era un suculent repte pels investigadors, tenien l'oportunitat de poder plantejar i realitzar tota classe d'experiments en absència de gravetat, fins al moment impensables. Tot plegat, tenia massa suc com per no aventurar-s'hi.

Així doncs, les dues grans potències que en aquell moment es podien permetre pensar en conquerir l'espai van iniciar una nova competició: guanyaria el que aconseguís abans marxar del camp gravitatori terrestre més intens.

MENTRE UNS PENSEN MOLT...

Comencem amb els científics americans, que són gent amb estudis i molt ben preparada. Van adonar-se que quan un astronauta viatgés cap a l'espai, fes un experiment i volgués anotar els seus resultats amb un preciós bolígraf de la NASA... NO PODRIA!

Pensen en tot aquests americans, eh? Efectivament, els bolígrafs de tinta seca (els BIC que tots heu tingut alguna vegada entremans) funcionen i escriuen perquè la tinta cau damunt la bola, aquesta roda impregnada de tinta i finalment queda sobre el paper. Però sense gravetat com s'ho farien? Per alguna cosa eren investigadors de la NASA!

Es van posar a investigar i invertir temps i diners, i finalment van trobar un bolígraf capaç de:

• Escriure en espais sense gravetat
• Escriure cap per avall i en qualsevol posició
• Escriure en condicions extremes de temperatura
• Escriure sobre quasi qualsevol superfície

Realment, havia valgut la pena.

... ELS ALTRES PENSEN BÉ

Mentrestant, a l'altre punta del planeta... els investigadors soviètics també van adonar-se del mateix problema: un boli no servia a l'espai...

Cap problema, van mirar sobre la taula i van trobar el seu "bolígraf espacial". El resultat va ser un estri que podia:

• Escriure en espais sense gravetat
• Escriure cap per avall i en qualsevol posició
• Escriure en condicions extremes de temperatura
• Escriure sobre quasi qualsevol superfície

... era... UN LLAPIS.

PELS NOSTÀLGICS

Si de cop heu sentit una necessitat imperiosa d'adquirir un autèntic bolígraf espacial ara que us heu assabentat que van tan tirats de preu, aquí teniu el testimoni gràfic que existeixen i els podeu comprar. Els més afortunats ja en tenim un entre les nostres mans.
Busqueu, busqueu!!! Són més a prop del que us penseu!!!